Obre el menú principal

Canvis

678 bytes afegits ,  fa 6 anys
+ ref
'''Carmona''' és una [[ciutat]] de la [[província de Sevilla]], ([[Andalusia]], [[Espanya]]), tot i que existeixen altres poblacions denominades Carmona a [[Cantàbria]], [[Múrcia]] i [[La Corunya]]. És a 30 km. de [[Sevilla]], sobre la darrera cota d'importància de [[Los Alcores]] a 235 m. d'altitud, dominant la dilatada vega del riu [[Corbones]]. Té una [[població]] de 27.578 habitants. El seu terme té una extensió de 924,50 km². La seva economia es basa principalment en l'[[agricultura]], tot i que des de fa uns anys està explotant el seu immens llegat històric i [[cultural]] per potenciar el [[turisme]], tant nacional com internacional. Actualment està en procés de convertir-se en [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].
 
[[Fitxer:Carmona city center.jpg|222px|thumb|esquerra|Vista de Carmona]]
Carmona és una de les ciutats amb més [[història]] de la [[província]]. Les seves diferents denominacions demostren la importància de la [[ciutat]] a través dels temps. El seu nom és d'arrel [[semita]] ''KAR'' que significa ciutat i s'explica per la seva més que probable fundació [[fenícia]]. Els [[romans]] la denominaren ''Carmo'', i els [[àrabs]] ''Qarmuna'' (o Karmuna).
El [[1145]] el cadi local es va fer independent i va reconèixer la sobirania de Còrdova, però molt poc després va reconèixer a l'emir de Granada (1145-1147) per tornar a dependre de Còrdova del 1147 al 1148. En aquest darrer any fou annecionada pels almohades que la van conservar fins el [[1229]] excepte per un tempes vers [[1160]] a [[1161]] quan la va dominar [[Ibn Hamuskh]].
 
Llavors (1229) va passar al poderós regne de Múrcia i dos anys després (1231) a Sevilla fins el [[1233]] en què va tornar a Múrcia. Els almohades la van recuperar efímerament el [[1238]] però el [[1242]] va reconèixer als [[Hàfsides]] de [[Tunísia]] (1242-1246). L'estiu del [[1247]] fou ocupada pels castellans de [[Ferran III de Castella]], que la va repoblar i dotar de Fur propi. El propi [[Rei]] la va descriure: ''Sicut Lucifer lucet in Aurora, sic in Wandalia Carmona'' (Així com l'estel brilla a l'aurora, a Andalusia brilla Carmona), dita que encara perdura al seu escut municipal. El seu fill, [[Alfons X el Savi]], va realitzar la delimitació del seu terme municipal.
 
L'estiu del [[1247]] fou ocupada pels castellans de [[Ferran III de Castella]], que la va repoblar i dotar de Fur propi. El propi [[Rei]] la va descriure: ''Sicut Lucifer lucet in Aurora, sic in Wandalia Carmona'' (Així com l'estel brilla a l'aurora, a Andalusia brilla Carmona), dita que encara perdura al seu escut municipal. El seu fill, [[Alfons X el Savi]], va realitzar la delimitació del seu terme municipal. Durant el regnat de [[Pere el Cruel]], Carmona va ser objecte de predilecció reial. Va engrandir i convertir en residència reial el seu Alcázar de la Porta de Marchena. En aquestes dependències es van refugiar els seus fills, després de la mort violenta del rei a [[Montiel]]. Durant els regnats de [[Joan II de Castella|Joan II]] i [[Enric IV de Castella]], Carmona va ser escenari de les rivalitats de les cases nobiliàries dels Ponce de León i els Guzmán. La participació de Carmona a la guerra de [[regne de Granada|Granada]] va ser molt notable, com es pot comprovar a l'abundant documentació conservada a l'Arxiu Municipal.
 
El [[terratrèmol de Carmona de 1504]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bolt |nom=Bruce A. |títol=Terremotos |url=http://books.google.es/books?id=KmHP0lGeQWQC&pg=PA209&lpg=PA209&dq=terremoto+de+carmona+1504&source=bl&ots=QIQrrUYP6V&sig=pQUC-N0uM41RcXaGpNGQC3-tXbQ&hl=es#v=onepage&q=terremoto%20de%20carmona%201504&f=false |llengua=castellà |editorial=Reverté |data=2003 |pàgines=209-210 |isbn=84-291-4602-4}}</ref> va destruir l'aqüeducte romà, les portes de la Sedia, de Morón i de Marchena, grans trossos en les muralles del Sud i l'altura anomenada El Picacho. En l'Alcàsser principal, el palau de [[Pere I de Castella]], va haver-hi grans desperfectes, caient algunes torres.
Durant els regnats de [[Joan II de Castella|Joan II]] i [[Enric IV de Castella|Enric IV]], Carmona va ser escenari de les rivalitats de les cases nobiliàries dels Ponce de León i els Guzmán.
 
La participació de Carmona a la guerra de [[regne de Granada|Granada]] va ser molt notable, com es pot comprovar a l'abundant documentació conservada a l'Arxiu Municipal.
 
L'any ''1630'' [[Felip IV de Castella|Felip IV]] va atorgar a Carmona el títol de [[ciutat]]. El [[1869]] va ser posada a prova en un dels primers intents d'implantació de la [[República Federal]].
104.889

modificacions