Florida espanyola: diferència entre les revisions

Els francesos van començar a interessar-se en la zona, cosa que porta els espanyols a accelerar els seus plans de colonització. El capità francès [[Jean Ribault]] va dirigir una expedició a la Florida, establint-se a [[Charlesfort]], on avui hi ha [[Parris Island]], [[Carolina del Sud]], el 1562. Amb tot, les guerres de religió impediren a Ribault tornar-hi per reabastir el fort, sent abandonat pels colons.<ref name=sauer>{{cite bookref-llibre|lastcognom=Sauer|firstnom=Carl Ortwin|titletítol=Sixteenth Century North America|url= http://books.google.com/books?id=EWXU6sjN9ZUC&pg=PA213&dq=Spanish+Florida&hl=en&sa=X&ei=sRz1T8uSL9DW2wWUy_z_Bg&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=Spanish%20Florida&f=false|accessdateconsulta=5 de juliol de 2009|yearany=1975 |publishereditorial=University of California Press|pagespàgines=-196–199|isbn= 0520027779 |accessdateconsulta= 27 de juliol de 2012}}</ref> Dos anys més tard [[René Goulaine de Laudonnière]], tinent de Ribault en l'anterior viatge, va intentar trobar un refugi a la Florida pels [[Protestantisme|protestants]] [[hugonot]]s. Allà va fundar [[Fort Caroline]], on avui es troba [[Jacksonville]], el juliol de 1564. Un cop més però, la missió de reabastiment no va poder arribar, amenaçant la colònia. Alguns amotinats van fugir de Fort Caroline per participar en la [[pirateria]] contra les colònies espanyoles, causant alarma entre el govern espanyol. Laudonnière gairebé va abandonar la colònia el 1565, però Jean Ribault finalment va arribar amb els subministraments i nous colons a l'agost.<ref>{{cite bookref-llibre|lastcognom=Sauer|firstnom=Carl Ortwin|titletítol=Sixteenth Century North America|url= http://books.google.com/books?id=EWXU6sjN9ZUC&pg=PA213&dq=Spanish+Florida&hl=en&sa=X&ei=sRz1T8uSL9DW2wWUy_z_Bg&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=Spanish%20Florida&f=false|accessdateconsulta=5 de juliol de 2009|yearany=1975 |publishereditorial=University of California Press|pagespàgines=-199–200|isbn= 0520027779 |accessdateconsulta= 27 de juliol de 2012}}</ref>

Alhora, i com a resposta a les activitats franceses, el rei [[Felip II d'Espanya]] va nomenar [[Pedro Menéndez de Avilés]] ''adelantado'' de la Florida, amb una comissió per dur aventurers que no fossin espanyols a totes les terres situades entre [[Terranova]] i la [[badia St Joseph]], a la costa nord del [[golf de Mèxic]].<ref>Bushnell:2-3. El 1573 el territori de Menéndez de Avilés es va ampliar fins al [[riu Pánuco]], a [[Nova Espanya]].</ref> Menéndez de Avilés va arribar a la Florida al mateix temps que Ribault, el 1565, i va establir una base a [[Saint Augustine|San Agustín]], la colònia europea més antiga contínuament habitada establerta en el que avui és el territori continental dels Estats Units.<ref name=nhl>[http://tps.cr.nps.gov/nhl/detail.cfm?ResourceId=1028&ResourceType=District National Historic Landmarks Program – St. Augustine Town Plan Historic District]</ref> Menéndez de Avilés ràpidament es va disposar a atacar Fort Caroline, viatjant per terra des de San Agustín. Alhora, Ribault va partir de Fort Caroline, amb la intenció d'atacar San Agustín per mar. La flota francesa però, va ser empesa cap al mar i delmada per una tempesta. Mentrestant, els espanyols van quedar sorpresos per l'escassa defensa de Fort Caroline, on sols hi havia dones i nens.<ref name="Sauer71">{{cite bookref-llibre|lastcognom=Sauer|firstnom=Carl Ortwin|titletítol=Sixteenth-Century North America: The Land and the People As Seen by Europeans|url=http://books.google.com/books?id=EWXU6sjN9ZUC&pg=PA213&dq=Spanish+Florida&hl=en&sa=X&ei=sRz1T8uSL9DW2wWUy_z_Bg&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=Spanish%20Florida&f=false|accessdateconsulta=5 de juliol de 2012|yearany=1971|publishereditorial=University of California Press|pagespàgines=200–202}}</ref><ref name=Marley08/> Uns 25 homes van poder escapar. Quan els espanyols van tornar al sud es van trobar amb els supervivents francesos del naufragi. Menéndez de Avilés va ordenar executar a tots els hugonots.<ref name=Marley08>{{cite bookref-llibre|titletítol=Wars of the Americas: A Chronology of Armed Conflict in the Western Hemisphere (2 Volums)|seriescol·lecció=ABC-CLIO|firstnom=David|lastcognom=Marley|yearany=2008|isbn=978-1598841008|pagepàgina=94}}</ref> L'indret dels fets fou conegut com a ''[[Matanzas Inlet|Matanzas]]''.<ref name="Sauer1971">{{cite bookref-llibre|lastcognom=Sauer|firstnom=Carl Ortwin|titletítol=Sixteenth-Century North America: The Land and the People As Seen by Europeans|url=http://books.google.com/books?id=EWXU6sjN9ZUC&pg=PA213&dq=Spanish+Florida&hl=en&sa=X&ei=sRz1T8uSL9DW2wWUy_z_Bg&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=Spanish%20Florida&f=false|accessdateconsulta=5 July 2012|yearany=1971|publishereditorial=University of California Press|pagespàgines=202}}</ref>

