Zhou Enlai: diferència entre les revisions

 

Durant la invasió japonesa, defensà la constitució del segon front únic amb el Guomindang contra els japonesos. Membre del consell polític del [[Partit Comunista Xinès]] ([[1945]]), amb el triomf de la revolució fou nomenat primer ministre i ministre d'afers exteriors ([[1949]]) del govern de la República Popular, i assistí a diferents conferències internacionals. El [[1958]] deixà la cartera d'afers exteriors. Durant la [[Revolució Cultural]] s'oposà a les tesis de Lin Biao. Impulsà l'obertura a Occident de la política exterior xinesa. Durant els darrers dos anys de la seva vida, tot i conservar el càrrec de primer ministre, les seves funcions foren exercides pel vice-primer ministre [[Deng Xiaobing]].

 

[[Categoria:Polítics xinesos]]

[[Categoria:Escriptors xinesos]]

 

[[bn:চৌ এন-লাই]]