Josep Pallach i Carolà: diferència entre les revisions

'''Josep Pallach i Carolà ''' ([[Figueres]] 1920 - [[Barcelona]] [[1977]]) fou un mestre, pedagog i polític català. Pertanyia a una familiafamília pagesa, als catorze anys s'afilià al [[Bloc Obrer i Camperol]] i el 1936 esdevingué secretari de les joventuts del [[POUM]] a Figueres. Participa en diversos actes públics al costat d'Andreu Nin. També fou president de la FNEC de Figueres. Durant la [[guerra civil espanyola]], forma part del comitecomitè local de Cultura i Art, encarregat de salvar el patrimoni cultural i artístic de l'[[Alt Empordà]].

En esclatar la guerra mundial va participar en el grup de resistenciaresistència Martin, creat per [[Josep Rovira i Canals]], i s'incorpora al Front de la Llibertat. El 1942 va travessar la frontera clandestinament i va retornar a Catalunya. Va participar en la I Conferència Nacional del POUM, celebrada a [[Valldoreix]] el novembre de 1943, on fou elegit membre del primer Comitè Executiu de l'interior i va asistirassistir també a la II Conferència, celebrada a Barcelona el juny de 1944, on es confirmà la seva pertinença al Comitè Executiu. El novembre de 1944 fou delegat de l'interior a la Conferencia del POUM celebrada a [[Tolosa de Llenguadoc]] i pocs dies després de retornar a [[Catalunya]], el [[24 de desembre]] de [[1944]], fou detingut per la policia mentre dinava en un restaurant de Barcelona. Fou empresonat a Figueres i a Girona, d'on s'escapolí el febrer de 1946.

Retornà a França i s'afilià al [[Moviment Socialista de Catalunya]], que Rovira amb altres militants del POUM havia constituitconstituït a l'exili francesfrancès. S'instal.là a [[París]], on estudià pedagogia i psicologia a la [[Sorbona]]. Entre 1946 i 1948 realitzà diversos viatges clandestins a Catalunya. El 1948 es casà amb Teresa Juvé. Professionalment féu de pedagog a diverses ciutats franceses. Dedicat a les tasques d´organització del MSC fins a 1968, tingué una destacada participació en la publicació d'[[Endavant]].

El 1970 retornà definitivament a Catalunya. Fou professor d'Història de l'Educació a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], el 1972 contribuí a la creació de l'Escola de Mestres de Sant Cugat i el 1975 es doctorà. El novembre de 1974 participà activament en la constitució, a Montserrat, del [[Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya]], i l'abril de 1975, en representació del corrent socialdemòcrata, va participar en el cicle de «Les terceres vies a Europa», que va tenir lloc a ICESB i on es varen donar a conèixer les diverses ideologies democràtiques existents a Catalunya. Després de la mort de [[Francisco Franco]], es va bolcar a l'organització del socialisme a Catalunya, en clara competència amb la ConvergenciaConvergència Socialista de Reventós. El gener de 1976, en el segon congrés del Reagrupament, fou elegit copresident, conjuntament amb [[Josep Verde i Aldea]] i [[Heribert Barrera i Costa]]. Convertit el Reagrupament en [[Partit Socialista de Catalunya]], a partir de maig de 1976, el [[9 de gener]] de [[1977]] fou elegit secretari general del Partit Socialista-Reagrupament i moria dos dies després, víctima d'un infart. Exponent màxim de l'anomenat socialisme reformista, catalanista i partidari d'un solució federal per l'Estat espanyol, va publicar nombrosos treballs, tant de teoria política com de pedagogia.

* ''El nostre combat (Acció i perspectiva del socialisme a Catalunya)'', París, 1954.

* El''Instituts granpilot problema.i Escolareforma ide l'ensenyament permitjà. aL'experiència totsfrancesa'', PerpinyàBarcelona, 19641971.

* Instituts''Socialisme. pilot i reformaAportacions de l'ensenyamentJosep mitja. LPallach''experiencia francesa, Barcelona, 19711978.

* Llach[[Baltasar Porcel|Porcel, Antonia.Baltasar]] , ''Josep Pallach: 43 anys de passió'', Barcelona, 19891977.