Després de l'expulsió dels francesos els espanyols van rebatejar Fort Caroline com a Fort San Mateo.<ref name=Marley08/> Dos anys més tard [[Dominique de Gourgues]] va recuperar la fortalesa dels espanyols, matant-ne tots els defensors.<ref name=Brevard1904>{{cite bookref-llibre|lastcognom=Brevard|firstnom=Caroline Mays|titletítol=A History of Florida|url=http://books.google.com/books?id=qXEAAAAAYAAJ&pg=PA53&lpg=PA53&dq=Dominique+de+Gourgues&source=bl&ots=WfzIvoNhoR&sig=MkylrLVypNZuAoPhuEkn1yqAxRI&hl=en&sa=X&ei=Ixr5T6mRKIuk8ASop9DdBg&ved=0CEIQ6AEwAg#v=onepage&q=Dominique%20de%20Gourgues&f=false|accessdateconsulta=8 de juliol de 2012|yearany=1904|publishereditorial=Harvard University Press|pagepàgina=97}}</ref>

El 1566 els espanyols van establir la colònia de [[Santa Elena (Florida)|Santa Elena]], on avui és [[Parris Island]], [[Carolina del Sud]]. <ref name=Marley2008>{{cite bookref-llibre|titletítol=Wars of the Americas: A Chronology of Armed Conflict in the Western Hemisphere (2 Volums)|seriescol·lecció=ABC-CLIO|firstnom=David|lastcognom=Marley|yearany=2008|isbn=978-1598841008|pagespàgines=95}}</ref> Juan Pardo va dirigir dues expedicions (1566-7 i 1567-8) des de Santa Elena fins a l'est de [[Tennessee]], establint sis forts temporals a l'interior. Els espanyols van abandonar Santa Elena i els seus voltants el 1587.<ref>[http://www.uwf.edu/jworth/spanfla_missions.jpg Mapa que mostra les missions espanyoles al segle XVI.]</ref>

El governador espanyol Pedro de Ibarra va treballar en l'establiment de la pau amb els indígenes del sud de San Agustín, reunint-se amb els grans cacics indis.<ref name="RiverArchaeology">{{cite bookref-llibre|titletítol=Survey of Indian River Archaeology |seriescol·lecció=Yale University Publications in Anthropology 45 |firstnom=Irving |lastcognom=Rouse |isbn=978-0-404-15668-8}}</ref> El 1605 Ibarra va enviar el cartògraf [[Álvaro Mexia]] en una missió al sud per millorar les relacions diplomàtiques amb la nació índia [[Ais]], així fer una mapa. La seva missió va ser un èxit.

