Revisió del 19:56, 11 març 2013 modifica 81.34.236.223 (discussió) Contingut canviat per «thumb\|250px\|''El Castillo'', o [[piràmide de Kukulkan, l'edifici principal de Chichén Itzá]] '''Chichén Itzá''' (grafia castel». ← Edició anterior		Revisió del 19:56, 11 març 2013 modifica desfés BotReversor (discussió \| contribucions) 18.886 edits m Bot: Rv. edic. de 81.34.236.223 (disc.) a vers. 11221316 de Legobot (disc.) Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:ChichenItza-Dic2004.jpg\|thumb\|250px\|''El Castillo'', o [[piràmide de Kukulkan]], l'edifici principal de Chichén Itzá]] '''Chichén Itzá''' (grafia [[castellà\|espanyola]] del [[llengua maia\|maia]] ''Chich'en Itza'', literalment «vora el pou dels itzàs») és una zona arqueològica de [[Mèxic]] a l'estat de [[Yucatán]]. Una de les ciutats més importants de la [[civilització maia]], Chichén Itzá és molt visitada pels seus excepcionals exemples arquitectònics i ha estat considerada per la [[UNESCO]] [[Patrimoni de la Humanitat]]. Des del [[2007]], és considerada una de [[les set noves meravelles del món]]. ~~'''Chichén Itzá''' (grafia [[castel~~ == Història == La presència d'una ciutat [[maia]] en aquest indret és deguda a l'existència de dos [[pou]]s naturals (''[[cenote]]s'') que constituïen un tresor inestimable en aquesta regió desproveïda d'aigua. Chichén Itzá deu el seu nom a aquests dipòsits d'aigües subterrànies: en maia ''chi'' significa «boca» i ''ch'en'' «pou». Itzà (''Itza'') és el nom del poble que va fundar la ciutat entre els anys [[435]] i [[455]] i que l'abandonà un segle més tard per raons encara desconegudes. A partir del [[segle X]], Chichén Itzá va esdevenir el centre religiós de les civilitzacions maia i [[tolteca]] i probablement era un lloc d'iniciació per als sacerdots que des d'allà eren enviats a la resta de la [[península de Yucatán]]. L'elit governant de Chichén Itzá era formada per guerrers, sacerdots i comerciants. Van introduir el culte al déu Kukulkan («la serp emplomallada»), l'equivalent al [[Quetzalcóatl]] de l'altiplà mexicà. Van aixecar construccions amb talussos i murs verticals i representacions del déu ocell-serp. El militarisme va ser el fonament indubtable d'aquesta cultura, cosa que s'evidencia en el monument anomenat la Plataforma de les Calaveres, on s'exhibien, clavats en estaques, els cranis de centenars d'enemics. [[Fitxer:Chichen-Itza-Observatory-Platform.jpg\|thumb\|left\|L'Observatori]] La ciutat, que al principi era tan sols un petit poblat de barraques de fusta i palla, va prosperar amb els anys i els seus habitants van començar a erigir edificacions monumentals prop del ''cenote'' anomenat Xtoloc. Pel que sembla, va créixer de manera dispersa en els primers temps, per a posteriorment ser dissenyada curosament deixant grans espais entre els temples. Les distàncies entre els edificis es cobrien d'àmplies calçades o vies principals, elevades sobre el terra, anomenades ''sacbeob'' (en singular ''sacbe'', «camí blanc» en maia). El temple dels Guerrers, l'Observatori (''el Caracol''), el Cenote Sagrat dedicat al deu [[Chaac]], el temple de Las Monjas o el [[joc de pilota mesoamericà\|Joc de Pilota]] són tan sols una part de la grandesa d'aquesta civilització, antiga metròpoli dels maies. L'any [[1900]], el cònsol nord-americà al Yucatán Edward H. Thompson va adquirir l'''hacienda'' on s'aixecava Chichén Itzá per 75 [[dòlar dels Estats Units\|dòlars]] un cop identificada la zona arqueològica, hi va dur a terme alguns estudis i al mateix temps va saquejar una gran quantitat d'objectes en el decurs de les seves exploracions, incloent-ne d'or i de jade, alguns dels quals posteriorment van ser lliurats al govern mexicà. Els espanyols Francisco de Montejo i Diego de Landa foren els primers europeus que a mitjan [[segle XVI]] van visitar la zona i van adonar-se