Diferència entre revisions de la pàgina «Apolinar de Cáceres Gordo»

cap resum d'edició
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
{{FR|data=abril de 2013}}
{{orfe}}
{{Infotaula persona
| nom = Apolinar de Cáceres Gordo
| peu = '''Apolinar de Cáceres Gordo'''
| data_naix = {{Data naixement|1890|7|23}}
| lloc_naix = [[Zarza de Granadilla]] ([[Cáceresprovíncia de Càceres]])
| data_mort = {{Data defunció i edat|1954|2|28|1890|7|23}}
| lloc_mort = [[Barcelona]]
| ocupació = Magistrat
}}
'''Apolinar de Cáceres Gordo'''. ([[Zarza de Granadilla]], ([[província de Càceres]]), [[23 de juliol]] de [[1890]] - [[Barcelona]], 28 de febrer de [[1954]]). fou un [[Magistratmagistrat]].
 
== Biografia ==
'''Apolinar de Cáceres Gordo'''. ([[Zarza de Granadilla]] ([[Càceres]]), 23 de juliol de [[1890]] - [[Barcelona]], 28 de febrer de [[1954]]). [[Magistrat]].
Apolinar de Cáceres, fill de Daniel i Isabel, va estudiar les primeres lletres al seu municipi natal, Zarza de Granadilla.<ref>Albert Vilar Massó, "L'Audiència Provincial de Girona", València, 2013. pp 179.181</ref> Va estudiar secundària a un centre privat de Plasència, que dirigia el llicenciat Juan Martínez. L'any 1904 va treure molt bones notes en Geografia general d'Europa (excel·lent) i en nocions d'Aritmètica i Geometria i Llengua Castellana (notable).<ref name="19 juny 1904, plana 3">{{ref-notícia|títol=El dardo de Plasencia|publicació=19 juny 1904, plana 3|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10002040466}}</ref> L'any 1905 apareix com estudiant a l'Institut General i Tècnic de Càceres.<ref name="Càceres, 22 febrer 1905, plana 1">{{ref-notícia|títol=El Norte de Extremadura|publicació=Càceres, 22 febrer 1905, plana 1|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10002040689}}</ref> I encara hi és el 1908.<ref name="4 juny 1908, plana 2">{{ref-notícia|títol=El Noticiero|publicació=4 juny 1908, plana 2|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10002038395}}</ref> Va decidir estudiar la carrera de Magistrat. El 10 d’abrild'abril del [[1916]] va aprovar el primer exercici d’opositord'opositor a la Judicatura. El mes de febrer de 1918, estant a l'Audiència Territorial de Càceres, va ser habilitat a aspirant a la Judicatura, adscrit al jutjat d'[[Hervás]], per poder actuar a [[Valencia de Alcántara|València d'Alcàntara]].<ref name="22 febrer 1918, plana 1">{{ref-notícia|títol=BOP Càceres|publicació=22 febrer 1918, plana 1|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=11000074686}}</ref> El mes d'octubre de 1919, Cáceres, que era aspirant a la judicatura, va ser nomenat registrador interí de la Propietat a [[Chinchón]] ([[Madrid]]).<ref name="27 octubre 1919, plana 7">{{ref-notícia|títol=La Correspondencia de España|publicació=27 octubre 1919, plana 7|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10007142762}}</ref>
El mes d'octubre de 1919, Cáceres, que era aspirant a la judicatura, va ser nomenat registrador interí de la Propietat a [[Chinchón]] ([[Madrid]]).<ref name="27 octubre 1919, plana 7">{{ref-notícia|títol=La Correspondencia de España|publicació=27 octubre 1919, plana 7|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10007142762}}</ref>
 
