Manuel de Llauder i de Camín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 2 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q3754816 |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{text imprecís}} +{{text imprecís|data=abril de 2013}}) |
||
Línia 21:
Treballà per impedir els progressos del [[carlisme]], i dirigí una exposició a la reina governadora dient-li que per salvar el tron de la seva filla era precís reunir [[Corts Espanyoles |Corts]] i destituir en [[Francisco Zea Bermúdez]]. El [[2 de novembre]] de [[1834]], essent ja tinent general, fou nomenat ministre de la [[Guerra]]; durant el curt període que desenvolupà el càrrec, va tenir la desgracia de què l'exèrcit d'operacions sofrís molts revessos, i d'ocórrer la revolta de gener de [[1835]], que costà la vida al general [[José Canterac]], capità general de [[Madrid]]. Aquests fets i la continua lluita que sostenia amb els seus company de ministeri, el decidiren a presentar la dimissió del càrrec, passant novament a la Capitania General de Catalunya.
L'energia que per totes bandes desplegaven els carlins, l'obligà a prendre mesures enèrgiques, una de elles l'arrest a la ciutadella del cònsol de [[Sardenya]], que afavoria la causa de [[Carles de Borbó]].{{text imprecís|data=abril de 2013}} Organitzà 10 o 12 columnes i amb elles sortí a la muntanya, creient que només allà podia acabar amb el carlisme, i quan començava a assolir-ho, fou precís portar les tropes a les ciutats per a sufocar o impedir les revoltes que per tots cantons provocaven els elements lliberals.
Amos del camp els carlins, engruixiren llurs partides de tal manera, que als pocs mesos passaven de 20.000 homes. Llauder, veien que el govern no li enviava les forces necessàries per combatre'ls, dimití del càrrec, sent rellevat per [[Francisco Espoz i Mina]]. El [[1839]], al retornar a Espanya, després d'haver passat algun temps a l'estranger, se l'anomenà capità general de [[Granada (Andalusia)|Granada]], càrrec al que renuncià per motius de salut. A més fou senador del regne i ministre del [[Tribunal Suprem d'Espanya]].
| |||