Vegueria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
el nen fa caca Etiqueta: paraulotes |
m Bot: Rv. edic. de 85.192.75.202 (disc.) a vers. 11171833 de Legobot (disc.) [er:6] |
||
Línia 5:
Actualment a [[Catalunya]] hi ha un procés de recuperació de les vegueries. En l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006]] es restableix la vegueria com a divisió territorial amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la [[Generalitat de Catalunya]].
==Història==
La funció del veguer prové de l'anterior vicari (del [[llatí]] ''vicarius'' ), funcionari comtal dels [[segle IX|segles {{romanes|IX|9}}]] a [[segle XI|{{romanes|XI|11}}]], de rang inferior al [[vescomte]] i amb funcions de defensa del territori d'un castell.<ref>{{GEC|0217603|Vicari}}</ref> Amb el temps els territoris es van anar estenent i els drets senyorials hereditaris van passar al castlà i les funcions de delegació del comte, després rei d'ençà del {{segle|XIII}}, van passar al veguer. Aquest assumia responsabilitats judicials i de representació, era ajudat en les seues funcions per [[sotsveguer|sotsveguers]].
Les vegueries eren una eina de control reial del territori, enfrontada en molts cops amb la pròpia [[Generalitat]] i els poders municipals. Convivien amb altres divisions territorials: l'eclesiàstica (bisbats), la jurisdiccional (baronies senyorials i batllies reials), i la fiscal ([[col·lecta|col·lectes]]). Però la vegueria era la divisió bàsica i emblemàtica. Hi va haver nombrosos canvis, tant en el nombre de vegueries com en els límits. Algunes, com les de Girona i Lleida, tenien dimensions regionals. Altres vegueries, així com la majoria de sots-vegueries, eren relativament petites, d'una escala comarcal.
===Vegueries històriques===
[[Fitxer:Vegueries Catalunya 1304.svg|350px|thumb|Divisó territorial segons els fogatge de 1304<br>{{legend|#5A9EA1|Vegueries}}
{{legend|#CFCC74|Senyorius sense veguer}}
{{legend|#81DE8C|Domini de la Vall d'Aran}}]]
Al {{segle|XII}} existien deu vegueries,<ref>{{GEC|0216931|Vegueria}}</ref> que es van anar ampliant. En època de [[Jaume el Just]] eren:
* Vegueria del Bages, o de Manresa, amb la [[sotsvegueria del Moianès]], que després passà a dependre de Barcelona, i després amb les sotsvegueries de [[Sotsvegueria de Berga|Berga]] i del [[sotsvegueria del Lluçanès|Lluçanès]].
* [[Vegueria de Barcelona]], amb la [[sotsvegueria del Vallès]], i durant un temps amb les sotsvegueries d'[[sotsvegueria d'Igualada|Igualada]] i el [[sotsvegueria del Moianès|Moianès]].
* Vegueria del Berguedà, o de Berga, després sotsvegueria dependent de Manresa.
* Vegueria de Besalú, després sotsvegueria dependent de Girona.
* [[Vegueria de Camarasa]], després incorporada a la de Lleida.
* Vegueria de Camprodon.
* Vegueria de Cervera, amb les sotsvegueries d'Agramunt i dels Prats de Rei.
* Vegueria de Girona.
* [[Vegueria de Lleida]], amb la sotsvegueria de Balaguer, després anomenada vegueria de Lleida, Pallars i Camarasa.
* [[Vegueria de Montblanc]].
* Vegueria d'Osona, o de Vic.
* Vegueria del Pallars, després sotsvegueria dependent de Lleida.
* Vegueria de la Ral (Sant Pau de Segúries), després sotsvegueria dependent d'Osona.
* Vegueria de Ribagorça, desapareguda al {{segle|XIV}}.
* Vegueria de Ripollès, o de Ripoll, després sotsvegueria dependent d'Osona.
* [[Vegueria de Tarragona]].
* Vegueria de Tàrrega.
* Vegueria de Tortosa.
* [[Vegueria del Penedès|Vegueria de Vilafranca del Penedès]], amb la sotsvegueria d'Igualada després incorporada a Barcelona.
A més, en el [[Regne de Mallorca]] (dependent de [[Jaume II de Mallorca]]):
*Vegueria del Rosselló, amb la sotsvegueria del Vallespir.
*Vegueria del Conflent, o de Vilafranca de Conflent, amb la sotsvegueria del Capcir.
*Vegueria de Cerdanya, o de Puigcerdà, amb les sotsvegueries de Baridà i de Ribes, aquesta dependent més endavant de Camprodon. Amb la divisió del [[tractat dels Pirineus]] es va crear una nova vegueria a l'[[Alta Cerdanya]] amb capital a [[Sallagosa]].
*A Mallorca, encara que no prengué el nom de vegueries: [[Veguer de la Ciutat]] i [[Veguer de Fora]].
La Vall d'Aran es mantenia com a districte singular, a més d'altres senyorius com el [[comtat d'Urgell]] i el [[comtat d'Empúries]] anomenats «territoris on no hi entra veguer».<ref name="Vila">{{Ref-llibre |cognom=Vila |nom=Pau |enllaçautor=Pau Vila i Dinarès |títol=La divisió territorial de Catalunya |editorial=Seix Barral |lloc=Barcelona |data=1977 |isbn=84 322 9508 6}} Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.</ref>
Més endavant van aparèixer encara les vegueries d'[[Vegueria d'Urgell|Urgell]], de Balaguer i d'Agramunt (que va comportar la desaparició de la d'Urgell) i la sotsvegueria de Lluçanès. A la segona meitat del {{segle|XVII}}, després de l'annexió a França de les vegueries de Perpinyà i de Vilafranca de Conflent, Catalunya es dividia en 15 vegueries, 9 sotsvegueries i el districte especial de la Vall d'Aran.
L'article 30 del decret de Nova Planta del 16 de gener de 1716, substituïa les vegueries per corregiments. Les 24 unitats de vegueries i sotsvegueries es van agrupar en 12 corregiments sense modificar els límits. Des d'un punt de vista geogràfic era una continuïtat de les vegueries amb un major equilibri. Políticament era la imposició del sistema de governació del [[regne de Castella]]. Popularment va sobreviure la denominació de vegueria com a sinònim de corregiment<ref name="Vila"/>
A Occitània van sorgir igualment les vegueries. La [[Fenolleda]] va ser una vegueria dependent de [[Carcassona]]. En el [[ducat d'Atenes]] hi va haver tres vegueries: d'[[Atenes]], de [[Tebes (Grècia)|Tebes]] i de [[Levàdia]].
==Reconstitució de les vegueries==
| |||