El mes de febrer de 1920 va ser nomenat registrador d'[[Alberic]] ([[València]]).<ref name="Madrid, 16 febrer 1920, plana 5">{{ref-notícia|títol=La Correspondencia de España|publicació=Madrid, 16 febrer 1920, plana 5|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10007143978}}</ref> El mes de març de 1920 va ser destinat com a jutge de primera instància a [[Molina d'Aragóde Aragón]] ([[província de Guadalajara]]).<ref name="1 maig 1920, plana 6">{{ref-notícia|títol=Revista Flores y Abejas|publicació=1 maig 1920, plana 6|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10004017332}}</ref><ref name="25 juny 1920, plana 8">{{ref-notícia|títol=BOP Guadalajara|publicació=25 juny 1920, plana 8|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10004032186}}</ref> L'estiu de 1920 va ser nomenat seccretari de l'Audiència de Logronyo.<ref name="Madrid, 5 agost 1920, plana 6">{{ref-notícia|títol=La Correspondencia de España|publicació=Madrid, 5 agost 1920, plana 6|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10007143495}}</ref> El mes de setembre de [[1926]] va ser destinat com a jutge als jutjats de primera instància de [[Bande]] ([[Ourense]]).<ref name="Gaceta de Madrid, 30 setembre 1926">{{ref-notícia|títol=BOE|publicació=Gaceta de Madrid, 30 setembre 1926|url=http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1926/273/A01843-01843.pdf}}</ref> Abans d'aquest destí a Ourense, era secretari a l'Audiència de [[Sant Sebastià]]. Dos mesos més tard, novembre de 1926, va ser nomenat jutge al municipi de [[Berja]] ([[Almeria]]).
== Biografia<ref>Albert Vilar Massó, "L'Audiència Provincial de Girona", València, 2013. pp 179.181</ref> ==
El mes de setembre de [[1926]] va ser destinat com a jutge als jutjats de primera instància de [[Bande]] ([[Ourense]]).<ref name="Gaceta de Madrid, 30 setembre 1926">{{ref-notícia|títol=BOE|publicació=Gaceta de Madrid, 30 setembre 1926|url=http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1926/273/A01843-01843.pdf}}</ref>
Apolinar de Cáceres, fill de Daniel i Isabel, va estudiar les primeres lletres al seu municipi natal, Zarza de Granadilla. Va estudiar secundària a un centre privat de Plasència, que dirigia el llicenciat Juan Martínez. L'any 1904 va treure molt bones notes en Geografia general d'Europa (excel·lent) i en nocions d'Aritmètica i Geometria i Llengua Castellana (notable).<ref name="19 juny 1904, plana 3">{{ref-notícia|títol=El dardo de Plasencia|publicació=19 juny 1904, plana 3|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10002040466}}</ref> L'any 1905 apareix com estudiant a l'Institut General i Tècnic de Càceres.<ref name="Càceres, 22 febrer 1905, plana 1">{{ref-notícia|títol=El Norte de Extremadura|publicació=Càceres, 22 febrer 1905, plana 1|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10002040689}}</ref> I encara hi és el 1908.<ref name="4 juny 1908, plana 2">{{ref-notícia|títol=El Noticiero|publicació=4 juny 1908, plana 2|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10002038395}}</ref> Va decidir estudiar la carrera de Magistrat. El 10 d’abril del [[1916]] va aprovar el primer exercici d’opositor a la Judicatura. El mes de febrer de 1918, estant a l'Audiència Territorial de Càceres, va ser habilitat a aspirant a la Judicatura, adscrit al jutjat d'[[Hervás]], per poder actuar a [[Valencia de Alcántara|València d'Alcàntara]].<ref name="22 febrer 1918, plana 1">{{ref-notícia|títol=BOP Càceres|publicació=22 febrer 1918, plana 1|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=11000074686}}</ref> El mes d'octubre de 1919, Cáceres, que era aspirant a la judicatura, va ser nomenat registrador interí de la Propietat a [[Chinchón]] ([[Madrid]]).<ref name="27 octubre 1919, plana 7">{{ref-notícia|títol=La Correspondencia de España|publicació=27 octubre 1919, plana 7|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10007142762}}</ref>
Abans d'aquest destí a Ourense, era secretari a l'Audiència de [[Sant Sebastià]]. Dos mesos més tard, novembre de 1926, va ser nomenat jutge al municipi de [[Berja]] ([[Almeria]]).
 
