Elisabet I de Rússia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 38:
Tanmateix comptava amb una petita cort d'amants. Elisabet necessitava estar amb algú. Va tenir romanços amb els Txuvalov (Alexandre i Pere), amb Mikhaïl Vorontsov i amb dos personatges més de cognoms Lestocq i Schwartz. Els oficials del seu guàrdia l'adoraven, entre altres coses perquè acceptava ser la padrina dels seus fills. Els soldats anaven a parlar amb ella a la seva casa de camp. Va tenir d'amants a soldats com Boutorlín, Chombín, Lestoccq i, a Razoumovski, amb qui acabés casant-se en secret el [[1742]].
 
Elisabet parlava en francès i encara que llegia, instaura d'un període o etapa de cultura francesa que succeïx al de la cultura alemanya de Pere I i dels regnats següents. Les institutrius i els mestres francesos proliferaven entre l'aristocràcia. El francès arriba a ser per a molts el seu segon idioma, i [[París]], havia de ser visitada pelpels nobles que s'hi preciessin. [[França]] era "el màxim", per a ells, com per a uns altres seria [[Alemanya]], [[Àustria]] o [[Anglaterra]]. Va deixar com successor al seu nebot [[Pere III de Rússia|Pere III]], fill de la seva germana gran i de [[Carles Frederic de Holstein-Gottorp|Carles Frederic]], duc de [[Holstein-Gottorp|Schleswig-Holstein-Gottorp]], qui va néixer a Alemanya en [[1728]] però el va adoptar en [[1741]].