Potser inspirat en [[Carlemagne]], Alfred va dedicar grans esforços en reclutar clergues de Mèrcia., Gaŀles i del continent europeu per educar els seus fills, els fills dels nobles i altres nois inteŀlectualment prometedors;<ref>Asser, chap. 75, in {{harvnb|Keynes|Lapidge|1983}} pp. 99–1. Cf. ''Codicology of the court school of Charlemagne: Gospel book production, illumination, and emphasised script (European university studies. Series 28, History of art)''</ref> va intentar que els seus oficials aprenguessin a llegir i escriure i va ordenar la traducció a l'anglès de diverses obres en llatí, entre elles les cinc que considerava cabdals: el ''Regula Pastoralis'' ("Llibre de normes pastoral") de [[Gregori el Gran]], la ''Historia ecclesiastica gentis Anglorum'' ("Història eclesiàstica anglesa") de [[Beda]], la ''Historiæ adversum Paganos'' (una mena d'Història Universal) d'[[Pau Orosi|Orosi]], la ''Consolatione Philosophiae'' ("Consolació de la Filosofia") de [[Boeci]] i un florilegi format, bàsicament, pels ''Soliloquis'' de [[Sant Agustí]]. És en un comentari de ''Consolatione Philosophiae'' atribuït a Alfred el Gran on per primera vegada es formula l'expressió dels tres [[Estament|estaments socials]]:<ref>{{ref-llibre |cognom=le Goff |nom=Jaques |títol=La civilización del Occidente medieval |capítol=Diccionario de nombres, términos y nociones |pàgines=604 |citació= |editorial=Juventud |lloc=Barcelona |data=1969 |isbn= |llengua= |ref= }}</ref>
{{cita|Deu haver-hi ''gebedmen'' ("homes d'oració"), ''fyrdmen'' ("homes de guerra") i ''weorcmen'' ("homes de treball"), sense els quals cap rei pot mostrar el seu poder. }}
Alfred era una persona molt religiosa però no va prendre part en cap reestructuració de l'església. Així mateix, malgrat la seva devoció per l'església, no va dubtar en confiscar part de les seves terres estratègicament situades en la frontera amb els víkings per passar a controlar-les directament i així poder defensar millor el regne dels atacs víkings.<ref>{{harvnb|Fleming|1985}}</ref>
