Mardastan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 20:
Poc després es va apoderar de part de l’[[Arzanene]] ([[Arzen]]) en direcció al [[Tigris]]. Dominava també el [[Reshtuniq]] que li va cedir Ashot I el gran a canvi de la pau. Les muntanyes de [[Khoit]] i [[Sasun]] també eren territoris vassalls i fins al país de [[Mush]]. Grigor Dereneik va tractar d’ocupar Antzevasiq i Mardastan però fou rebutjat.
El [[868]] el príncep legítim de Vaspurakan, Ashot Ardzruni, hostatge del califa, va aprofitar que fou enviat a una expedició a la regió de [[Kazwin]] (dirigint un cos d’auxiliars armenis), per (després de guanyar la batalla) escapar-se cap al seu país. El seu fill Grigor Derenik el va acollir i junts van planejar prendre les terres del príncep de Mardastan al Antzevatsiq. Va esclatar la guerra en la que Gurgen va tenir el suport del seu fillastre Grigor Antzevatsi fill de la seva dona Helena, i del difunt príncep Mushel; junts van rebutjar a Ashot i el seu fill. La victòria de Gurgen a Blrakin (al Reshtuniq) va obligar a Ashot Ardzruni a fugir. Ashot va demanar l’ajut del príncep de prínceps Ashot I el gran de [[Bagaran]], que va enviar al seu fill Sahak; també va rebre ajuda de Mushel príncep de [[Mokq]], i fins i tot del emir d’Arzen que veia els seus propis dominis amenaçats. La coalició va assetjar a Gurgen a la fortalesa de Kangevar, la principal del Antzevatsiq però no van poder ocupar-la. Finalment es va acordar la pau sota la base del ''
Abans del [[870]] els àrabs de la tribu d’Othman s’havien apoderat d’una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d’Amiuk., i feien incursions de pillatge al Vaspurakan. El ''nakharar'' Rostom Varajnuni va morir en lluita contra ells. Ashot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre però ni amb l’ajut d’Ashot I el gran van poder conquerir la fortalesa. Els othmanides i l’emir de Manazkert i d’[[Apahuniq]] (que el historiador Tomàs Ardzruni anomena els Manavaz) van cridar al governador-emir àrab de [[Diyar Bakr]] (Diyarbekir), [[Isa ben Shaikh al Shaybani]], que fou reconegut pel califa com ostikan d’Armènia ([[871]]-[[882]]).
| |||