Diferència entre revisions de la pàgina «Sala de concerts»

(2L)
Les primeres sales de concerts centreeuropees es van construir en planta rectangular, amb l'escenari per a l'orquestra situat en un dels extrems, i el públic assegut, encarat cap a ella. Aquesta disposició és hereva de la forma dels salons de banquets i les sales d'equitació on es van començar a celebrar aquests esdeveniments. El model europeu té els seus inicis en la construcció de la [[Gewandhaus]] de [[Leipzig]] (1780), en la qual es va remodelar una sala preexistent en un edifici públic. Les construccions expressament dissenyades per a aquesta finalitat van començar amb la [[Schauspielhaus]] de [[Berlín]] (1821) (actualment reconstruït com la [[Konzerthaus Berlin|Konzerthaus]]). A finals segle augmenta notablement la mida i la capacitat de les sales, i ña [[Musikverein]] de [[Viena]] (1870), la [[Concertgebouw]] d'[[Amsterdam]] (1888) o el Neues Concerthaus de Leipzig (Segon Gewandhaus, 1884) esdevenen els models a seguir. Una variant d'aquest model és la gran sala de forma circular, amb gran capacitat de públic i d'escenari, del [[Royal Albert Hall]] de [[Londres]] (1871). Ja en el [[segle XX]], la nova construcció de la [[Filharmònica de Berlín (edifici)|Filharmònica de Berlín]] (1963), amb l'escenari al centre de la sala i el públic en successives terrasses al seu voltant, sempre a curta distància dels intèrprets, inaugura un nou model que s'ha reproduït sovint des de llavors.
 
== ReferènciesBibliografia ==
<references/>
*{{citar llibre|cognom = Mortier|nom = Gerard|enllaçautor = Gerard Mortier|títol = Dramaturgia de una pasión|any = 2010|editorial = Akal|lloc = Madrid|isbn = 978-84-460-3185-7|capítol = Las nuevas salas de ópera (Victoria Newhouse)|pàgines = 105-127|llengua=castellà}}