El mes de març del [[1928]] va deixar Berja en ser nomenat jutge de primera instància a [[Figueres]] ([[Girona]]).<ref name="Almeria, 6 març 1928, plana 3">{{ref-notícia|títol=La Independencia|publicació=Almeria, 6 març 1928, plana 3|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10002113981}}</ref> A la capital de l'[[Alt Empordà]], l’anyl'any 1929, es va casar amb [[Dolors Fina Fernández]], veïna de la ciutat.<ref name="La Vanguardia, 12 març 1929">{{ref-notícia|títol=La Vanguardia|publicació=La Vanguardia, 12 març 1929|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1929/03/12/pagina-38/33221147/pdf.html}}</ref>En casar-se, el Col·legi d'Advocats de Figueres, companys de la cúria i funcionaris dels jutjats van obsequiar-lo amb un bastó de comandament i una placa.<ref name="9 març 1929, plana 7">{{ref-notícia|nom=9 març 1929, plana 7|títol=La Veu de l'Empordà|publicació=9 març 1929, plana 7|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10003062191}}</ref> L’any [[1932]], el matrimoni va tenir una filla, Maria de la Purificació, que va néixer el 26 de gener a [[Madrid]]. Ell va continuar com a jutge a Figueres.<ref name="Figueres, 25 juny 1930, plana 11">{{ref-notícia|títol=Revista La Galeria|publicació=Figueres, 25 juny 1930, plana 11|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10003062080}}</ref>
El mes de febrer de 1920 va ser nomenat registrador d'[[Alberic]] ([[València]]).<ref name="Madrid, 16 febrer 1920, plana 5">{{ref-notícia|títol=La Correspondencia de España|publicació=Madrid, 16 febrer 1920, plana 5|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10007143978}}</ref> El mes de març de 1920 va ser destinat com a jutge de primera instància a [[Molina d'Aragó]] ([[Guadalajara]]).<ref name="1 maig 1920, plana 6">{{ref-notícia|títol=Revista Flores y Abejas|publicació=1 maig 1920, plana 6|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10004017332}}</ref><ref name="25 juny 1920, plana 8">{{ref-notícia|títol=BOP Guadalajara|publicació=25 juny 1920, plana 8|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10004032186}}</ref> L'estiu de 1920 va ser nomenat seccretari de l'Audiència de Logronyo.<ref name="Madrid, 5 agost 1920, plana 6">{{ref-notícia|títol=La Correspondencia de España|publicació=Madrid, 5 agost 1920, plana 6|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10007143495}}</ref> El mes de setembre de [[1926]] va ser destinat com a jutge als jutjats de primera instància de [[Bande]] ([[Ourense]]).<ref name="Gaceta de Madrid, 30 setembre 1926">{{ref-notícia|títol=BOE|publicació=Gaceta de Madrid, 30 setembre 1926|url=http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1926/273/A01843-01843.pdf}}</ref> Abans d'aquest destí a Ourense, era secretari a l'Audiència de [[Sant Sebastià]]. Dos mesos més tard, novembre de 1926, va ser nomenat jutge al municipi de [[Berja]] ([[Almeria]]).
En casar-se, el Col·legi d'Advocats de Figueres, companys de la cúria i funcionaris dels jutjats van obsequiar-lo amb un bastó de comandament i una placa.<ref name="9 març 1929, plana 7">{{ref-notícia|nom=9 març 1929, plana 7|títol=La Veu de l'Empordà|publicació=9 març 1929, plana 7|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10003062191}}</ref>
L'any [[1932]], el matrimoni va tenir una filla, Maria de la Purificació, que va néixer el 26 de gener a [[Madrid]]. Ell va continuar com a jutge a Figueres.<ref name="Figueres, 25 juny 1930, plana 11">{{ref-notícia|títol=Revista La Galeria|publicació=Figueres, 25 juny 1930, plana 11|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10003062080}}</ref>
 
