Conquesta omeia d'Hispània: diferència entre les revisions

El [[710]] [[Mussa ibn Nussayr]], el [[valí d'Ifriquiya]] va demanar a [[Tarif ibn Màlik]] de fer una petita [[expedició militar]] a la [[península Ibèrica]], que va permetre comprovar que era fàcil arribar-hi. Els dos partits que es disputaven el poder al [[Regne de Toledo]] van demanar ajuda als musulmans, segurament a través d'[[Olban]], governador [[visigot]] de [[Ceuta]]. Mussa va consultar què fer al califa [[Al-Walid I]], qui va aconsellar no intervenir però Mussa, temptat pel tresor reial visigot, va desobeir-lo.

 

 

El [[712]] Mussa va deixar el seu fill [[Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr|Abd-Al·lah]] com a governador delegat a Ifríqiya i, acompanyat del seu altre fill [[Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr|Abd-al-Aziz]], va creuar l'estret amb un exèrcit de divuit mil homes fins a territori visigot, i desfeta la [[Setge de Mèrida|resistència a Emèrita]] ([[Mèrida]]), on va emprar un any per el setge i la conquesta, va reunir-se amb Tàriq a [[Toledo]] l'estiu del [[713]], si és que abans no s'havien trobat ja, rebent arreu la submissió dels magnats, senyors i ciutats, que s'obligaven a ser fidels al [[valí d'Hispània]], a no conspirar amb els seus enemics, i a pagar un tribut anual per cada súbdit cristià; a canvi, se'ls respectaven els dominis i la llibertat de religió, i les esglésies no podrien ser cremades. Els ''[[comes]]'' i ''[[duces]]'' que se sotmetien se'ls donaven les terres dels magnats lleials a Roderic, i les terres reials visigodes serien donades, si el califa acceptava el país, als que havien participat a la conquesta, menys la cinquena part pel califa.

[[Categoria:Història del món islàmic]]

[[Categoria:Guerres d'Espanya]]