Revisió del 14:59, 5 juny 2007 modifica 88.24.227.170 (discussió) →‎Enllaços externs ← Edició anterior		Revisió del 15:17, 5 juny 2007 modifica desfés Jordi Roqué (discussió \| contribucions) Autopatrullats 59.078 edits m Orto Edició següent →
Línia 1: '''Jean Vigo''' ([[París]], [[26 d'abril]] de [[1905]] - París, [[5 d'octubre]] de [[1934]]) va ser un director de cine francés. Se li'l coneix sobretot per dos pel·lícules que van tindre una gran influència en el desenvolupament posterior del cine francés: ''[[Zero en conducta (1933)]]'' (1933) i ''[[l'Atalante]]'' (1934). Era fill del militant [[anarquista]] [[~~Català~~català]] [[Eugène-Bonaventure de Vigo]], conegut pel sobrenom de ''Miguel Almereyda'' ([[anagrama]] de "i a la merde"), director del periòdic ''Li Bonnet Rouge''. Son pare va ser arrestat i tancat en la presó de Fresnes, on, en [[1917]], va ser trobat mort, estrangulat amb els cordons dels seus pròpies sabates. A causa de la reputació de son pare, Jean va haver d'adoptar un nom supòsit, Jean Sals. Entre [[1918]] i [[1922]] va ser alumne en un internat de Millau, experiència en què es va basar per a rodar la seua pel·lícula ''Zero en conducta''. La seua primera pel·lícula, el migmetratge mut ''[[À propos de Nice]]'' ([[1930]]), és una espècie de [[assaig]] fílmic de to satíric que explora les desigualtats socials de la [[Niça]] dels [[anys 1920\|años 20]], llançant una feroç diatriba contra els estiuejants burgesos. En el film va col·laborar amb ell el director de fotografia rus [[Boris Kaufman]] (germà del director [[Dziga Vertov]]), qui intervindria després en totes les obres de Vigo.

Jean Vigo: diferència entre les revisions