Hipòtesi de Prout: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaç
Línia 5:
Aquesta [[hipòtesi]] fou proposada pel metge anglès [[William Prout]] en dos articles el 1815 i 1816. Ben aviat fou rebatuda per importants químics com el suec [[Jöns Jacob Berzelius]] en base als valors de les masses atòmiques per ells obtingudes. Malgrat aquestes proves contràries els químics se sentiren atrets per ella i intentaren confirmar-la. Però l'obtenció de masses atòmiques relatives no senceres, com la del clor, 35,5, i la del coure 63,6, feren abandonar aquesta hipòtesi que fou rebutjada definitivament pel químic belga [[Jean Servais Stas]] i pel rus [[Dmitri Mendeléiev]].<ref name=Esteban>{{Ref llibre |cognom=Esteban |nom=S |títol=La Historia Del Sistema Periódico |url=http://books.google.es/books?id=4A9QWL7M_nIC&dq=protilo++hipotesis+prout&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |editorial=UNED |data=2010 |isbn=9788436260366 }}</ref>
 
Les observacions que d’ençà del 1886 féu [[Eugen Goldstein]] sobre els [[raigs canals]], i les experiències amb [[camp magnètic|camps magnètics]] que en féu [[Wilhelm Wien]] el 1898, indicaren l’existència d’una càrrega elemental positiva, amb càrrega igual a la de l’[[electró]] ja descobert, però amb signe oposat, el [[protó]].<ref>{{GEC|0222154|Àtom}}</ref> Amb aquest descobriment i amb el de que els àtoms dels diferents elements químics estaven constituïts per un nombre diferent de protons, donaren validesa a part de la hipòtesi de Prout.<ref name=Esteban /> Finalment, la [[fusió nuclear]] i, en concret, la [[nucleosíntesi estel·lar]] dels elements químics a partir de reaccions nuclears a l'interior de les estrelles partin d'hidrogen ([[cadena protó-protó]]), han confirmat també aquesta hipòtesi en quan a l'origen dels elements químics. L'existència del [[neutró]] al [[nucli atòmic]], no contemplat en la hipòtesi, l'existència dels [[isòtop]]s d'un mateix element químic, desconeguts per Prout, i el [[defecte de massamàssic]], que es dóna en fusionar-se els nuclis, explicat a partir de la relació d'[[Albert Einstein]] [[Equivalència entre massa i energia|massa-energia]] en el context de la [[Relativitat especial|teoria de la relativitat restringida]], impedeixen que les masses atòmiques relatives siguin múltiples sencers de la de l'hidrogen.
 
==Referències==