El mes de gener del [[1933]], Cáceres va ser destinat com a magistrat a una Audiència extremenya, a la de [[Badajoz]].<ref>{{ref-notícia|nom=Diario de Gerona, 27 gener 1933|títol=Diario de Gerona|url=http://streaming.ajgirona.org:9090/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Diario%20de%20Gerona%20de%20Avisos%20y%20Noticias;sort_publication=diario.de.gerona.1889;day=27;month=01;year=1933;page=002;id=0000478463;filename=19330127;collection=pages;url_high=pages/Diario%20de%20Gerona%201889/1933/193301/19330127/19330127002.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22apolinar%20caceres%22&view=FitH;encoding=utf-8|data=Diario de Gerona, 27 gener 1933}}</ref><ref name="11 març 1933, plana 5">{{ref-notícia|títol=La Veu de l'Empordà|publicació=11 març 1933, plana 5|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10003062596}}</ref> Un any més tard va aconseguir per concurs, al qual va ser l'únic que es va presentar, la plaça de magistrat a l'Audiència Territorial de Càceres. Entremig havia fet de magistrat a l'Audiència de [[Logronyo]].
El mes de març del [[1928]] va deixar Berja en ser nomenat jutge de primera instància a [[Figueres]] ([[Girona]]).<ref name="Almeria, 6 març 1928, plana 3">{{ref-notícia|títol=La Independencia|publicació=Almeria, 6 març 1928, plana 3|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10002113981}}</ref> A la capital de l'[[Alt Empordà]], l’any 1929, es va casar amb [[Dolors Fina Fernández]], veïna de la ciutat.<ref name="La Vanguardia, 12 març 1929">{{ref-notícia|títol=La Vanguardia|publicació=La Vanguardia, 12 març 1929|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1929/03/12/pagina-38/33221147/pdf.html}}</ref>En casar-se, el Col·legi d'Advocats de Figueres, companys de la cúria i funcionaris dels jutjats van obsequiar-lo amb un bastó de comandament i una placa.<ref name="9 març 1929, plana 7">{{ref-notícia|nom=9 març 1929, plana 7|títol=La Veu de l'Empordà|publicació=9 març 1929, plana 7|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10003062191}}</ref> L’any [[1932]], el matrimoni va tenir una filla, Maria de la Purificació, que va néixer el 26 de gener a [[Madrid]]. Ell va continuar com a jutge a Figueres.<ref name="Figueres, 25 juny 1930, plana 11">{{ref-notícia|títol=Revista La Galeria|publicació=Figueres, 25 juny 1930, plana 11|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10003062080}}</ref>
 
El mes de generd'agost del [[19331934]], Cáceres va ser destinatnomenat, comen asuperar un concurs, magistrat a unade l'Audiència extremenya, a la de [[Badajoz]]Girona.<ref>{{ref-notícia|nom=Diario de GeronaL'Autonomista, 2710 generagost 19331934|títol=Diario de GeronaL'Autonomista|url=http://streaming.ajgirona.org:9090/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=DiarioAutonomista,%20de%20Gerona%20de%20Avisos%20y%20Noticias20L';sort_publication=diarioautonomista.del.gerona.1889;day=2710;month=0108;year=19331934;page=002003;id=00004784630001202225;filename=1933012719340810;collection=pages;url_high=pages/DiarioAutonomista,%20de%20Gerona%20188920L'/19331934/193301193408/1933012719340810/1933012700219340810003.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22apolinar%20caceres%22&view=FitH;encoding=utf-8|data=Diario de GeronaL'Autonomista, 2710 generagost 19331934}}</ref> Va prendre possessió el 17 d'agost.<ref name="11 marçLa 1933Vanguardia, plana24 5agost 1934">{{ref-notícia|títol=La Veu de l'EmpordàVanguardia|publicació=11 marçLa 1933Vanguardia, plana24 5agost 1934|url=http://prensahistoricahemeroteca.mculavanguardia.escom/espreview/consulta1934/registro08/24/pagina-17/33159501/pdf.cmd?id=10003062596html}}</ref> Un anyI més tardja va aconseguirocupar perprovisionalment concursla presidència, ala qualcausa vadel sercomençament l’únicde queles esvacances vad'estiu presentardel president, laJoaquín plaçaVilchesBurgos.<ref name="Diario de magistratGerona, a29 l’Audiènciasetembre Territorial1934">{{ref-notícia|títol=Diario de Càceres.Gerona|publicació=Diario Entremigde haviaGerona, fet29 setembre 1934|url=http://streaming.ajgirona.org:9090/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Diario%20de%20Gerona%20de%20Avisos%20y%20Noticias;sort_publication=diario.de.gerona.1889;day=29;month=09;year=1934;page=002;id=0000480135;filename=19340929;collection=pages;url_high=pages/Diario%20de%20Gerona%201889/1934/193409/19340929/19340929002.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22apolinar%20caceres%22&view=FitH;encoding=utf-8}}</ref><ref magistratname="La aVanguardia, l’Audiència30 desetembre [[Logronyo]]1934">{{ref-notícia|títol=La Vanguardia|publicació=La Vanguardia, 30 setembre 1934|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1934/09/30/pagina-23/33154181/pdf.html}}</ref>
El mes d’abrild'abril del [[1935]] va ser nomenat president de l'Audiència gironina.<ref name="6 abril 1935, plana 8">{{ref-notícia|títol=La Voz|publicació=6 abril 1935, plana 8|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10002014732}}</ref> <ref name="Diario de Gerona, 6 abril 1935">{{ref-notícia|títol=Diario de Gerona|publicació=Diario de Gerona, 6 abril 1935|url=http://streaming.ajgirona.org:9090/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Diario%20de%20Gerona%20de%20Avisos%20y%20Noticias;sort_publication=diario.de.gerona.1889;day=06;month=04;year=1935;page=003;id=0000480743;filename=19350406;collection=pages;url_high=pages/Diario%20de%20Gerona%201889/1935/193504/19350406/19350406003.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22apolinar%20caceres%22&view=FitH;encoding=utf-8}}</ref> Va prendre possessió del màxim càrrec judicial gironí el 8 d’abrild'abril.<ref name="Diario de Gerona, 10 abril 1935">{{ref-notícia|títol=Diario de Gerona|publicació=Diario de Gerona, 10 abril 1935|url=http://streaming.ajgirona.org:9090/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Diario%20de%20Gerona%20de%20Avisos%20y%20Noticias;sort_publication=diario.de.gerona.1889;day=10;month=04;year=1935;page=004;id=0000480756;filename=19350410;collection=pages;url_high=pages/Diario%20de%20Gerona%201889/1935/193504/19350410/19350410004.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22apolinar%20caceres%22&view=FitH;encoding=utf-8}}</ref> Seguidament es va presentar a les autoritats de la demarcació.<ref name="La Vanguardia, 11 abril 1935">{{ref-notícia|títol=La Vanguardia|publicació=La Vanguardia, 11 abril 1935|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1935/04/11/pagina-19/33148637/pdf.html}}</ref> Era el president en esclatar la [[Guerra Civil espanyola]], el 18 de juliol de [[1936]]. El 19 d'agost de 1936 va ser destituït, amb el seu consentiment.
 
