Revolta de les Quintes (1870): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Primera República Espanyola|República |
(avui plaça Rius i Taulet). |
||
Línia 1:
L'abril del [[1870]], el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l'exèrcit, i es produí una revolta popular d'oposició en diversos pobles del pla de Barcelona, entre ells la vila de Gràcia, coneguda com la [[Revolta de les Quintes]]. El general [[Eugenio de Gaminde]] va ser l'encarregat de fer efectiva l'ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats de l'arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Plaça Orient (avui [[plaça Rius i Taulet]]).
Els militars, enutjats pel so de la campana no van parar de llençar canonades des del [[Passeig de Gràcia]]; no van aconseguir destruir-la, però si esquedar-la. No obstant, no va deixar de tocar, tot i el mal so que feia. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d'abril, amb el resultat de 27 morts i el saqueig indiscriminat de gran nombre de cases.
| |||