Multilingüisme: diferència entre les revisions

Una persona '''multilingüe''', segons la definicódefinició més àmplia, és qualsevol que pugui comunicar-se en més d'un llenguatge, sigui activament (escrivint o parlant-lo) o passiva (escoltant o llegint-lo). De manera més específica, hom usa els termes '''[[bilingüe]]''' i '''trilingüe''' per descriure situacions en què es tracta de dos o tres llenguatges, respectivament.

Els parlants multilingües han adquirit i mantingut almenys un llenguatge durant la infància, la anomenada [[llengua mare]] (L1). Les llengües mares s'adquireixen sense necessitat d'una educació formal, per mitjà de mecanismes molt discutits. Els nens que adquereixenadquireixen dos llengües mares des del naixement reben el nom de bilingües simultanis. Fins i tot en aquestes persones hi sol haberhaver una llengua predominant. Aquest tipus de [[bilingüisme]] passa sovint quan un nen és educat per pares bilingües en un ambient predominantment unilingüe.

Un punt de vista molt estès, però molt criticat, és el del [[linguistalingüista]] [[estatunidenc]] [[Noam Chomsky]] en elallò què anomena el '''mecanisme d'adquisició del llenguatge''' - un mecanisme que permet a un individu reproduir correctament les normes ([[gramàtica]]) que utilitzen els parlants que l'envolten. Segons Chomsky, aquest mecanisme d'adquisició del llenguatge perd efectivitat amb el temps, i ja és quasi bé inexistent a la [[pubertat]], cosa que explicaria els resultats relativament dolents que tenen els adolescents i els adults en l'aprenentatge d'una [[llengua extranjeraestrangera|segona llengua]] (L2).

Molts teoristesteòrics comencen a veure el bilingüisme com un "espectre o continuïtat de bilingüisme" que va des de l'estudiant d'una llengua, relativament monolingüe, fins a parlants bilingües que dominen les dues llengües.