Massa atòmica relativa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Història: Ampliació |
→Història: Enllaços |
||
Línia 12:
Després dels treballs inicials de Dalton durant el segle XIX es descobriren nous mètodes i teories per esbrinar la proporció de cada element químic en un compost ([[llei dels volums de combinació]] de Gay-Lussac (1808), [[Llei d'Avogadro]] (1811), [[llei de Dulong i Petit]] (1819), [[llei de l'isomorfisme]] de Mitscherlich (1819),...) la qual cosa va possibilitar determinar nous valors de masses atòmiques relatives i corregir les errades. El químic suec [[Jöns Jacob Berzelius]] millorà els mètodes de determinació de Dalton i canvià de patró, degut a les limitacions de l'hidrogen per formar combinacions binàries. El 1826 presentà una taula de masses atòmiques relatives on adoptava com a valor de referència la setzena part de la massa atòmica de l'[[oxigen]] natural, que formava combinacions binàries amb tots els elements. És a dir Berzelius adoptà '''A<sub>r</sub>(O) = 16'''.<ref name=Rodriguez>{{Citar publicació |cognom=Rodríguez |nom=J. |cognom2=Rodríguez |nom2=D |títol=Contribuciones históricas al desarrollo del concepto de peso atómico |publicació=An. R. Soc. Esp. Quím |pàgines=49-53 |data=2000 |volum=96 |exemplar=1 }}</ref>
El químic belga [[Jean Servais Stas]] realitzà millores en la determinació de masses atòmiques relatives, entre 1860 i 1865, i fou el primer que assignà nombres no enters a les masses atòmiques dels elements químics. A principis del segle XX, amb la invenció de l'[[
== Massa atòmica relativa dels elements químics ==
|