Asphodelus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Sobre la complexitat de la identificació de les espècies
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{títol cursiva}}
{{Taxocaixa planta
| name = ''Asphodelus''
| image = Asphodelus microcarpus b.JPG
| image_width = 250px
| image_caption = ''[[Asphodelus aestivus]]''
| image2 =
| image2_width =
Linha 13 ⟶ 14:
| subfamilia = [[Asphodeloideae]]
| genus = '''Asphodelus'''
| genus_authority = [[L.]]
| subdivision_ranks = [[Espècie]]s
| subdivision = Vegeu el text
| synonyms = ''Asphodeloides'' ([[Moench]], (1794). <br />
''Clausonia'' <small>([[Pomel]], (1860).</small> <br />
''Verinea'' <small>(Pomel, (1860).</small><br />
''Gethosyne'' <small>([[Salisb.]], (1866).</small> <br />
''Ophioprason'' (Salisb., (1866). <br />
''Glyphosperma'' <small>([[S. Watson]], (1883).</small><br />
}}
Els '''asfodels''' (''Asphodelus'' spp.) sónanomenats en català '''porrassa, albó, caramuixa '''o''' gamó''' <ref>Vegeu porrassa a {{noms de plantes}}</ref> conformen un un [[Gènere (biologia)|gènere]] de [[Planta vivaç|plantes vivaces]] [[Herbàcia|herbàcies]], bianuals o perennes, distribuïdes naturalment des de la [[Macaronèsia]] fins a l'[[Índia]] presentant el seu màxim d'abundància a l'oest d'[[Europa]] ([[Nord d'Àfrica]] i [[península ibèrica]]).<ref name="Lorda">{{citar ref | tipus = revista | cognom1 = Lorda López | nom1 = Mikel | títol = El complejo Asphodelus fistulosus-A. ayardii (Asphodelaceae) en el valle medio del Ebro | url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3199798 | publicació =Flora Montiberica | data =2010 | consulta = 24 de març de 2013 | pàgines =21-41 | volum =45 | llengua = castellà | issn = 1138-5952 }}</ref> S'han difós avui per tot el món com a [[Planta ornamental|plantes ornamentals]], gràcies a les seves grans [[flor]]s i la facilitat del seu cultiu, requerint pocs nutrients, escassa humitat i molta llum. Són [[Bulb|bulboses]], i diverses espècies produeixen [[tubercle]]s. Algunes espècies com ''[[Asphodelus fistulosus]]'' s'han instal·lat com a [[espècies introduïdes]] a [[Amèrica del Nord]], [[Austràlia]] i [[Nova Zelanda]]. Àdhuc les relacions d'''Asphodelus'' amb els altres dos gèneres de la subfamília (''[[Asphodeline]]'' i ''[[Eremurus]]'') presenten centres de distribució francament separats.
 
En l'[[antiga Grècia]], els asfodels es col·locaven en la tomba dels morts i s'empraven en les cerimònies fúnebres, en la creença que facilitaven el trànsit dels difunts als [[Camps Elisis]], que es creia entapissats d'aquests.{{CN}}
 
En general formen una roseta de fulles llargues (fins a 30 cm) sobre una base de [[bulb]]s i diverses espècies produeixen [[tubercle]]s. Des d'aquesta base, en la florida, generen un [[escap]] força alt sobre el que es forma una o diverses [[panícula|panícules]]. Les flors són formades per sis [[tèpal]]s d'un color generalment blanquinós o rosat i sis [[estam]]s. L'ovari és tricarpelar i els fruits que generen són [[Càpsula (fruit)|càpsules]] que contenen una o diverses llavors.
 
Les espècies d'asfodels són molt variables morfològicament incloent tant caràcters diferenciadors fàcilment identificables com la disposició i forma de les fulles, o l'aparença i guarniment de l'[[escap]]; com caràcters que requereixen un examen més detingut que sovint requerix d'instruments d'observació complexos com la forma dels bulbs, el [[periant]], l'[[estigma]], la seva [[germinació]], el [[pol·len]] o el [[nombre cromosòmic]]. <ref name="Lorda"/>
 
Pel que fa a la [[vall de l'Ebre]] un estudi ha determinat la presència de quatre espècies:<ref name="Lorda"/> [[Asphodelus fistulosus|''A. fistulosus'']], [[Asphodelus ayardii|''A. ayardii'']], [[Asphodelus cerasiferus|''A. cerasiferus'']], [[Asphodelus serotinus|''A. serotinus'']], tot i que sovint algunes poblacions de qualsevol d'questesaquestes quatre espècies poden ésser confoses amb [[Asphodelus tenuifolius|''A. tenuifolius'']].
 
== Espècies seleccionades ==