Multilingüisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 4:
 
==Multilingüisme en un individu==
Una persona '''multilingüe''', segons la definicódefinició més àmplia, és qualsevol que pugui comunicar-se en més d'un llenguatge, sigui activament (escrivint o parlant-lo) o passiva (escoltant o llegint-lo). De manera més específica, hom usa els termes '''[[bilingüe]]''' i '''trilingüe''' per descriure situacions en què es tracta de dos o tres llenguatges, respectivament.
 
Es pot definir estrictament el multilingüisme com l'habilitat d'utilitzar amb fluència quasi nadiva dos o més llenguatges. Com menys estricta és la definició, menor és el nivell requerit per ser considerat multilingüe.
 
Els parlants multilingües han adquirit i mantingut almenys un llenguatge durant la infància, la anomenada [[llengua mare]] (L1). Les llengües mares s'adquireixen sense necessitat d'una educació formal, per mitjà de mecanismes molt discutits. Els nens que adquereixenadquireixen dos llengües mares des del naixement reben el nom de bilingües simultanis. Fins i tot en aquestes persones hi sol haberhaver una llengua predominant. Aquest tipus de [[bilingüisme]] passa sovint quan un nen és educat per pares bilingües en un ambient predominantment unilingüe.
 
==Aprendre un llenguatge==
 
Un punt de vista molt estès, però molt criticat, és el del [[linguistalingüista]] [[estatunidenc]] [[Noam Chomsky]] en elallò què anomena el '''mecanisme d'adquisició del llenguatge''' - un mecanisme que permet a un individu reproduir correctament les normes ([[gramàtica]]) que utilitzen els parlants que l'envolten. Segons Chomsky, aquest mecanisme d'adquisició del llenguatge perd efectivitat amb el temps, i ja és quasi bé inexistent a la [[pubertat]], cosa que explicaria els resultats relativament dolents que tenen els adolescents i els adults en l'aprenentatge d'una [[llengua extranjeraestrangera|segona llengua]] (L2).
 
Els parlants multilingües disposen de més d'un llenguatge; poden ser tant llengües mares com segones llengües. Si l'aprenentatge d'una llengua és un [[procés cognitiu]] i no un mecanisme d'adquisició, com ho suggereix [[Stephan Krashen]], només hi hauria diferències relatives entre els dos tipus d'aprenentatge lingüístic.
Línia 29:
La distinció entre els dos grups és objecte de contenció. Quan s'estudien grups d'individus multilingües, la majoria tenen característiques d'ambdós tipus. Alguns autors han suggerit que la distinció s'hauria de fer únicament al nivell de la gramàtica i no del vocabulari; altres usen el terme "bilingüe coordinat" com un sinònim per algú que ha après dues o més llengües des del naixement, mentre que d'altres proposen oblidar la distinció.
 
Molts teoristesteòrics comencen a veure el bilingüisme com un "espectre o continuïtat de bilingüisme" que va des de l'estudiant d'una llengua, relativament monolingüe, fins a parlants bilingües que dominen les dues llengües.
 
[[Categoria:Lingüística]]