Diferència entre revisions de la pàgina «Wendell Phillips»

m
algunes correccions gramaticals
m
m (algunes correccions gramaticals)
}}
 
'''Wendell Phillips''' ([[Boston]], [[29 de novembre]] de [[1811]] - [[2 de febrer]] de [[1884]]) foun un advocat estatunidenc que va defensar la causa de l'[[abolicionisme]] i alsels indígenes nord-americans. Fou membre de la [[Societat Antiesclavista Estatunidenca]], de la quequal va ser el seu president des del [[1865]] i de la quequal va ser considerat el seu millor orador.<ref name="liberty" />
==Biografia==
[[Fitxer:The Anti-Slavery Society Convention, 1840 by Benjamin Robert Haydon.jpg|thumb|Convenció de la Societat Antiesclavista, el 1840]]
Wendell Phillips va néixer a [[Boston]] el 29 de novembre del 1811. La seva família tenia una molt bona posició econòmica <ref>[http://www.ebrisa.com/portalc/home.jsp?pantalla=voz&idvoz=424977&origen=B "Phillips, Wendell"] en ''Britannica-Salvat Online'' de Enciclopedia Compacta Britannica. [acceso el [[20 de noviembre]] de [[2007]]].</ref> i el seu pare, John Phillips teniahavia fet una important carrera política que l'havia portat a ser el primer alcalde de Boston.<ref name="liberty" /> Wendell va poder estudiar a la ''Boston Latin School'' i a la [[Universitat de Harvard]], en la quequal es va graduar en Dret el [[1833]]. El seu professor d'oratòria fou Edward T. Channing, que elli va inculcar la preferència per un estil senzill, enfront del florit llenguatge d'oradors com ara Daniel Webster.<ref name="liberty">''[http://www.libertystory.net/LSACTIONPHILLIPS.htm Most dramatic orator in the American antislavery movement]'' en www.libertystory.net</ref> Va començar a exercir com a advocat el [[1834]].
 
El [[21 d'octubre]] del [[1835]], Phillips va presenciar un intent de linxament de George Thompson, que havia d'impartir una conferència abolicionista organitzada per la ''Boston Female Society''. El [[1836]], atret per la causa antiesclavista per [[William Lloyd Garrison]], va ingressar a la [[Societat Antiesclavista Estatunidenca]], tot i la l'oposició de la seva família, que fins i tot l'intentà fer-lo ingressar en un sanatori mental.<ref name="liberty" /> Va contribuir al diari ''Liberator'', dirigit per Garrison i, com a orador, se'l va considerar el més popular de la Societat.<ref name="spartacus">"[http://www.spartacus.schoolnet.co.uk/USASphillips.htm Wendell Phillips]" a Spartacus Educational.</ref> El [[1839]] va deixar d'exercir perquè es negava a prestar jurament sobre la [[Constitució dels Estats Units]], ja que, segons el seu parer, tolerava l'esclavitud.<ref>"[http://all-biographies.com/historical/wendell_phillips.htm Wendell Phillips]", a All-Biographies.</ref>
 
Durant la [[Guerra Civil dels Estats Units]], Phillips va criticar a [[Abraham Lincoln]] per la seva manca de compromís amb l'abolició de l'esclavitud (el polític defensava ferdur-hola a terme de manera gradual), pelraó quèper la qual es va enfrontar també a Garrison, que donava suport a la reelecció del President. El [[1865]] va passar a presidir la Societat Antiesclavista, quan Garrison la va abandonar.
 
Després de l'aprovadaaprovació de la [[Quinzena Esmena a la Constitució dels Estats Units]] el [[1870]], Phillips es dedicà a altres reivindicacions socials, com ara el dret al [[sufragi femení]], el sufragi universal, els moviments obrers o els drets dels pobles indígenes dels Estats Units.
===Drets dels Indígenes americans===
Phillips també fou un activista a favor dels drets dels indígenes americans,: argumentantargumentava que la 14ena esmena també garantia la ciutadania dels indis. Ell proposàProposà que l'administració d'[[Andrew Johnson]] creés un gabinet que garantís els drets dels indígenes. Phillips va ajudar a crear la ''Massachusetts Indian Commision'', juntament aamb altres activistes dels drets dels indígenes com ara [[Helen Hunt Jackson]] i el gobernadorgovernador de [[Massachusetts]], William Claflin.
 
A pesar de la seva publicitat crítica envers el president [[Ulysses S. Grant]], ell va treballarcol·laborar amb la segona administració de Grant per a treballar pels drets dels indis. Phillips es posicionà en contra de la solució militar en els assentaments dels nadius americans a la frontera occidental. Va acusar el General [[Philip Sheridan]] de seguir una política enversorientada a l'exterminació dels indis.
 
L'opinió pública es va girar en contra dels defensors dels nadius americans després de la [[Batalla de Little Bighorn]], delel juliioljuliol de [[1876]], però Phillips va continuar donant suport a les demandes de terra dels [[Lakota]] (Sioux). Durant la [[dècada del 1870]] Phillips va organitzar fòrums públics per al reformador [[Alfred B. Meacham]] i els indis afectats per la política de [[Deportació dels indis dels Estats Units]], en els que hiquè van participar persones com el cap [[Ponca]], [[Standing Bear]] i l'escriptora i oradora d'[[omaha]], [[Susette LaFlesche Tibbles]]
 
==Reconeixements==
33

modificacions