Dida (ama): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Wet nurses}} a partir de pl:Mamka |
m Traduïnt plantilla cite book a ref llibre |
||
Línia 1:
[[Fitxer: Château de Versailles, petit appartement de la reine (2e étage), salle à manger, La Nourrice, Josse-François-Joseph Leriche d'ap. Louis Boizot 02-black bg.jpg| thumb |''La dida [[Josse-François-Joseph Leriche]] ''de [[Luis Boizot]] de (1775)]]
[[Image: Louis XIV and his nurse.jpg | thumb |'' Lluís XIV i La Dama de Longuet Giraudière'', [[Charles Beaubrun]]], (sobre 1640)]]
Una ''' dida ''', ''' ama de llet ''' o també simplement '''ama''', és una [[dona]] que [[alletar|alleta]] un [[lactant]] que no és el seu fill.<ref name="Crespo1833">{{
El recòrrer a una dida podia estar motivat per raons físiques -com en el cas de producció insuficient de llet, en "parts múltiples" en què una sola dona no podia satisfer els requisits de lactància-, o bé socials. La professionalització de la lactància permetia a la mare dedicar-se a altres ocupacions -en el cas, per exemple, de les elits romanes-, abreujar el període entre [[embaràs|embarassos]]- ja que el [[sistema endocrí]] inhibeix normalment la concepció mentre la mare està alletant- , o simplement lliurar-se d'una tasca percebuda com socialment inadequada per a les classes superiors.
Línia 10:
En algunes societats, la tasca no estava restringida a les professionals, sinó que era part de la cura dels infants compartida entre totes les mares del grup. La professionalització de la criança, [[sociologia|sociològicament]] parlant, va ser un dels mitjans que va permetre a les dones benestants alliberar-se del vincle constant a la "cura domèstica" que caracteritzava el paper femení en les societats [[patriarcat|patriarcals]].
En triar, es donava prioritat a les mares a qui se'ls havien mort els fills, i en certs entorns pobres algunes mares havien arribat a renunciat als fills per assegurar-se la feina a una casa rica.<ref name="JiménezLlavador2000">{{
Avui dia ha caigut en desús a la major part d'Occident. El desenvolupament de fórmules més completes per a la llet en pols, adaptada en molts casos al [[sistema digestiu]] del nen, ha portat a la gradual extinció de la institució de la dida als països desenvolupats.
| |||