Penya Joan Santamaria: diferència entre les revisions

Començà com a reunió d'una colla d'amics que s'aplegava, un cop al mes, malgrat el control i la persecució del franquisme, per sopar i fer tertúlia a Can Parés, a l'antic carrer de Sant Jeroni de [[Barcelona]]. Entre els assistents hi havia [[Artur Llorens Opisso]], [[Joan Ballester i Canals]], [[Rafael Tasis i Marca]],[[Pere Català i Pic]], [[Antoni Vergós i Massó]], [[Rafael Dalmau i Ferreres]], [[Ferran Soldevila]], [[Ramon Aramon i Serra]], [[Miquel Arimany]] i [[Heribert Barrera]]. Després de la mort de Joan Santamaria el 1955 la la Penya adoptà el seu nom i decidí de crear un premi literari a la seva memòria: el Premi Joan Santamaria.<ref>{{CCRef-llibre |datacognom=desembreVeny i Clar |nom=Joan |enllaçauor=Joan Veny i Clar |títol=Dialectologia filològica: transfusió lèxica, llengua escrita i dialectalisme |url=http://books.google.es/books?id=Qcy9L-qzUIAC&pg=PA262&dq=Premi+Joan+Santamaria&hl=ca&sa=X&ei=eCpGUd-yDsqZhQew6IGQBw&ved=0CEgQ6AEwBg#v=onepage&q=Premi%20Joan%20Santamaria&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de 2012Montserrat |data=1993 |pàgines=262 |isbn=8478264590}}</ref> El primer d'aquests premis fou concedit, el maig de 1956, a [[Mercè Rodoreda]]. El 1996 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]].<ref>DECRET 174/1996, de 30 d'abril, de concessió de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya</ref>