Salvador Gil i Vernet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- raó per la que + raó per la qual )
→‎Biografia: El decreto lo firmaba el jefe de Estado como todos. La iniciativa era del ministerio de instrucción pública
Línia 3:
Estudià el batxillerat a [[Tarragona]] i el 1909 anà a la facultat de [[medicina]] de la [[Universitat de Barcelona]], on es llicencià el 1915 i es doctorà el 1919. Fou alumne intern a l'[[Hospital de la Santa Creu i Sant Pau]], on després treballaria com a metge ajudant de cirurgia i al departament anatòmic, i després en la clínica d'urologia de l'[[Hospital Clínic]], on el 1928 se li concedí l'ensenyament especial de "Malalties de les Vies Urinàries i la seva Clínica".
 
El 1920 fou nomenat professor adjunt d'[[anatomia]] de la facultat de medicina de la [[Universitat de Barcelona]], i el 1926 guanyà l'oposició a catedràtic d'anatomia de la [[Universitat de Salamanca]]. El 1928 va obtenir la mateixa càtedra a la [[Universitat de Barcelona]]. El 1933 fou nomenat catedràtic d'[[urologia]] a la nova [[Universitat Autònoma de Barcelona]]. Degut a les seves idees conservadores va ser un dels catedràtics d'universitats, que van ser cessats i depurats pel Decret signat per [[Manuel Azaña]] eldel [[18 d'agost]] de [[1936]],<ref>[http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1936/232/B01337-01337.pdf Gazeta de Madrid]</ref> raó per la qual hagué d'exiliar-se a [[Tolosa de Llenguadoc]] i després a [[Itàlia]], on participà en la fundació de la Societat d'Urologia de la Mediterrània.
 
El 1939 tornà a Barcelona i es reincorporà a la càtedra d'anatomia. En 1948 fou nomenat acadèmic electe de la [[Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya|Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona]]. El 1954 fou nomenat primer director de l'Escola Professional d'Urologia i es guanyà el respecte internacional per la seva tasca investigadora, anatòmica i clínica urogenital. El 1965 va rebre el Premi «Antoine Portal» de l'Acadèmia Nacional de Medicina de França. De 1967 a 1973 presidí l'Associació Internacional d'Urologia. Fou doctor honoris causa per la Universitat de [[Tolosa de Llenguadoc]]. El 1977 va ser nomenat acadèmic d'honor de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya]], i havia estat proposat per al [[Premi Nobel de Medicina]] per diverses societats científiques espanyoles i estrangeres. El 1986 va rebre la [[Medalla Narcís Monturiol]].