Diferència entre revisions de la pàgina «Alfonso Sorrosal de Villalonga»

cap resum d'edició
m (Robot corregeix l'ORDENA, en treu blancs i caràcters especials i posa majúscula on toca.)
{{Infotaula d'artista musical
| Nom = Alfonso Sorrosal de Villalonga
| Imatge = Teatro Principal (Zaragoza).jpg
| Subtítol = Teatro Principal de Saragossa on debutà amb el seu quintet Alfonso Sorrosal
| Mida =
| Landscape =
Realitzà per si mateix i sense mestres els estudis musicals, iniciant-se en la [[guitarra]] als sis anys. Malgrat la seva curta edat, començà a donar concerts en els centres artístics de la seva terra nadiua, presentant-se amb un [[quintet]] infantil en el [[Teatro Principal (Saragossa)]]. Formà part de la Tuna Estudiantil saragossana i actuà en aquesta com a solista de guitarra durant diversos anys. El [[1916]] ingressà en l'Escola de Telecomunicacions de [[Madrid]] i amb aquest motiu es donà a conèixer en els mitjans artístics de la capital espanyola.
 
El [[1919]] passà, destinat com a oficial de [[Telègraftelègraf]]s, a Saragossa, no abandonant per això els seus concerts de guitarra. El [[1921]] a [[Àfrica]] amb el [[batalló]] expedicionari d'[[Aragó]], on complí els seus deures militars. El [[1922]] donà diversos concerts a [[Tetuan]], i s'ha Altesa Imperial el Califa mostrà desig d'escoltar-lo. Actuà en el Palau Califa, davant s'ha Altesa Imperial el Califa [[Muley el Mehdi]], el Baixà de Tetuan, [[Sidi Mohamed El Hashi]] i s'ha Altesa el Princep [[Muley Hassan]]. Des d'aquesta data les seves visites artístiques a la imperial residencia foren freqüents. El [[1924]] deixà Tetuan. Tornà a Saragossa, per emprendre un cicle de concerts per tota la [[Península]], en els que restà definitivament consagrat.
 
El [[1929]] inicià la seva ''tournée'' artística pel sud de [[França]], [[Itàlia]], [[Grècia]] i [[Romania]]. A Itàlia va compondre la seva bella romança ''Matilde'', dedicada a la seva esposa, i ''Variacions sobre la [[jota]]'', que enregistraren en discs de la casa Brunswick. Actuà amb gran èxit a [[Roma]] davant els reis d'Itàlia, i a [[Bucarest]], davant la reina de Romania. El [[1930]] tingué de suspendre i anular els seus contractes pendents a [[Europa]] i [[Amèrica]] per reclamar la seva presencia a Espanya la greu malaltia que atacava la seva única filla. Retornà, i per atendre al total guariment d'aquella, reingressà a Telègrafstelègrafs.
 
Fou destinat a [[Santa Eulalia del Campo]], un poble de [[Terol]];la [[Santaprovíncia Eulaliade Terol]]., Allà passà uns anys entregat a la intimitat de la seva [[llar]] i a la practica diària de la seva gran afició: laLa [[guitarra]]. El [[1933]] fou destinat a Barcelona, en la que alternà la professió amb el seu art. Actuà en teatres i salons particulars de l'alta societat barcelonesa. De [[1936]] a [[1939]] la [[guerra civil]] deixà públicament inactiva la guitarra. A principis de [[1940]] se li declarà una [[cirrosis hepàtica]] que el posà a les portes de la mort. Posteriorment assoli equilibrar la seva salut, i el [[1941]] re emprengué la seva campanya artística, limitada a [[Catalunya]], amb algunes esporàdiques actuacions a [[Bilbao]] i Saragossa.
 
El [[8 de juliol]] de 1941 actuà en un acte commemoratiu del CII aniversari de la mort del genial compositor i virtuós de la guitarra [[Ferran Sors]], interpretant magníficament els seus ''Minuets, Andantino'' i ''Estudios''. Així mateix actuà en l'homenatge que es tributà al que fou gran mestre de la guitarra [[Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea|Tàrrega]], el [[16 de desembre]] del mateix any. Enregistrà diverses de les seves interpretacions a la casa [[Odeon Records]], i amb aquest ritme artístic continuà fins que va recaure en la seva greu cirrosis. Des de l'abril de [[1946]] es mantenímantingué en la malaltia, que li ocasionà la mort el [[15 d'octubre]] del mateix any.
 
== Anàlisi tècnic tècnica==
Tota la critica coincideix en apreciar que Sorrosal supedità les seves facultats al sentiment. Tocava tant amb les mans com amb el [[cor]]. Una autoritat tant competent com [[Franz Konwitschny]], director de l'Orquestra Simfònica de [[Frankfurt del Maine]], afirmà que la {{Cita|<guitarra de Sorrosal era una orquestra d'on sorgien tots els colors del somni i de la poesia..., fina sensibilitat musical, amb un sentit de dicció perfecte>.}}I una autoritat tant rellevant com [[Benvenuto Terzi]], professor del [[Conservatori de Milà]], escriví en fer la critica d'un concert de Sorrosal en l'Òpera de Milà:{{Cita|<...força personalitat, temperament apassionat, imprimeix extraordinària puresa i qualitat en el so..., musicalitat en alt grau; aquest són els més destacats valors del guitarrista espanyol>.}}Sorrosal fou un virtuós incomparable i un dels intèrprets més preeminents i complets de la primera meitat del [[segle XX]].
 
La seva prodigiosa tècnica aconseguia els efectes més variats i subtils. De les sis cordes de la seva guitarra emergien amb dicció fàcil i senzilla, amb pulsació ja intensa, ja suau, els més bells i delicats efectes sonors. El seu extens i divers repertori estava constituït per pinzellades exquisides de [[Mozart]], [[Chopin]], [[Haydn]] i [[César Franck]], junt amb [[Granados]], [[Rafael Calleja Gómez|Calleja]], [[Segovia]], [[Pujol]] i [[Llovet]]. La tendresa melodiosa i una fraseologia brillant i expressiva constituïren el millor exponent musical de Sorrosal.
 
== Bibliografia ==
* [[Enciclopèdia Espasa]] '' Suplement dels anys [[-1949]]-52, pàg. 335-36'' (ISBN 84-239-4589-8)
 
{{ORDENA:Sorrosal De Villalonga, Alfonso}}
[[Categoria:Guitarristes espanyols]]
[[Categoria:Artistes aragonesos]]
[[Categoria:Saragossa]]
225.467

modificacions