Ambdós bàndols en la sèrie de conflictes de les guerres Àrab-Israelianes han fet un ús intensiu dels tancs i d'altres vehicles cuirassats. Fins a la [[guerraGuerra dedel Yom KipurKippur]] en [[1973]], les unitats cuirassades israelianes van tenir normalment avantatge, hagut de principalment a bones tàctiques i una bona cohesió de les seves unitats. En 1973, [[Israel]] va fallar a comprendre la importància de la introducció dels [[Míssil guiat antitanc|míssils guiats antitanc]] (ATGMs en anglès). Centenars de míssils guiats antitanc [[9M14 Malyutka|AT-3 Sagger]], capaços de ser transportats per la infanteria, van ser subministrats als [[Egipte|Egipcis]] per la [[Unió Soviètica]], i van infringir greus pèrdues als tancs israelianes. Des de llavors, els ATGMs també han jugat un paper clau en les forces israelianes. Els israelianes són líders en el desenvolupament dels "destructors de tancs" basats en míssils. Quan una unitat d'infanteria es va moure per a enfrontar-se als míssils antitanc, van ser capaços de derrotar-los fàcilment - forta evidència que els tancs operant sols tenen greus debilitats.
=== OTAN i Pacte de Varsòvia ===
Durant la [[Guerra Freda]], l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]] i el [[Pacte de Varsòvia]] van assumir que la guerra cuirassada seria l'aspecte dominant de la guerra terrestre convencional a Europa.
Els [[Vehicle de combat d'infanteria|vehicles de combat d'infanteria]] van ser desenvolupats per vegada primera en els [[anys 1960]] amb els [http://www.portierramaryaire.com/fitxes/bmp_1.php [BMP-1]] de la [[Unió Soviètica]].
Les aeronaus d'[[Helicòpter|ales rotatòries]] van ser construïdes en teoria com a "tancs volants".
