|
El '''globus imperial''' o '''orbe imperial''' (en [[llatí]] medieval ''globus cruciger''<ref>Cf. Charles Du Fresne Du Cange, et G. A. Louis Henschel, et Pierre Carpenter, et Léopold Favre, et Johann Christoph Adelung: ''Glossarium mediae et infimae latinitatis''. Niort: L. Favre, 1883. Tercer tom, pàg. 380</ref>, «globus que porta una creu»; en [[alemany]] ''Reichsapfel'', «poma imperial») és una [[esfera|figura esfèrica]] coronada d'una [[creu]]. Era una de les insígnies dels emperadors bizantins iun dels emperadorssímbols del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Tambéi també l'utilitzaren altres emperadors, com el de Rússia o el rei d'Anglaterra com a emperador de l'Imperi Britànic. Per extensió, l'adoptaren diversos reis -als quals, originàriament, no correspon l'ús d'aquesta insígnia-monarquies. Es tracta d'un símbol [[cristianisme|cristià]] usat a l'[[edat mitjana]] en [[moneda (peça de metall)|monedes]], [[escut d'armes|escuts]], en la iconografia i les insígnies reials dels reis d'Aragó com els [[ceptre]]s, en fites... Representa el domini de [[Crist]] (la creu) sobre el [[món]] (l'esfera).
En [[heràldica]] s'anomena tradicionalment en català ''[[món (heràldica)|món]]''.
En [[heràldica]] s'anomena tradicionalment en català ''[[món (heràldica)|món]]''. A l'Edat Mitjana, el ''globus'' i el ''ceptre reial'' dels monarques catalans rebien el nom de ''pom''<ref>''Diccionari català-valencià-balear'', sub voce ''pom'' '''2.''': “Bolla d'or o d'altre metall preciós que els reis portaven en la mà com a emblema de poder suprem; cast. <I>pomo, globo</I>. Ab la corona en testa e ab lo pom an la mà destra e ab la verga en la mà sinistra, ab vestidures reyals, anà-se'n cavalcant al palau, Muntaner Cròn., c. 185. En la man dreta ceptre e en la sinistra pom reyal tenga, Ordin. Pal. 208. Tinent en lo cap la corona e en la mà dreta lo ceptre e en l'esquerra lo pom, doc. a. 1394 (Botet Mon. iii, 362). Lo septre us veig en mà dreta portar, | en l'altre part lo pom d'or qui denota | lo mon subdit, Bernat Miquel (Cançon. Univ. 22).”. Versió online consutable a: http://dcvb.iec.cat/.</ref> i ''verga'' respectivament. Ramon Muntaner descriu així les insígnies d'Anfós d'Aragó el dia de la seva coronació:
::E la verga era d'aur, e havia tota hora bé tres pams de llonc, e al cap de la verga hi havia un robís, lo pus bell que anc fos vist, e bé tant gros, com un ou de gallina. E lo pom era d'aur, e havia al cap una flor d'aur ab peres precioses, e sobre la flor una creu molt ricament ordenada de peres precioses (''i el ceptre era d'or i feia ben bé tres pams de llarg, i a l'extrem superior del ceptre hi havia un robí, el més bell que mai s'hagi vist, i ben bé tan gros com un ou de gallina. El pom també era d'or, amb una flor d'or a l'extrem, plena de pedres precioses, i, damunt la flor hi havia una creu molt ricament adornada amb pedres precioses'')<ref>Ramon Muntaner: ''Crònica''. Capítol 297: Coronació del Rei Anfós el Benigne d'Aragó.</ref>
També ho esmenta Du Cange:
::Sed & <I>pomum</I> inter Regum Aragonensium insignia recensent Gesta Innocentii III. PP. ut & Petrus ipse Rex Aragonum in Chronico, quod de rebus à se gestis conscripsit. Sic autem describitur à Raimundo Montanerio in Historia Regum Aragonum, ubi de coronatione Alphonsi Regis: <I>E lo pom era d'aur, e havia al cap una flor ab peres precioses, è sobre la flor una creu molt ricament ordenada de peres precioses</I>. Octavianus Sangelasius in Viridatio Honoris, ait Carolum VIII post fugatum Alphonsum, Neapolim ingressum, <I>comme Roy de France,de Cecille & de Iherusalem, et qu'il fist grant triomphe et excellence en habillement imperial nommé et appellé Auguste, et tenoit la pomme d'or ronde en sa main droite, et à l'autre main son sceptre, etc.</I> At cùm globus cruciger pro Imperatorio praesertim symvolo hactenus habitus sit, Franci nostri in Regiarum puellarum commutatione actà anno 1614. cùm coronam globo crucigero in apice decoratam, Hispanici Regis armorum insignibus adpositam in Hispanorum tabernaculis conspexissent, in augusto isto commercio ulteriùs progredi recusarunt, donec amoveretur; ne hocce symbolo praerogativam aliquam in Francos sibi arrogare viderentur Hispani<ref>Charles du Fresne Du Cange, i Sébastien Le Clerc, i Jean Baptiste Nolin: <I>Glossarium ad scriptores mediae et infimae Latinitatis: in quo <...></I>. Volum 3, pàg. 16.</ref>.
==Història==
Fitxer:Escut de Monistrol de Montserrat.svg|<center>[[Escut de Monistrol de Montserrat]] ([[Bages]])</center>
</gallery>
==Bibliografia==
* Schramm, Percy Ernst: ''Las insignias de la realeza en la Edad Media española''. Madrid: Instituto de Estudios Políticos, 1960.
* Jaspert, Nikolas: "Karolingische Legitimation und Karlsverehrung in Katalonien". Dins: Klaus Herbers (curador): ''Jakobus und Karl der Grosse - von Einhards Karlsvita zum Pseudo-Turpin''. Tübingen: Gunter Narr Verlag, 2003 (Jakobus-Studien. Bd. Nr. 14). Pàgines 121-159. ISBN 3-82233-6018-3
* Lannert, Christian: ''Die Reichskleinodien: Bedeutung, Symbolik und Gebrauch der Herrschaftszeichen des Alten Reiches''. München: Grin Verlag, 2008.
* Schlachter, Alois: ''Der Globus - seine Entstehung und Verwendung in der Antike''. Leipzig-Berlin: Teubner, 1927 (Στοιχεία. Studien zur Geschichte des antiken Weltbildes und der griechischen Wissenschaft. Band Nr. 8).
==Remarques==
<references/>
|
