|
El '''Divorci''' és la dissolució del [[matrimoni]]. En la majoria dels països, el matrimoni és una unió entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural i jurídic, que té per fi proporcionar un marc de protecció mútua o de protecció de la descendència. En ocasions els [[cònjuges]] (o un d'ells) poden desitjar desfer el vincle matrimonial, la qual cosa porta a terme, si en la legislació està permès, a través de la figura del divorci. En alguns ordenaments jurídics el divorci no està permès, entenent que el matrimoni no pot dissoldre's per la simple voluntat de les parts.
== Història del Miquel i Julia(I la Monica) ==
El divorci es va iniciar en el segle XXI cuan un home anomenat Miquel li va ficar els cuernos a la seva novia Julia amb la gamba anomenada Monica, que es una guarrilla.
Explicitament tot va començar fa un any aproximadament cuant avans d'anar a Rodez, probablent el dia de la mostr la Julia es va adonar que el Miquel havia tingut trovades a amagades d'ella amb la Monica.
La Julia es va quedar asmeperduda i li van donar a elegir si en volia quedar amb la Julia o la Monica(gamba) i ell va elegir a la Monica.
Generalment, el motiu més comú de divorci era l'[[adulteri]], encara que en moltes societats antigues també era motiu de mort, com en l'antiga [[Babilònia]], on el divorci podia ser demanat per qualsevol dels cònjuges, però l'adulteri de les dones era penat amb la mort.
Poca gent sabia que la Monica i el Miquel estaven a amagades(pero jo era un dels que ho sabia) jojojo.
Aquesta historia ens ensenya que la Monica es una guarrilla, el miquel un posa cuernos i la julia una pobre victima.
Els celtes practicaven l'[[endogàmia]] (matrimoni de persones d'ascendència comuna o naturals d'una petita localitat o comarca), excepte els nobles que solien tenir més d'una esposa. Era habitual la pràctica de contreure matrimoni per un període establert de temps, després del qual els contraients eren lliures, però també era habitual el divorci.
A [[Amèrica]], els [[asteca|asteques]] només podien tenir una esposa i la hi denominava ''Cihuatlantli'', només podien tenir un nombre determinat de concubines, la quantitat que poguessin mantenir. En aquest context, no desconeixien el divorci, però havia d'assolir-se per sentència judicial, que els habilitava per a contreure novament matrimoni. Els homes [[hebreu]]s, en canvi, podien repudiar les seves esposes sense necessitat d'argumentar-ne causa. També existia el divorci per mutu acord, però les raons de les dones eren sotmeses a una anàlisi més rigorosa que les de l'home. També a l'[[antiga Grècia]] existia el divorci per mutu acord i al repudiació, però l'home havia de restituir el dot a la família de la dona en cas de separació. A [[Roma]] no hi havia divorci sinó fins al segle II aEC i va tenir similars característiques que a Grècia, encara que les dones que eren riques per herència del seu pare i descontentes amb els seus esposos, solien abandonar-los i divorciar-se d'ells sense més inconvenients.
En els inicis del [[cristianisme]], el divorci era admès, però amb el temps l'[[clergat|església]] el va prohibir. A partir del [[segle X]], eren els tribunals eclesiàstics qui tramitaven els divorcis, no sense grans disputes de diferents sectors de l'església cristiana. A partir del [[Concili de Trento]], en [[1563]], es va imposar la teoria del caràcter indissoluble del vincle, encara que es va admetre la separació de cossos. No obstant això, la [[Reforma protestant]] de [[Martí Luter]], va admetre el divorci encara que únicament en casos molt greus. Aquesta reforma, fins i tot va provocar que [[Anglaterra]] abracés la mateixa degut al fet que el seu rei, [[Enric VIII d'Anglaterra|Enric VIII]] desitjava divorciar-se de la seva esposa, Catalina, i l'Església de Roma no l'hi permetia.
A [[Espanya]] el [[Forum Iudicum]] l'admetia en casos de [[sodomia]] del marit, inducció a la [[prostitució]] de la dona i adulteri d'aquesta. Posteriorment el [[Codi de les Set Partides]] el va prohibir.
[[Itàlia]] en [[1970]] i Espanya en [[1980]] van ser alguns dels últims països europeus en aprovar-lo definitivament. En 1796, França va incorporar la ruptura del vincle matrimonial en la llei promulgada el [[20 de novembre]], que va servir d'antecedent a moltes de les legislacions vigents. Avui dia es pot tramitar a Espanya el divorci a través de la web. Són múltiples les webs que oferixen aquest servei.
== Tramitació ==
| 