Revisió del 20:00, 17 març 2013 modifica Buidasacs (discussió \| contribucions) 49 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 20:57, 17 març 2013 modifica desfés Buidasacs (discussió \| contribucions) 49 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 25: Un cop alliberat, [[Joana Enríquez]] conspirà contra ell i Carles fugí del país per prendre refugi a [[Regne de Nàpols\|Nàpols]], a la cort del seu oncle [[Alfons el Magnànim]]. El [[1458]], amb la mort d'Alfons, el príncep Joan es convertí en [[Rei d'Aragó]] amb el nom de [[Joan II d'Aragó]]. Aquest li concedí el títol de [[Rei de Nàpols]] i [[Rei de Sicília\|Sicília]], però Carles els refusà, retornant a [[Navarra]] l'any següent. Les [[Corts Catalanes]], reunides a [[Corts de Lleida (1460)\|Lleida el 1460]], van demanar a Joan alliberar el seu fill, forçant la [[Concòrdia de ~~Valladolid~~Vilafranca]], i el Príncep de Viana fou rebut a Barcelona el [[31 de març]] de [[1460]] com a príncep hereu. Al seu retorn a Navarra, Carles fou novament empresonat el [[2 de desembre]] de [[1460]], però les [[Corts Catalanes]], reunides a [[Lleida]] el [[1460]], van demanar a Joan II alliberar el seu fill, cosa que s'aconseguí el [[25 de febrer]] de [[1461]]. Carles fou nomenat [[lloctinent de Catalunya]]. El [[23 de setembre]] de [[1461]] el príncep de Viana morí a [[Barcelona]], víctima de problemes de salut, però amb la sospita popular d'un possible enverinament promogut per Joana Enríquez.

Carles de Viana: diferència entre les revisions