|
A la mort de [[Nawruz Ahmad]] el [[1556]], el [[kuriltay]] va elegir a [[Pir Muhàmmad]] de [[Balkh]] com a ''khakan'' per ser el degà dels prínceps uzbeks [[xibànides]]. El seu nebot [[Abd Al·là ibn Iskandar]] va abandonar [[Chechket]] i [[Maymana]] on havia establert residència, i es va traslladar a [[Miankal]]. Dost Muhammad, el fill de Nawruz que regnava a [[Kermineh]], va haver de fugir i Abd Al·là va ocupar també [[Xahrisabz]] a Gashim Sultan, i va ajudar a Kedai Sultan ibn Abd al-Latif i a Jivan Merdi Ali Khan fill d'Abu Said Khan, a ocupar [[Samarcanda]] que estava en mans dels fills de Nawruz Ahmad. Abd Al·là va cedir Kermineh al seu pare Iskandar i el 1557 va conquerir [[Bukharà]] i va esdevenir el khan més poderós.
El 1561 va cridar al seu pare Iskandar, que governava a Kermineh, i el va proclamar "khakan de tot el món" (1561), el que implicava el destronament de Pir Muhàmmad. De fet el poder estava totalment en mans del seu fill. Sembla que Abd Al·là va fer algunes ràtzies a territori persa.<ref group="note">anomenades "''alamans''" pels turcmans</ref> El 1566 Muhammad Mirza, virrei persa de [[Gran Khorasan|Khurasan]] (fill del xa [[Tahmasp I]]) va escapar per poc a ser capturat pels uzbeks que marxaven cap a Herat amb 15.000 homes dirigits per Abd Al·là. En un altra de les seves absències per anar al Khurasan, Baba Sultan de Taixkent i Turkestan va fer un atac contra Samarcanda, on governava Khosru Sultan, fill de Yar Muhammad (antic khan de Bukharà),<ref > group="note">Hosworth l'anomena aqui com a nét de Janibeg però en altres referències a la pròpia obra l'esmenta com a nét de Siyunish Khan; també esmenta d'animositat de Baba Sultan cap a la casa de Janibeg, que dirigia Abd Al·là, el que no tindria sentit si el mateix Baba Sultan fos nét de Janibeg</ref> que fou enderrocat i executat (1567). El 1571 Abd Al·là va contraatacar i va derrotar a Baba Sultan; la inscripció que recorda la victòria al pas de Jilan, que encara es conserva, explica que s'havia produït un combat entre Abd Al·là, amb 50.000 homes, i Derwish Khan, Baba Khan i altres fills de Nawruz Ahmad (o Borrak Khan) que comptaven amb 400.000 homes de Turkestan, Taixkent, Fergana i Deixt Quiptxaq (estepes dels kazakhs) <ref group="note">Sens dubte una exageració per reflectir la superioritat numèrica de Baba Sultan sobre Abd Al·là </ref> i on anaven 50 parents del khan; Abd Al·là va aconseguir la victòria "per l'afortunada conjunció de les estrelles", prop de les fonts del riu Jizakh.▼
El 1561 va cridar al seu pare Iskandar, que governava a Kermineh, i el va proclamar "khakan de tot el món" (1561), el que implicava el destronament de Pir Muhàmmad. De fet el poder estava totalment en mans del seu fill. Sembla que Abd Al·là va fer algunes ràtzies a territori persa.<ref> anomenades "''alamans''" pels turcmans</ref>
▲El 1566 Muhammad Mirza, virrei persa de [[Gran Khorasan|Khurasan]] (fill del xa [[Tahmasp I]]) va escapar per poc a ser capturat pels uzbeks que marxaven cap a Herat amb 15.000 homes dirigits per Abd Al·là. En un altra de les seves absències per anar al Khurasan, Baba Sultan de Taixkent i Turkestan va fer un atac contra Samarcanda, on governava Khosru Sultan, fill de Yar Muhammad (antic khan de Bukharà),<ref> Hosworth l'anomena aqui com a nét de Janibeg però en altres referències a la pròpia obra l'esmenta com a nét de Siyunish Khan; també esmenta d'animositat de Baba Sultan cap a la casa de Janibeg, que dirigia Abd Al·là, el que no tindria sentit si el mateix Baba Sultan fos nét de Janibeg</ref> que fou enderrocat i executat (1567). El 1571 Abd Al·là va contraatacar i va derrotar a Baba Sultan; la inscripció que recorda la victòria al pas de Jilan, que encara es conserva, explica que s'havia produït un combat entre Abd Al·là, amb 50.000 homes, i Derwish Khan, Baba Khan i altres fills de Nawruz Ahmad (o Borrak Khan) que comptaven amb 400.000 homes de Turkestan, Taixkent, Fergana i Deixt Quiptxaq (estepes dels kazakhs) <ref>Sens dubte una exageració per reflectir la superioritat numèrica de Baba Sultan sobre Abd Al·là </ref>
i on anaven 50 parents del khan; Abd Al·là va aconseguir la victòria "per l'afortunada conjunció de les estrelles", prop de les fonts del riu Jizakh.