de l'existència de la ciutat. == Cenote sagrat == {{Principal\|Cenote sagrat de Chichén Itzá}} És un ''[[cenote]]'' a cel obert de 60 m de diàmetre, amb parets verticals d'aproximadament 15 m des del nivell de l'accés a la superfície de l'aigua i de 13 m de profunditat, que és aproximadament el primer pis [[freàtic]] en aquesta zona de la [[península del Yucatán]]. En aquest cenote anomenat sagrat, s'hi realitzaven ofrenes al déu [[Chaac]], senyor de les pluges, que consistien en objectes valuosos i la tradició diu que també s'hi realitzaven sacrificis humans, generalment de donzelles nobles, abillades amb robes cerimonials i enjoiades. Al cenote també se sacrificaven presoners d'alt rang, també com ofrena religiosa. A principis del [[segle XX]] un cònsol [[nord-americana]], [[Edward Herbert Thompson]] (1857-1935), la cobdícia del qual va ser despertada per aquestes referències tradicionals, va fer dragar el cenote i extreure nombrosos objectes que va enviar al seu país, venent-los principalment al Museu Peabody de Massachusets. Aquest museu, després de diverses gestions del govern mexicà, va retornar a Mèxic, el 1970 i el 2008, una bona quantitat de les invaluables peces arqueològiques. Altres ''cenotes'' coneguts propers a les ruïnes són l'[[Ik Kil]] i el de Yokdznonot. [[Fitxer:Chitzen.jpg\|thumb\|''El Castillo'' (piràmide de Kukulkan)]] [[Fitxer:Columnas.jpg\|thumb\|Temple dels Guerrers i les Mil Columnes]] == La piràmide de Kukulkan == {{AP\|Temple de Kukulkán}} Els monumentals edificis de la Gran Esplanada de Chichén Itzá estan presidits per la [[Piràmide]] de Kukulkan, també anomenada ''el Castillo'', un dels edificis més alts i notables de l'arquitectura maia. És una piràmide de quatre costats que culmina en un temple rectangular. S'assenta sobre una plataforma rectangular de 55,5 metres d'amplada i té una altura de 24 metres. Cada costat de la piràmide té una gran escalinata que porta al temple superior. Balustrades de pedra flanquegen cada escala, i a la base de l'escalinata nord s'assenten dos colossals caps de serps emplomallades, efígies del déu [[Kukulkan]]. La piràmide és objecte d'un curiós fenomen que té lloc al capvespre dels dies [[21 de març]] i [[22 de setembre]], els [[equinocci]]s de primavera i de tardor respectivament: és l'anomenat ''descens de Kukulkan'', una projecció solar de forma serpentina que s'observa a l'escala nord, consistent en set triangles de llum, invertits, com a resultat de l'ombra que projecten les nou plataformes d'aquest edifici, en pondre's el sol. == Arquitectura == Les edificacions de Chichén Itzá mostren un gran nombre d'elements arquitectònics i iconogràfics que alguns historiadors han volgut anomenar ''mexicanitzats''. És visible la influència de les cultures provinents de l'altiplà mexicà, i la barreja de l'estil [[Puuc]], provinent de la zona alta de la península, de l'arquitectura clàssica maia. La presència d'aquests elements procedents de les cultures de l'[[altiplà]] van ser concebudes fins fa uns anys com un producte de una migració massiva o conquesta de la ciutat maia per part de grups [[tolteques]]. Tot i això, els estudis més recents suggereixen que podien haver estat expressió cultural d'un sistema polític molt extens i prestigiós durant el post-clàssic primerenc en tota [[Mesoamèrica]]. == Enllaços externs == {{commonscat\|Chichén Itzá}} * {{GEC\|0017556}} * [http://chichen.com.mx/ Chichén Itzá] {{es}} {{en}} {{de}} {{fr}} {{it}} * [http://www.cnca.gob.mx/cnca/inah/zonarq/chichen.html Chichén Itzá, dins l'Instituto Nacional de Antropología e Historia] {{es}} {{Set noves meravelles del món}} {{ORDENA:Chichen Itza}} <!--ORDENA generat per bot--> [[Categoria:Maies]] [[Categoria:Patrimoni de la Humanitat de Mèxic]] [[Categoria:Set noves meravelles del món]]

Chichén Itzá: diferència entre les revisions