Caricatura: diferència entre les revisions

Catalunya ha estat una terra especialment fèrtil en caricaturistes. Des de [[Tomás Padró]] i [[Manel Moliné]], que realitzaven les caricatures segons l'escola francesa de grans caps i cossos petits, amb dibuix molt acadèmic, passem a una generació de caricaturistes renovadors, com l'[[Apa]] (pseudònim de [[Feliu Elias]]), o [[Josep Costa Ferrer|Picarol]] (Pseudònim de Josep Costa), fins a arribar a Lluís Bagaría, gran modernitzador del gènere, que va canviar-ne el concepte. La caricatura fins aleshores es limitava a exagerar, ell va començar a simplificar. La caricatura sintètica, molt més intelectualitzada, és la forma més avançada i moderna de [[grafisme]].

 

A principis del [[segle XX]], els grans modernitzadors de la caricatura, entesa com a retrat, foren els que s'allunyaren de les formes del dibuix acadèmic, i donaren valor a la línia, al traç per transmetre el caràcter, l'essència del personatge, més que no pas la simple forma.