L'any següent (1572) Abd Al·là va marxar contra Din Muhammad de Balkh i després d'un setge de 10 mesos va conquerir la ciutat. L'atalik Nazarbi de la tribu [[Naiman]] fou nomenat governador.<ref> group="note">Nazarbi va governar a Balkh durant deu anys i llavors Abd Al·la va nomenar al seu lloc al seu propi fill [[Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah|Abd al-Mumin ibn Abd Allà]] que va governar fins a la mort del seu pare el [[1598]]</ref> Din Muhammad fou perdonat i va rebre el districte de [[Xahrisabz]] com a feu. En aquest moment Juvan Merdi, germà de Sultan Said (fill d'[[Abu Said Khan]]) tenia com a feu Samarcanda, i tenia dos fills: Abu l-Khayr Sultan i Muzaffar Sultan, constantment enfrontats un amb l'altra. Abu l-Khayr es va aliar a Baba Sultan de Taixkent mentre Muzaffar va obtenir el suport d'Abd Al·là; el pare Juvan Merdi donava suport a Abu l-Khayr però aquest fou derrotat; però llavors Abd Al·là va decidir lliurar-se del pare i els dos fills: Juvan Merdi i Muzaffar foren fets presoners i executats a Samarcanda, i una sort similar va seguir aviat Abu l-Khayr. El 1575 fou derrotat definitivament Baba Sultan de Taixkent que va haver de fugir creuant el [[Sihun]], però sembla que Abd Al·là va instal·lar al tron de Taixkent a [[Derwish Sultan]], germà gran de Baba Sultan.
Abdul Sultan, fill d'Abd al-Latif Khan, es va revoltar a [[Zamin]] però fou derrotat per Abd Al·là i es va refugiar al territori muntanyós d'Hissar, on va continuar la lluita.<ref> group="note">fins que fou fet presoner i executat el 1580 </ref>
Mentre va viure Tahmasp I de Pèrsia no hi a haver greus incidents al Khurasan, però el xa persa va morir el 1576 va morir i llavors hi va haver certa anarquia sota [[Haydar Shah]] (14 de maig a agost del 1576) i [[Ismail II]] (1576-1577) que els uzbeks van aprofitar els següents anys.
El 1581 Abd Al·là va marxar contra Baba altre cop, sortint de Samarcanda, i arribant a [[Uzkend]]; va acampar a Karatau o Kara Tau, prop del [[Sir Darya]], on es va trobar a amb el khan kazakh [[Shigai Khan]], el seu fill Tevkel i altres caps kazakhs; l'entrevista fou cordial i Shigai va rebre el nomenament com a governador de [[Khodjend]] ([[Khujand]]) on va deixar a Shigai quan va marxar. Després va retornar a Bukharà on va celebrar unes festes en les que van participar de manera destacada Tevkel (futur [[Tevkel Khan]]) i el seu propi fill [[Abd al-Mumin ibn Abd Allah|Abd-al-Mumin ibn Abd Al·là]].
Poc després Abd Al·là va iniciar l'anomenada expedició a l'[[Ulugh Dagh]], perseguint a [[Baba Sultan]], sortint de Bukarà el gener de 1882. Va creuar el [[Yaxartes]] i al riu Aris es va assabentar que Baba havia fugit al [[Deixt Kiptxaq]] (l'estepa dels kazakhs) deixant part del seu exèrcit a Kara Saman, esmentada a les campanyes de [[Tamerlà]].<ref group="note">Zernof la va identificar{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} com Kara Asman, a la conca de l'[[Arish]] i prop dels rius [[Bugan]], [[Chayan]] i Arslanlik fins [[Ikan]], i modernament un llogaret prop de la moderna [[Turquestan (ciutat)|Turkestan]], al riu [[Sari Su]] </ref>{{sfn|Howorth|1880|p=635}} L'abril va creuar el riu i va seguir cap a les muntanyes de l'Ulugh Dagh. Un destacament del khan uzbek fou capturat per Baba i els membres foren executats, però després Baba va fugir amb els [[nogais]]; la seva gent fou atacada per Shigai Khan que els va derrotar prop de Seraili i Turaili; també va derrotar a un altre cap de nom Kuliah Durman, al que van capturar un gran nombre d'ovelles i bens, cavalls i camells. Abd Al·là va arribar al Ulugh Dagh i d'allí al Ilanchik i Ilanjik, on Shigai Khan el va anar a trobar. Abd Al·là va enviar un contingent en persecució de Baba i va retornar a Bukharà creuant el Sarui Su i posant setge pel camí a Sabran, on va estar ocupat dos mesos. Durant aquest setge un fill de Baba Sultan, de nom Tagir Sultan, fou sorprès pel kazakh Tevkel que pasturava els seus ramats a Ak Kurgan, i el va fer presoner entregant-lo Ubayd Allah, germà d'Abd Al·là. En un altra moment Abd Al·là estava de cacera al riu Sabran quan el seu fill Abd al-Mumin Sultan es va perdre però al dia següent va arribar al campament acompanyat de Yan Bahadur Sultan, el germà petit de Shigai Khan, que va rebre una esplèndida recompensa del khan uzbek.
