Globus imperial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''globus imperial''' o '''orbe imperial''' (en [[llatí]] medieval ''globus cruciger''<ref>Cf. Charles Du Fresne Du Cange, et G. A. Louis Henschel, et Pierre Carpenter, et Léopold Favre, et Johann Christoph Adelung: ''Glossarium mediae et infimae latinitatis''. Niort: L. Favre, 1883. Tercer tom, p&#224;g. 380</ref>, «globus que porta una creu»; en [[alemany]] ''Reichsapfel'', «poma imperial») és una [[esfera|figura esfèrica]] coronada d'una [[creu]]. Era una de les insígnies dels emperadors bizantins i dels emperadors del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. També l'utilitzaren altres emperadors, com el de Rússia o el rei d'Anglaterra com a emperador de l'Imperi Britànic. Per extensió, l'adoptaren diversos reis -als quals, originàriament, no correspon l'ús d'aquesta insígnia-. Es tracta d'un símbol [[cristianisme|cristià]] usat a l'[[edat mitjana]] en [[moneda (peça de metall)|monedes]], [[escut d'armes|escuts]], en la iconografia i les insígnies reials dels reis d'Aragó com els [[ceptre]]s, en fites... Representa el domini de [[Crist]] (la creu) sobre el [[món]] (l'esfera).
 
En [[heràldica]] s'anomena tradicionalment en català ''[[món (heràldica)|món]]''. A l'Edat Mitjana, el ''globus reial'' dels monarques catalans rebia el nom de ''pom'':
 
Sed & <I>pomum</I> inter Regum Aragonensium insignia recensent Gesta Innocentii III. PP. ut & Petrus ipse Rex Aragonum in Chronico, quod de rebus à se gestis conscripsit. Sic autem describitur à Raimundo Montanerio in Historia Regum Aragonum, ubi de coronatione Alphonsi Regis: <I>E lo pom era d'aur, e havia al cap una flor ab peres precioses, è sobre la flor una creu molt ricament ordonada de peres precioses</I>. Octavianus Sangelasius in Viridatio Honoris, ait Carolum VIII post fugatum Alphonsum, Neapolim ingressum, <I>comme Roy de France,de Cecille & de Iherusalem, et qu'il fist grant triomphe et excellence en habillement imperial nommé et appellé Auguste, et tenoit la pomme d'or ronde en sa main droite, et à l'autre main son sceptre, etc.</I> At cùm globus cruciger pro Imperatorio praesertim symvolo hactenus habitus sit, Franci nostri in Regiarum puellarum commutatione actà anno 1614. cùm coronam globo crucigero in apice decoratam, Hispanici Regis armorum insignibus adpositam in Hispanorum tabernaculis conspexissent, in augusto isto commercio ulteriùs progredi recusarunt, donec amoveretur; ne hocce symbolo praerogativam aliquam in Francos sibi arrogare viderentur Hispani<ref>Charles du Fresne Du Cange, i Sébastien Le Clerc, i Jean Baptiste Nolin: <I>Glossarium ad scriptores mediae et infimae Latinitatis: in quo &lt;...&gt;</I>. Volum 3, p&#224;g. 16.</ref>.
 
==Història==
Linha 24 ⟶ 26:
Fitxer:Escut de Monistrol de Montserrat.svg|<center>[[Escut de Monistrol de Montserrat]] ([[Bages]])</center>
</gallery>
 
==Bibliografia==
* Percy Ernst Schramm: ''Las insignias de la realeza en la Edad Media española''. Madrid: Instituto de Estudios Políticos, 1960.
* Jaspert, Nikolas: "Karolingische Legitimation und Karlsverehrung in Katalonien". Dins: Klaus Herbers (curador): ''Jakobus und Karl der Grosse - von Einhards Karlsvita zum Pseudo-Turpin''. Tübingen: Gunter Narr Verlag, 2003 (Jakobus-Studien. Bd. Nr. 14). Pàgines 145-146.
* Schlachter, Alois: ''Der Globus - seine Entstehung und Verwendung in der Antike''. Leipzig-Berlin: Teubner, 1927 (&#931;&#964;&#959;&#953;&#967;&#949;&#943;&#945;. Studien zur Geschichte des antiken Weltbildes und der griechischen Wissenschaft. Band Nr. 8).
 
==Remarques==