Bibliofília: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 33 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q214719
mCap resum de modificació
Línia 21:
La bibliofília, en el sentit específic que avui s'atribueix a la paraula, d'amor al llibre com objecte de col·lecció, sorgeix pròpiament amb el [[Renaixement]], en els [[segle XIV|segles XIV]] i [[segle XV|XV]], època que els humanistes, reis, prínceps i grans senyors es van dedicar directament o per mitjà d'agents especials, a recórrer països d'Europa a la recerca de manuscrits, cartes, autògrafs, incunables, i altres tipus de llibres rars.<ref name="domingo"/>
 
El bibliòfil clàssic, exemplificat per [[Samuel Pepys]], és un individu que estima la lectura, així com l'admirar i col·leccionar llibres, que freqüentmentsovint crea una gran i especialitzada col·lecció. Sap, a més, distingir-les i identificar-les ja siga per la puresa del seu text, la seua tipografia, la qualitat del paper i l'enquadernació.<ref name="domingo"/> Els bibliòfils no necessàriament busquen el posseir el llibre que estimen; com alternativa tenen l'admirar-los en antigues [[Biblioteca|biblioteques]]. No obstant això el bibliòfil és freqüentmentsovint un àvid [[Col·leccionisme|col·leccionista de llibres]], algunes vegades cercant erudició acadèmica sobre la col·lecció, i altres vegades posant la forma per sobre el contingut amb una èmfasi en llibres cars, antics o rars, primeres edicions, llibres amb enquadernació inusual o especial i còpies signades.
 
El terme bibliòfil pot algunes vegades aplicar-se a un individu que té una predilecció obsessiva pels llibres, tal vegada arribant a un grau de [[bibliomania]]. Açò és freqüentmentsovint observat en [[Acaparament compulsiu|acaparadors compulsius]], identificables pel fet de tenir en possessió un nombre sempre incrementant-se de llibres que no han llegit en relació al nombre d'aquells que posseeixen i han llegit.
 
Els bibliòfils s'agrupen amb freqüència en Societats com la prestigiosa "Association Internationale de Bibliophilie", autèntica Acadèmia Internacional en la qual anualment es reuneixen els més savis investigadors i els més acabalats col·leccionistes, i altres de caràcter més local com la Societat de Bibliòfils Xilens fundada en 1945.