Cáceres va marxar amb la família a [[l’Estartitl'Estartit]] (Girona). El van anar a buscar perquè anés a Barcelona, i ho va fer acompanyat de la seva dona, però no pas de la seva filla, que va anar al mas Molar, a [[Vilanant]]. El mes de setembre del 1936 es va decretar el seu reintegrament al cos judicial, a Barcelona mateix. Aquell mateix mes, un grup de persones armades que deien que eren membres del ''comitè d’investigaciód'investigació'' van voler-lo fer entrar en un cotxe per anar a fer unes diligències. Càceres, sospitant la situació, va aconseguir refugiar-se a la Conselleria d’Ordred'Ordre Públic amb la seva dona. El mes de maig del 1937 va ser destinat a l’Audièncial'Audiència de Barcelona, però no va ocupar-la fins al primer de juliol del [[1937]].
El mes d’agost del [[1934]] va ser nomenat, en superar un concurs, magistrat de l’Audiència de Girona.<ref>{{ref-notícia|nom=L'Autonomista, 10 agost 1934|títol=L'Autonomista|url=http://streaming.ajgirona.org:9090/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Autonomista,%20L';sort_publication=autonomista.l.;day=10;month=08;year=1934;page=003;id=0001202225;filename=19340810;collection=pages;url_high=pages/Autonomista,%20L'/1934/193408/19340810/19340810003.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22apolinar%20caceres%22&view=FitH;encoding=utf-8|data=L'Autonomista, 10 agost 1934}}</ref> Va prendre possessió el 17 d’agost.<ref name="La Vanguardia, 24 agost 1934">{{ref-notícia|títol=La Vanguardia|publicació=La Vanguardia, 24 agost 1934|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1934/08/24/pagina-17/33159501/pdf.html}}</ref> I ja va ocupar provisionalment la presidència, a causa del començament de les vacances d’estiu del president, Joaquín VilchesBurgos.<ref name="Diario de Gerona, 29 setembre 1934">{{ref-notícia|títol=Diario de Gerona|publicació=Diario de Gerona, 29 setembre 1934|url=http://streaming.ajgirona.org:9090/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Diario%20de%20Gerona%20de%20Avisos%20y%20Noticias;sort_publication=diario.de.gerona.1889;day=29;month=09;year=1934;page=002;id=0000480135;filename=19340929;collection=pages;url_high=pages/Diario%20de%20Gerona%201889/1934/193409/19340929/19340929002.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22apolinar%20caceres%22&view=FitH;encoding=utf-8}}</ref><ref name="La Vanguardia, 30 setembre 1934">{{ref-notícia|títol=La Vanguardia|publicació=La Vanguardia, 30 setembre 1934|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1934/09/30/pagina-23/33154181/pdf.html}}</ref>
El mes d’abril del [[1935]] va ser nomenat president de l'Audiència gironina.<ref name="6 abril 1935, plana 8">{{ref-notícia|títol=La Voz|publicació=6 abril 1935, plana 8|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=10002014732}}</ref> <ref name="Diario de Gerona, 6 abril 1935">{{ref-notícia|títol=Diario de Gerona|publicació=Diario de Gerona, 6 abril 1935|url=http://streaming.ajgirona.org:9090/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Diario%20de%20Gerona%20de%20Avisos%20y%20Noticias;sort_publication=diario.de.gerona.1889;day=06;month=04;year=1935;page=003;id=0000480743;filename=19350406;collection=pages;url_high=pages/Diario%20de%20Gerona%201889/1935/193504/19350406/19350406003.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22apolinar%20caceres%22&view=FitH;encoding=utf-8}}</ref> Va prendre possessió del màxim càrrec judicial gironí el 8 d’abril.<ref name="Diario de Gerona, 10 abril 1935">{{ref-notícia|títol=Diario de Gerona|publicació=Diario de Gerona, 10 abril 1935|url=http://streaming.ajgirona.org:9090/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Diario%20de%20Gerona%20de%20Avisos%20y%20Noticias;sort_publication=diario.de.gerona.1889;day=10;month=04;year=1935;page=004;id=0000480756;filename=19350410;collection=pages;url_high=pages/Diario%20de%20Gerona%201889/1935/193504/19350410/19350410004.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22apolinar%20caceres%22&view=FitH;encoding=utf-8}}</ref> Seguidament es va presentar a les autoritats de la demarcació.<ref name="La Vanguardia, 11 abril 1935">{{ref-notícia|títol=La Vanguardia|publicació=La Vanguardia, 11 abril 1935|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1935/04/11/pagina-19/33148637/pdf.html}}</ref> Era el president en esclatar la [[Guerra Civil espanyola]], el 18 de juliol de [[1936]]. El 19 d'agost de 1936 va ser destituït, amb el seu consentiment.
 
