Diferència entre revisions de la pàgina «Permitivitat del buit»

m
Traduïnt plantilla cite book a ref llibre
m (Canviant reflist per referències)
m (Traduïnt plantilla cite book a ref llibre)
 
Històricament, el paràmetre ε<sub>0</sub> ha estat conegut amb molts de noms diferents. Els termes "permitivitat del buit" o les seves variants, com a "permissivitat en/del buit",<ref name=Sze>
{{ref-llibre
{{Cite book
|authorautor=SM Sze & Ng KK
|titletítol=Physics of semiconductor devices
|chaptercapítol=Appendix E
|pagepàgina=788
|editionedició=Third
|yearany= 2007
|publishereditorial=Wiley-Interscience
|locationlloc=New York
|isbn=0-471-14323-5
|url=http://worldcat.org/isbn/0-471-14323-5}}
</ref><ref name=Muller>
{{ref-llibre
{{Cite book
|authorautor=RS Muller, Kamins TI & Chan M
|titletítol=Device electronics for integrated circuits
|pagepàgina=Inside front cover
|editionedició=Third
|yearany= 2003
|publishereditorial=Wiley
|locationlloc=New York
|isbn=0-471-59398-2
|url=http://worldcat.org/isbn/0-471-59398-2
}}
|nopp=true}}
</ref> "permitivitat de l'espai buit",<ref name=Zemansky>{{Cite bookref-llibre
| authorautor=FW Sears, Zemansky MW & Young HD
| titletítol=College physics
|url=http://books.google.com/?id=AvVQAAAAMAAJ&q=zemansky+%22permittivity+of+empty+space%22&dq=zemansky+%22permittivity+of+empty+space%22 |publishereditorial=Addison-Wesley |locationlloc=Reading, Mass.
|yearany=1985
|pagepàgina=40
|isbn=0201078368}}</ref> o "permitivitat de l'espai lliure" <ref name="Saleh">B. E. A. Saleh and M. C. Teich, ''Fundamentals of Photonics'' (Wiley, 1991)</ref> s'han generalitzat. Les organitzacions de normalització en tot el món utilitzen ara "constant elèctrica" ​​com un terme uniforme per aquesta quantitat,<ref name="CODATA"/> i els documents de normes oficials han adoptat el terme (encara que segueixen a la llista els termes més vells com a sinònims).<ref>{{Cite web|author=[[Oficina Internacional de Pesos i Mesures|International Bureau of Weights and Measures]]|url=http://www.bipm.org/utils/common/pdf/si_brochure_8_en.pdf|title=The International System of Units (SI)|year=2006 |page=12|format=PDF}}</ref><ref name="IUPAC">{{Cite journal|last=Braslavsky |first=S.E. | url=http://www.iupac.org/publications/pac/2007/pdf/7903x0293.pdf |title=Glossary of terms used in photochemistry ([[IUPAC]] recommendations 2006) | journal=Pure and Applied Chemistry | volume=79|issue=3 |year=2007 |pages=293–465; see p. 348. |doi=10.1351/pac200779030293 |postscript=<!--None-->}}</ref>
 
Un altre sinònim històric era "constant dielèctrica del buit", així com "constant dielèctrica" ​​s'usaven de vegades en el passat en lloc de la permitivitat absoluta.<ref name="Freie Universität Berlin">{{Cite web|title=Naturkonstanten |url=http://www.chemie.fu-berlin.de/chemistry/general/constants.html |publisher=[[Freie Universität Berlin]] }}</ref><ref>{{Cite bookref-llibre
| lastcognom = King
| firstnom = Ronold W. P.
| titletítol = Fundamental Electromagnetic Theory
| publishereditorial = Dover
| yearany = 1963
| locationlloc = New York
| pagepàgina = 139}}</ref> No obstant això, en l'ús modern "constant dielèctrica" ​​típicament es refereix exclusivament a una [[permitivitat relativa]] ε/ε<sub>0</sub> i àdhuc aquest ús es considera "obsolet" per part d'alguns organismes de normalització que consideren més acurat [[permitivitat estàtica relativa]].<ref name="IUPAC"/><ref>{{Cite web|author=[[IEEE]] Standards Board|url=http://ieeexplore.ieee.org/iel4/5697/15269/00705931.pdf?arnumber=705931|title=IEEE Standard Definitions of Terms for Radio Wave Propagation|year=1997 |page=6}}</ref> Per tant, usar el terme "constant dielèctrica del buit" en lloc de constant elèctrica ε<sub>0</sub> es considera obsolet pels autors més moderns, encara que es poden trobar exemples ocasionals de que aquest ús continua.
 
Quant a la notació, la constant es pot denotar per qualsevol <math>\varepsilon_0\,</math> o <math>\epsilon_0\,</math>, amb algun dels [[glif]]s comuns per la lletra [[èpsilon]].
 
on Q és una magnitud que representa la quantitat d'electricitat present en cada un dels dos punts, i k<ub>e</sub> és la [[constant de Coulomb]]. Si es comença, sense restriccions, llavors el valor de k<sub>e</sub> pot ser elegit arbitràriament.<ref name=Jackson>Per a una introducció al tema de les opcions de les unitats independents, vegeu
{{ref-llibre
{{Cite book
|authorautor=John David Jackson
|titletítol=Classical electrodynamics
|editionedició=Third
|chaptercapítol=Appendix on units and dimensions
|pagespàgines=775 ''et seq.''.
|publishereditorial= Wiley
|locationlloc=New York
|yearany=1999
|isbn=047130932X
|url=http://worldcat.org/isbn/047130932X}}
Per a un dielèctric lineal, '''P''' es suposa que és proporcional a '''E''', però es pot donar un retard en la resposta, i una resposta espacial no local, la qual cosa dona lloc a:<ref name=Sólyom>
 
{{cite bookref-llibre |titletítol=Fundamentals of the physics of solids: Electronic properties |authorautor=Jenö Sólyom |url=http://books.google.com/books?id=XSo-a2n43xEC&pg=PA17 |pagepàgina=17 |chaptercapítol=Equation 16.1.50 |isbn=3540853154 |yearany=2008 |publishereditorial=Springer}}
 
</ref>
350.851

modificacions