L'abril va creuar el riu i va seguir cap a les muntanyes de l'Ulugh Dagh. Un destacament del khan uzbek fou capturat per Baba i els membres foren executats, però després Baba va fugir amb els [[nogais]]; la seva gent fou atacada per Shigai Khan que els va derrotar prop de Seraili i Turaili; també va derrotar a un altre cap de nom Kuliah Durman, al que van capturar un gran nombre d'ovelles i bens, cavalls i camells. Abd Al·là va arribar al Ulugh Dagh i d'allí al Ilanchik i Ilanjik, on Shigai Khan el va anar a trobar. Abd Al·là va enviar un contingent en persecució de Baba i va retornar a Bukharà creuant el Sarui Su i posant setge pel camí a Sabran, on va estar ocupat dos mesos. Durant aquest setge un fill de Baba Sultan, de nom Tagir Sultan, fou sorprès pel kazakh Tevkel que pasturava els seus ramats a Ak Kurgan, i el va fer presoner entregant-lo Ubayd Allah, germà d'Abd Al·là. En un altra moment Abd Al·là estava de cacera al riu Sabran quan el seu fill Abd al-Mumin Sultan es va perdre però al dia següent va arribar al campament acompanyat de Yan Bahadur Sultan, el germà petit de Shigai Khan, que va rebre una esplèndida recompensa del khan uzbek.
El contingent enviat a buscar a Baba va entrar a territori kazakh en la seva persecució de Baba; els kazakhs (sota direcció de Tevkel i altres caps) van continuar el camí creuant els dos rius anomenats Kenderlik. Finalment Isfensiyar Sultan, fill de Khosru Sultan (cosí d'Abd Al·là), amb el suport dels kazakhs de Tevkel i altres caps, van caure sobre una força important lleial a Baba al riu Sauka; els uzbeks van fer el primer atac perquè es suposava que infringirien més por als enemics (que en canvi lluitarien a mort contra els kazakhs) i efectivament així fou i els uzbeks van aconseguir la victòria. Baba es va refugiar llavors amb els [[mangits]], arribant a [[Tura]], [[Sibèria]];<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Howorth |nom=Henry Hoyle |títol=History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century ...: The so-called Tartars of Russia and Central Asia |url=http://books.google.es/books?id=cmJtAAAAMAAJ&q=Baba+sultan+Tura&dq=Baba+sultan+Tura&hl=ca&sa=X&ei=dnNkUYreHpKRhQfh9YHoCw&ved=0CFQQ6AEwBw |llengua=anglès |editorial=Longmans, Green, and co. |data=1880 |pàginesp=636 |isbn=}}</ref> però després va retornar a la ciutat de Turkestan en l'esperança d'obtenir el suport local, que era el seu propi poble; pel camí es va aturar a [[Sighnak]] i va enviar per davant a dos calmucs que li havien estat fidels, per preparar el camí a la ciutat; els dos [[calmucs]] foren fets presoners per gent de [[Tevkel Khan]], ara khan dels kazakhs, i van acabar servint a aquest de guies cap al campament de Baba; atacat per sorpresa Baba va morir a la lluita; el seu fill Latif fou fet presoner, així com el cap dels amirs Jan Muhammad Atalik i altres; llavors es va presentar a Abd Al·là amb el cap de Baba Sultan, i els presoners Jan Muhammad Atalik, Latif Sultan (fill de Baba) i altres caps rebels; i altre cop fou recompensat generosament i va rebre el govern d'Aferinkend, la millor fortalesa de Samarcanda, que el propi pare d'Abd Al·là, Iskandar, havia governat. Bozakhur Sultan, germa de Baba Sultan, es va refugiar a Sayram on va morir un temps després.
Mentre Abd Al·là, després de conquerir Sabran es va apoderar de [[Suzak]], [[Shahrukhia]] i altres ciutats junt amb Turkestan (Yassy) on com s'ha dit, havia intentat retornar temporalment Baba; tant Turkestan com també Taixkent, quan van saber la mort de Baba, van reconèixer l'autoritat de Abd Al·là. La branca de khans de Taixkent descendent de Siyunish va quedar suprimida. El 1583 Abd Al·la va conquerir [[Fergana (ciutat)|Fergana]] i [[Andijan]] sempre amb l'ajut dels kazakhs de Tevkel.
En aquest any 1583 va morir el seu pare i ''khakan'', Iskandar, que residia a [[Bukharà]]. S'han conservat algunes monedes encunyades en el temps en que fou khakan. Iskandar fou un notable falconer i dedicava moltes hores als exercissis religiosos. El seu fill Abd Al·là ibn Iskandar va assolir oficialment el càrrec de khakan que en la practica ja exercia.
==Notes==
{{Reflist|group=note}}
== Referències ==
|
