'''Emili Granier Barrera''' ([[Barcelona]], [[1908]]-[[1997]]) fou un [[periodista]] i [[polític]] català, de formació autodidàctica.
El [[1924]], durant la dictadura de [[Primo de Rivera]] ingressà a [[Estat Català]], on fins i tot formarà part de [[Bandera Negra]]. El 1925 participaria en el [[complot de Garraf ]], raó per la qual fou detingut i empresonat fins el 1928. Un cop fora es dedicà al periodisme, i fou director de ''Justícia Social'' i secretari de redacció del setmanari [[L'Opinió]] i de [[La Publicitat]]. El 1930 abandonà [[Estat Català]] i ingressà a la [[Unió Socialista de Catalunya]] , de la qual fou nomenat secretari general. Ha estat el primer en traduir al català el [[Manifest Comunista]] de [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]] el 1930.
En celebrar-se les primeres eleccions municipals durant la [[Segona República Espanyola]] fou escollit regidor de l'[[Ajuntament de Barcelona]], i fou detingut durant els [[fets del sis d'octubre]] de [[1934]]. Fou alliberat novament el [[1936]].
En acabar la [[guerraGuerra civilCivil espanyolaEspanyola]] s'exilià a [[París]], on hi dirigí el periòdic clandestí ''Catalunya'', i participà en la Resistència Francesa. Continuà el seu exili a [[Veneçuela]], on arribà el [[1954]], i fixà la seva residència a [[Caracas]]. Fou membre actiu del [[Centre Català de Caracas]], col·laborador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de [[1975]] i president del Patronat de Cultura Terra Ferma. Tornà a Catalunya el [[1978]] i milità al [[Partit dels Socialistes de Catalunya]].
