Diferència entre revisions de la pàgina «Alfons Mucha»

2 octets eliminats ,  fa 8 anys
m
m
Quan [[Txecoslovàquia]] va obtenir la independència, després de la [[Primera Guerra Mundial]], Mucha va dissenyar segells postals, bitllets de banc i altres documents governamentals per a la nova nació. Va passar molts anys treballant en el que ell considerava la seva obra mestra, ''L'Èpica Eslava'' (''Slovanská epopej''), una sèrie d'enormes pintures que descriuen la història dels pobles eslaus, que va ser donat a la ciutat de Praga el [[1928]]. Mucha havia somiat amb completar aquesta sèrie, una celebració de l'èpica eslava, des de la seva joventut. Amb l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], Mucha va ser arrestat i interrogat pels ocupants [[alemanys]]. Mai no es va recuperar de la tensió d'aquest episodi, ni de veure la seva llar envaïda i vençuda. Va morir a Praga el 14 de juliol de 1939 a conseqüència d'una [[pulmonia]] i allà va ser enterrat, al cementiri de Vysehrad. La seva darrera pintura va ser ''El jurament d'unió dels eslaus''.
 
Al temps de la seva mort, l'estil de Mucha es considerava ja passat de moda, però l'interès pel seu art va reviure a la [[dècada de 1960]], i continua experimentant interès de manera periòdica des de llavors, influint il·lustradors contemporanis. Gran part de l'interès en el treball de Mucha pot ser atribuït al seu fill, a l'autor Jiri Mucha, a qui va escriure extensament sobre el seu pare i va dedicar gran part de la seva vida a cridar l'atenció envers les seves obres.
 
== Enlaços externs ==