Permitivitat del buit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canviant reflist per referències |
m Traduïnt plantilla cite book a ref llibre |
||
Línia 50:
Històricament, el paràmetre ε<sub>0</sub> ha estat conegut amb molts de noms diferents. Els termes "permitivitat del buit" o les seves variants, com a "permissivitat en/del buit",<ref name=Sze>
{{ref-llibre
|
|
|
|
|
|
|
|
|isbn=0-471-14323-5
|url=http://worldcat.org/isbn/0-471-14323-5}}
</ref><ref name=Muller>
{{ref-llibre
|
|
|
|
|
|
|
|isbn=0-471-59398-2
|url=http://worldcat.org/isbn/0-471-59398-2
}}
</ref> "permitivitat de l'espai buit",<ref name=Zemansky>{{
|
|
|url=http://books.google.com/?id=AvVQAAAAMAAJ&q=zemansky+%22permittivity+of+empty+space%22&dq=zemansky+%22permittivity+of+empty+space%22 |
|
|
|isbn=0201078368}}</ref> o "permitivitat de l'espai lliure" <ref name="Saleh">B. E. A. Saleh and M. C. Teich, ''Fundamentals of Photonics'' (Wiley, 1991)</ref> s'han generalitzat. Les organitzacions de normalització en tot el món utilitzen ara "constant elèctrica" com un terme uniforme per aquesta quantitat,<ref name="CODATA"/> i els documents de normes oficials han adoptat el terme (encara que segueixen a la llista els termes més vells com a sinònims).<ref>{{Cite web|author=[[Oficina Internacional de Pesos i Mesures|International Bureau of Weights and Measures]]|url=http://www.bipm.org/utils/common/pdf/si_brochure_8_en.pdf|title=The International System of Units (SI)|year=2006 |page=12|format=PDF}}</ref><ref name="IUPAC">{{Cite journal|last=Braslavsky |first=S.E. | url=http://www.iupac.org/publications/pac/2007/pdf/7903x0293.pdf |title=Glossary of terms used in photochemistry ([[IUPAC]] recommendations 2006) | journal=Pure and Applied Chemistry | volume=79|issue=3 |year=2007 |pages=293–465; see p. 348. |doi=10.1351/pac200779030293 |postscript=<!--None-->}}</ref>
Un altre sinònim històric era "constant dielèctrica del buit", així com "constant dielèctrica" s'usaven de vegades en el passat en lloc de la permitivitat absoluta.<ref name="Freie Universität Berlin">{{Cite web|title=Naturkonstanten |url=http://www.chemie.fu-berlin.de/chemistry/general/constants.html |publisher=[[Freie Universität Berlin]] }}</ref><ref>{{
|
|
|
|
|
|
|
Quant a la notació, la constant es pot denotar per qualsevol <math>\varepsilon_0\,</math> o <math>\epsilon_0\,</math>, amb algun dels [[glif]]s comuns per la lletra [[èpsilon]].
Línia 103:
on Q és una magnitud que representa la quantitat d'electricitat present en cada un dels dos punts, i k<ub>e</sub> és la [[constant de Coulomb]]. Si es comença, sense restriccions, llavors el valor de k<sub>e</sub> pot ser elegit arbitràriament.<ref name=Jackson>Per a una introducció al tema de les opcions de les unitats independents, vegeu
{{ref-llibre
|
|
|
|
|
|
|
|
|isbn=047130932X
|url=http://worldcat.org/isbn/047130932X}}
Línia 152:
Per a un dielèctric lineal, '''P''' es suposa que és proporcional a '''E''', però es pot donar un retard en la resposta, i una resposta espacial no local, la qual cosa dona lloc a:<ref name=Sólyom>
{{
</ref>
| |||