Cáceres va marxar amb la família a [[l’Estartit]] (Girona). El van anar a buscar perquè anés a Barcelona, i ho va fer acompanyat de la seva dona, però no pas de la seva filla, que va anar al mas Molar, a [[Vilanant]]. El mes de setembre del 1936 es va decretar el seu reintegrament al cos judicial, a Barcelona mateix. Aquell mateix mes, un grup de persones armades que deien que eren membres del ''comitè d’investigació'' van voler-lo fer entrar en un cotxe per anar a fer unes diligències. Càceres, sospitant la situació, va aconseguir refugiar-se a la Conselleria d’Ordre Públic amb la seva dona. El mes de maig del 1937 va ser destinat a l’Audiència de Barcelona, però no va ocupar-la fins al primer de juliol del [[1937]].
[[Fitxer:apolinar022.jpg|thumbnail|esquerra|Carnet de magistrat de la Generalitat de 1937.]]
El [[1938]] va ser nomenat magistrat de la Sala Segona Penal de Barcelona. El mateix mes d’abrild'abril de 1938 va ser inhabilitat temporalment per malaltia. Era a Figueres. El juny del 1938 va tornar a agafar una baixa per una colitis. El novembre del mateix any era una altra vegada a Figueres, al mas Molar de Vilanant. I no tornava a Barcelona. La seva absència va obligar a suspendre diversos
judicis de l’l'[[Audiència Provincial de Barcelona]].
 
