Brunzidor: diferència entre les revisions

És l'estri més arcaic del vast utillatge sonor emprat pels [[Humà|humans]] i el que té l'origen més antic. Els pobles primitius se'n servien per a comunicar-se amb els [[Ésser espiritual|esperits]] o [[divinitat]]s. Era una creença molt estesa entre els pobles [[agricultura|agrícoles]] que la rapidesa del moviment per a la producció del seu [[so]] afavoria el creixement i l'abundància dels [[conreu]]s per un efecte [[màgia|màgic]].

A [[Catalunya]], la mainada, sobretot els nois, corria per la vora de l'[[aigua]] fent rodar el brunzidor. La persistència de l'ús per [[Carnestoltes]], per part de la xicalla costanera, pot evocar antigues [[cerimònia|cerimònies]] en quèque era emprat aquest fòtil a fi de contactar amb les [[divinitat]]s que habitaven al fons del [[mar]].

També es feia servir el [[24 de desembre]] per a anunciar als reis el [[naixement]] de [[Jesucrist]].<ref>[[Joan Amades|Amades, Joan]]: ''[[Costumari Català]]: [[Auca|Auques]], [[Instrument musical|instruments musicals]] i [[Nadal]]''. Salvat Editores, S.A., [[Barcelona]], [[1997]]. ISBN 84-345-9682-2, plana 116.</ref>