Cursa per l'Àfrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{CC|data=març de 2013}}
Amplio
Línia 22:
El [[1876]] el rei [[Leopold II de Bèlgica]] va organitzar una "Associació Internacional Africana" que va obtenir 2.300.000 km² de la conca del [[riu Congo]] adquirint-lo a caps locals. Primer va ser una propietat personal del rei però davant dels escàndols per atrocitats comeses pels seus concessionaris, el 1907 va haver de passar a ser un territori de [[Bèlgica]].
 
França i Alemanya ràpidament van enviar agents polítics i expedicions militars a l'Àfrica per tal d'establir les seves reclamacions de sobirania. L'ús de la força de les armes per tal d'imposar el govern directe va fer que matessin la meitat de la població nativa, especialment en llocs d'economia de plantació com el cautxú. Les més fortes revoltes van tenir lloc a [[Namíbia]] els anys 1904-1907.
 
Gran Bretanya, procurant el control del [[Canal de Suez]], va ocupar formalment [[Egipte]] el 1882, i va passar després a conquerir el [[Sudan]] (1896-1898) i trobar-se a lluitar contra França a Fashoda (setembre de 1898). L'any [[1899]] els britànics, que ja havien annexionat el Cap el 1795, van voler completar la conquesta de tota sudàfrica envaint les repúbliques "[[afrikaner]]" riques en or de [[República de Transvaal|Transvaal]] i l'[[Estat Lliure d'Orange]]{{CC|data=març de 2013}} a més de l'actual [[Zimbabwe]] aleshores anomenada "Rhodesia" en honor de [[Cecil Rhodes]] alt comissionat britànic a Sud-àfrica.{{CC|data=març de 2013}} La pretensió britànica era fer una colònia contínua que anés des del Cap al Caire unida per ferrocarril, cosa que fins la fi de la primera guerra mundial impedia l'existència de la colònia alemanya de Tanganyka.
L'ús de la força de les armes per tal d'imposar el govern directe va fer que matessin la meitat de la població nativa, especialment en llocs d'economia de plantació com el cautxú. Les més fortes revoltes van tenir lloc a [[Namíbia]] els anys 1904-1907.
 
La [[Primera Guerra Italoetíop]] (1895-1896) fou lliurada entre el [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] i l'[[Imperi Etíop]]. La victòria etíop i el rebuig de la invasió distingeixen la regió com la única capaç de resistir la dominació colonial europea durant la
Gran Bretanya, procurant el control del [[Canal de Suez]], va ocupar formalment [[Egipte]], el 1882, i va passar després a conquerir el [[Sudan]] (1896-1898) i trobar-se a lluitar contra França a Fashoda (setembre de 1898).
Cursa per l'Àfrica.{{CC|data=març de 2013}}
 
L'any [[1899]] els britànics, que ja havien annexionat el Cap el 1795, van voler completar la conquesta de tota sudàfrica envaint les repúbliques "[[afrikaner]]" riques en or de [[República de Transvaal|Transvaal]] i l'[[Estat Lliure d'Orange]]{{CC|data=març de 2013}} a més de l'actual [[Zimbabwe]] aleshores anomenada "Rhodesia" en honor de [[Cecil Rhodes]] alt comissionat britànic a Sud-àfrica.{{CC|data=març de 2013}}
 
La pretensió britànica era fer una colònia contínua que anés des del Cap al Caire unida per ferrocarril, cosa que fins la fi de la primera guerra mundial impedia l'existència de la colònia alemanya de Tanganyka.
 
== Conclusió ==