Globus imperial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''globus imperial''' o '''orbe imperial''' (en [[llatí]] medieval ''globus cruciger''<ref>Cf. Charles Du Fresne Du Cange, et G. A. Louis Henschel, et Pierre Carpenter, et Léopold Favre, et Johann Christoph Adelung: ''Glossarium mediae et infimae latinitatis''. Niort: L. Favre, 1883. Tercer tom, pàg. 380</ref>, «globus que porta una creu»; en [[alemany]] ''Reichsapfel'', «poma imperial») és una [[esfera|figura esfèrica]] coronada d'una [[creu]]. Era una de les insígnies dels emperadors bizantins i dels emperadors del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. També l'utilitzaren altres emperadors, com el de Rússia o el rei d'Anglaterra com a emperador de l'Imperi Britànic. Per extensió, l'adoptaren diversos reis -als quals, originàriament, no correspon l'ús d'aquesta insígnia-. Es tracta d'un símbol [[cristianisme|cristià]] usat a l'[[edat mitjana]] en [[moneda (peça de metall)|monedes]], [[escut d'armes|escuts]], en la iconografia i les insígnies reials dels reis d'Aragó com els [[ceptre]]s, en fites... Representa el domini de [[Crist]] (la creu) sobre el [[món]] (l'esfera).
En [[heràldica]] s'anomena tradicionalment en català ''[[món (heràldica)|món]]''. A l'Edat Mitjana, el ''globus'' i el ''ceptre reial'' dels monarques catalans rebien el nom de ''pom''<ref>''Diccionari català-valencià-balear'', sub voce ''pom'' '''2.''': “Bolla d'or o d'altre metall preciós que els reis portaven en la mà com a emblema de poder suprem; cast. <I>pomo, globo</I>. Ab la corona en testa e ab lo pom an la mà destra e ab la verga en la mà sinistra, ab vestidures reyals, anà-se'n cavalcant al palau, Muntaner Cròn., c. 185. En la man dreta ceptre e en la sinistra pom reyal tenga, Ordin. Pal. 208. Tinent en lo cap la corona e en la mà dreta lo ceptre e en l'esquerra lo pom, doc. a. 1394 (Botet Mon. iii, 362). Lo septre us veig en mà dreta portar, | en l'altre part lo pom d'or qui denota | lo mon subdit, Bernat Miquel (Cançon. Univ. 22).”. Versió online consutable a: http://dcvb.iec.cat/.</ref> i ''verga'' respectivament. Ramon Muntaner descriu així les insígnies d'Anfós d'Aragó el dia de la seva coronació:
::E la verga era d'aur, e havia tota hora bé tres pams de llonc, e al cap de la verga hi havia un robís, lo pus bell que hanc fos vist, e bé tant gros, com un ou de gallina. E lo pom era d'aur, e havia al cap una flor d'aur ab peres precioses, e sobre la flor una creu molt ricament ordenada de peres precioses<ref>Ramon Muntaner: ''Crònica''. Capítol 297: Coronació del Rei Anfós d'Aragó.</ref>
Línia 34:
* Percy Ernst Schramm: ''Las insignias de la realeza en la Edad Media española''. Madrid: Instituto de Estudios Políticos, 1960.
* Jaspert, Nikolas: "Karolingische Legitimation und Karlsverehrung in Katalonien". Dins: Klaus Herbers (curador): ''Jakobus und Karl der Grosse - von Einhards Karlsvita zum Pseudo-Turpin''. Tübingen: Gunter Narr Verlag, 2003 (Jakobus-Studien. Bd. Nr. 14). Pàgines 145-146.
* Lannert, Christian: ''Die Reichskleinodien: Bedeutung, Symbolik und Gebrauch der Herrschaftszeichen des Alten Reiches''. München: Grin Verlag, 2008.
* Schlachter, Alois: ''Der Globus - seine Entstehung und Verwendung in der Antike''. Leipzig-Berlin: Teubner, 1927 (Στοιχεία. Studien zur Geschichte des antiken Weltbildes und der griechischen Wissenschaft. Band Nr. 8).
| |||