Espanya va mantenir la divisió britànica de la Florida en dues províncies: la Florida Occidental i l'Oriental. Amb tot, la manca d'uns límits clars van portar a una disputa fronterera amb els recentment fundats [[Estats Units]] coneguda com la [[Controvèrsia de la Florida Occidental]]. La disputa va sorgir degut a les diferències en els dos tractats de 1783 que van posar fi a la guerra d'Independència dels Estats Units. El [[Tractat de París (1783)|Tractat de París]] entre el Regne Unit i els Estats Units especifica el límit entre l'oest de Florida i la recent independència dels Estats Units en el paral·lel 31 nord. Per contra, en el [[Tractat de Versalles (1783)|Tractat de Versalles]] entre el Regne Unit i Espanya, la Florida Occidental era cedida a Espanya sense uns límits concrets. Espanya va sostenir que la Florida Occidental s'estenia cap al nord com a mínim fins e 32° 22' nord, la frontera establerta pel Regne Unit el 1764, mentre els Estats Units defensaven la validesa del paral·lel 31º N. La frontera britànica es trobava molt a prop de la reivindicació espanyola dels 32° 30' N establerts al [[Tractat de Madrid (1670)|Tractat de Madrid]] de 1670.<ref name="Meyers2008">{{cite bookref-llibre|lastcognom=Meyers|firstnom=Christopher C.|titletítol=The empire state of the South: Georgia history in documents and essays|url=http://books.google.com/books?id=LwMI1Xokv7AC&pg=PA14|accessdateconsulta=21 de març de 2011|datedata=abril de 2008|publishereditorial=Mercer University Press|isbn=978-0-88146-111-4|pagespàgines=14–15}}</ref>

Després de la guerra d'Independència americana Espanya va reclamar més terres de les que havia tingut la Florida Occidental britànica, fins als rius [[riu Tennessee|Tennessee]] i [[riu Ohio|Ohio]].<ref name="Weber1994">{{cite bookref-llibre|lastcognom=Weber|firstnom=David J.|titletítol=The Spanish frontier in North America|url=http://books.google.com/books?id=KOPdX2qaVrkC&pg=PA277|accessdateconsulta=21 de març de 2011|datedata=27 de juliol de 1994|publishereditorial=Yale University Press|isbn=978-0-300-05917-5|pagespàgines=277–279}}</ref> Aquesta reclamació es exitoses operacions militars espanyoles contra els britànics dutes a terme a la regió durant la guerra. Espanya ocupà o construí diverses fortaleses al nord de l'antiga frontera de la Florida Occidental britànica, com ara [[Fort Tombecbe|Fort Confederación]], Fort Nogales (en l'actualitat [[Vicksburg (Mississipí)|Vicksburg]]) i Fort San Fernando (en l'actualitat [[Memphis (Tennessee)|Memphis]]).<ref>[http://www.northamericanforts.com/East/alnorth.html#tombecbe Fort Tombécbe], Alabama Forts</ref><ref>[http://tennesseeencyclopedia.net/entry.php?rec=496s Fort San Fernando de las Barrancas], The Tennessee Encyclopedia of History and Culture</ref> Espanya va tractar de resoldre el conflicte ràpidament, però els Estats Units ho alentí, sabent que el temps estava del seu costat.<ref name="Weber1994"/> Finalment al [[Tractat de Madrid (1795)|Tractat de Madrid]] de 1795 Espanya va reconèixer el paral·lel 31 com a frontera.

*{{cite bookref-llibre|titletítol= The Account: Álvar Núñez Cabeza de Vaca's Relación |othersaltres= Traduït per Martin Favata i José Fernández |yearany= 1993 |monthmes= febrer |origyearorigany= 1542 |url= http://alkek.library.txstate.edu/swwc/cdv/la_relacion/index.html |publishereditorial= Arte Público Press |locationlloc= Houston |isbn= 978-1-55885-060-6 |ref= CITEREFCabeza de Vaca1542 }}