Diferència entre revisions de la pàgina «Afer Galinsoga»

2 octets eliminats ,  fa 8 anys
m
m (Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q8342061)
 
== Campanya ==
Un grup de joves catòlics, [[Cristians Catalans]], liderats per [[Jordi Pujol i Soley]], va organitzar al costat d'altres grups de similar ideologia una campanya contra ''La Vanguardia Española''. Durant l'estiu es van donar a conèixer els fets repartint manifests clandestins sota el lema «Dignitat contra xuleria». Alguns dels actes realitzats durant aquesta campanya van consistir ena trencar exemplars del diari al carrer. Cap a final d'any la campanya havia provocat baixes de subscriptors i un descens dels anunciesanuncis. El comte de Godó [[Carlos Godó Valls]], va demanar la destitució de Galinsoga, però el Consell de Ministre no es va pronunciar.<ref name="Espar"/>
 
Cap dels partits polítics, llavors a la clandestinitat, es va unir a la campanya, encara que sí que ho van fer a títol personal alguns dels seus militants. El gener del 1960 es van trencar els vidres de la seu de ''La Vanguardia'' al carrer Pelai. El 19 de gener, intentant posar fi a les protestes, Galinsoga va escriure un editorial en el que negava que hagués pronunciat aquella frase i es definia com "amic de [[Francesc Cambó|Cambó]]".<ref name="Figueres">{{citar llibre |cognom=Figueres |nom=Josep M |títol=Materials d'història de la premsa a Catalunya |url=http://books.google.cat/books?id=9j44IWdpZ10C&pg=PA79 |consulta=3 gener 2012 |editorial=Univ. Autònoma de Barcelona |lloc= |data=1995 |pàgines=p. 77-79 |isbn=9788449003615 }}</ref> Els organitzadors de la campanya van contestar amb un text imprès que van llançar espectacularment des del quart pis del [[Liceu]]. La resposta popular no va ser l'esperada per Galinsoga i es van intensificar les protestes que van provocar que el diari perdés prop de 20.000 subscriptors i que reduís la seva tirada en 30.000 exemplars.<ref>{{GEC|0028778}}</ref>
116

modificacions