Anno Domini: diferència entre les revisions

▲El papa [[Joan I (papa)|Joan I]] va encarregar a Dionís l'establiment de l'any de naixement de [[Jesucrist]] com any primer de l'era cristiana. Malauradament, Dionís es va equivocar en el càlcul, entre quatre i set anys <ref> David.E.Duncan. '' Calendari 1999: Humanity s epic struggle to determini a true and accurate year '' ISBN 0-380-79324-5 </ref> al datar el regnat de [[Herodes I el Gran]], deduint que Jesús va néixer l'any 753 auc ([[Ab urbe condita]] o data de fundació de Roma), quan va haver de ser el 748 auc

▲L'historiador anglosaxó [[Beda el Venerable]], que estava familiaritzat amb l'obra de Dionís l'Exigu, va utilitzar '' Anno Domini '', datant la seva '' [[Historia ecclesiastica gentis Anglorum]], '' acabada en [[731]]. En aquesta mateixa història també va utilitzar un altre terme llatí, "'' davant vero Incarnationis Dominicae tempus ''" ("el temps abans de la [[encarnació]] veritable del Senyor"), equivalent al "abans de Crist", per identificar els anys anteriors al primer any d'aquesta era, <ref> Beda 731, '' Llibre 1 '', Capítol 2. </ref> establint així la norma de no utilitzar un [[any zero]], tot i utilitzar el zero en el seu còmput. Tant Dionís com Beda van considerar '' Anno Domini '' a partir de l'encarnació de Jesús, però la distinció entre l'Encarnació i el Nadal no es va elaborar fins a finals del [[segle IX]], quan en alguns llocs el moment de l'Encarnació va ser identificat amb la concepció de Crist, és a dir, l'Anunciació de l'[[25 de març]].

▲Al continent europeu, el Anno Domini va ser introduït com l'era triada en el [[Renaixement carolingi]] per [[Alcuí]]. El seu suport per l'emperador [[Carlemany]] i els seus successors popularitzar el seu ús i es va difondre per tot el [[Imperi Carolingi]]. Segons la [[Enciclopèdia Catòlica]], els [[papes]] van continuar datant els documents d'acord amb els anys del seu regnat durant algun temps, però l'ús de '' AD '' a poc a poc es va fer cada vegada més comú en els països [[catòlics]] dels [[segle XI|segles XI]] al [[segle XIV|XIV]]. Els països [[ortodoxos]] només van començar a adoptar el '' AD '' en lloc del [[calendari bizantí]] el [[1700]], quan [[Rússia]] ho va fer, mentre que altres ho van adoptar als segles XIX i XX.

▲Tot i que l'ús de '' Anno Domini '' estava generalitzat durant el segle IX, el '' abans de Crist '' (o el seu equivalent) no va ser comú fins molt més tard. Beda va utilitzar l'expressió "'' anno igitur davant incarnationem dominicam ''" ("abans de l'Encarnació del Senyor") dues vegades. Un "'' Anno an xpi Nativitate ''" (l'any abans del naixement de Crist) es troba el [[1474]] en una obra d'un monjo alemany. <ref> [[Werner Rolevinck]] in '' [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/80248064097793506388868/index.htm Fasciculus temporum] '' (1474) usava '' Anno an xpi nativitatem '' (l'any abans del naixement de Crist) per a tots els anys entre la creació i [[Jesucrist]]. "Xpi" és el [[idioma grec|grec]] χρι en escriptura llatina, una abreviatura críptica per '' Crist ''. Aquesta frase apareix a l'inrevés en el centre del [[recte]] dels folis (pàgines de la dreta). El papa [[Sixt IV]] solia utilitzar generalment '' Anno christi '' o la seva forma críptica '' Anno xpi '' (en el [[vers]] dels folis de l'esquerra). Utilitzava també '' Anno mundi '' juntament amb tots aquests termes per cada any </ref> el [[1627]], el teòleg [[jesuïta]] francès [[Denis Pétau]] (Dionysius Petavius ​​en llatí), amb la seva obra '' De doctrina temporum '', va popularitzar l'ús '' davant Christum '' (llatí per a "abans de Crist") per marcar els anys anteriors a '' AD ''.

▲Aquesta numeració d'anys basada en l'era cristiana és predominant en molts llocs del món, així com en l'ús comercial i científic. Ha estat l'estàndard global durant dècades, sent reconeguda per institucions internacionals com les [[Nacions Unides]] i la [[Unió Postal Universal]]. Tal predominança es deu a la rellevància de la cristiandat en el món occidental i la influència d'aquest en la ciència, tecnologia i el comerç, així com pel fet que el calendari gregorià ha estat considerat durant força temps com astronòmicament correcte. <Ref name = "Gregorian"> La durada mitjana de l'any en el calendari gregorià és de 365,2425 dies, aproximant la mitjana de l'[[any tròpic]] de més de cinc mil·lennis. L'any tròpic és ara molt proper a 365,2421875 dies, és a dir, aproximadament 27 segons a l'any més curt. </ref>

▲== Notes i referències ==

▲[[Categoria:Religió]]