Acabada la Guerra Civil, va ser purgat i sancionat.<ref name="El Pirineo, 16 agost 1939">{{ref-notícia|títol=El Pirineo|publicació=El Pirineo, 16 agost 1939|url=http://streaming.ajgirona.org:9090/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Pirineo,%20El;sort_publication=pirineo.el;day=16;month=08;year=1939;page=003;id=0000507598;filename=19390816;collection=pages;url_high=pages/Pirineo,%20El/1939/193908/19390816/19390816003.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22apolinar%20caceres%22&view=FitH;encoding=utf-8}}</ref> Se li va obrir un expedient, arran d’unad'una denúncia feta des del Govern Civil de Girona, encara que anava adreçada més contra la seva dona. Era una venjança personal. Segons l’informel'informe: ''Era persona de ideas zquierdistas si bien protestaba de los asesinatos que por entonces se cometían. Por convicción o conveniencia adicto a la funesta Generalidad de Cataluña, a cuyas autoridades servía incondicionalmente. Es persona desordenada económicamente contra quien se trató de entablar el año 1936 alguna reclamación judicial por este motivo, arreglándose amistosamente el asunto por razón del cargo que ejercía de presidente de la Audiencia de esta capital. Su condición moral deja bastante que desear, estando desprestigiado por la conducta de su esposa, que es quien más le ha perjudicado. Aunque al principio fue perseguido por los rojos, más tarde estuvo actuando como magistrado en el inmoral Tribunal de Divorcios de la Audiencia de Barcelona, durante el período marxista en dicha capital''.
por razón del cargo que ejercía de presidente de la Audiencia de esta capital. Su condición moral deja bastante que desear, estando desprestigiado por la conducta de su esposa, que es quien más le ha perjudicado. Aunque al principio fue perseguido
por los rojos, más tarde estuvo actuando como magistrado en el inmoral Tribunal de Divorcios de la Audiencia de Barcelona, durante el período marxista en dicha capital''.
 
El mes de maig del [[1942]] va ser nomenat magistrat de l’Audiència Territorial de Càceres.
 
[[Fitxer:apolinar028.jpg|thumbnail|dreta|Carnet de magistrat de l'any 1943.]]
 
El mes de maig del [[1942]] va ser nomenat magistrat de l’Audièncial'Audiència Territorial de Càceres.
Abans havia fet de magistrat a la d’[[Oviedo]]. Dos anys més tard, el [[1944]], va tornar a ser enviat a Barcelona, a l’Audiència Territorial, on va ocupar la Secció Segona. Entre els anys [[1951]] i [[1952]] va tornar a agafar la baixa per malaltia i es va quedar a Vilanant. Es va reintegrar a la feina el 26 de juliol del 1952. Va tornar a agafar la baixa l’octubre del [[1953]] i no va tornar fins al 16 de desembre.
 
Abans havia fet de magistrat a la d’d'[[Oviedo]]. Dos anys més tard, el [[1944]], va tornar a ser enviat a Barcelona, a l’Audièncial'Audiència Territorial, on va ocupar la Secció Segona. Entre els anys [[1951]] i [[1952]] va tornar a agafar la baixa per malaltia i es va quedar a Vilanant. Es va reintegrar a la feina el 26 de juliol del 1952. Va tornar a agafar la baixa l’octubrel'octubre del [[1953]] i no va tornar fins al 16 de desembre.
Va morir a principi de [[1954]], a Barcelona. Segons es deia a La Vanguardia: ''Gozaba de generales simpatías entre sus compañeros y amigos por las singulares prendas que le adornaban y por su trato senzillo y afable''. La filla, vídua d’[[Antonio Casamor d’Espona]], viu a Barcelona.
 
Va morir a principi de [[1954]], a Barcelona. Segons es deia a La Vanguardia: ''Gozaba de generales simpatías entre sus compañeros y amigos por las singulares prendas que le adornaban y por su trato senzillo y afable''. La filla, vídua d’d'[[Antonio Casamor d’Esponad'Espona]], viu a Barcelona.
El magistrat tenia un germà, Pompeyo, que va ser metge militar. [[Pompeyo de Cáceres Gordo]] va haver d’agafar moltes vegades la baixa perquè tenia la tuberculosi.<ref>{{ref-web|cognom=Web història de Zarza|url=http://zarzahistoria.blogspot.com.es/2010/12/pompeyo-de-caceres-gordo.html|títol=Biografia de Pompeyo de Cáceres}}</ref>
 
El magistrat tenia un germà, Pompeyo, que va ser metge militar. [[Pompeyo de Cáceres Gordo]] va haver d’agafard'agafar moltes vegades la baixa perquè tenia la tuberculosi.<ref>{{ref-web|cognom=Web història de Zarza|url=http://zarzahistoria.blogspot.com.es/2010/12/pompeyo-de-caceres-gordo.html|títol=Biografia de Pompeyo de Cáceres}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències|23}}
 
{{ORDENA:Caceres Gordo, Apolinar De}}
 
[[Categoria:Persones de la província de Càceres]]
[[Categoria:Jutges espanyols]]
[[Categoria: Presidents Audiència Provincial de Girona]]
222.718

modificacions