Àrea de lliure comerç: diferència entre les revisions

A diferència de la [[unió duanera]], els membres de l'àrea de lliure comerç tenen polítiques comercials diferenciades amb els estats que no en són membres; és a dir, un estat membre d'una àrea de lliure comerç pot realitzarnegociar tenir enllaçosaccords comercials preferencials unilaterals amb altres estats no-membres i fins i tot pot pertànyer a dues àrees diferents de lliure comerç. Per tal d'evitar l'evasió amb la re-exportació de productes (p.ex. si un estat importa béns d'un estat no membre amb el qual té una política preferencial o de lliure de comerç i després re-exporta als estats membres de la seva àrea de lliure comerç) els membres han d'establir un sistema de certificació anomenat "Regles d'Origen" que estableixen la composició mínima de materials locals i llur transformació en el valor final del béns. Els béns que no compleixen els requeriments mínims no es consideren béns locals i són subjectes als imposts a les importacions dels estats no-membres.

Les àrees de lliure comerç són el resultat dels '''acords de lliure comerç''' entre dos o més estats. El propòsit dels acords és beneficiar-se de la especialització, la divisió del treball i del concepte de l'avantatge comparatiu. La teoria de l'avantatge comparatiu prediu que en un mercat sense restriccions i en equilibri cada factor de producció s'especialitzarà en l'activitat en la qual té avantatge comparatiu (però no pas absolut). La teoria prova matemàticament (i sota alguns supòsits) que el resultat final serà l'increment del benestar de tots els participants, encara que al començament un estat sigui més ricgran i més productiu que l'altre. No obstant la teoria es refereix a la riquesa o benestar agregat, però, no prediu la distribució interna de la riquesa. Encara que els guanys totals són majors a les pèrdues, hi existeixen indústries locals que podrien ser afectades pel lliure comerç.