Diferència entre revisions de la pàgina «Merv»

1 byte afegit ,  fa 7 anys
m
cap resum d'edició
m (Bot: Traient 32 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q193325)
m
[[Plini el Vell]] diu que els presoners romans de [[Marc Licini Cras Dives I|Crassus]] capturats pel rei part Orodes van ser establerts aquí. La visita d'[[Alexandre el Gran]] i la refundació de la ciutat que esmenta [[Plini el Vell]] es incerta; es diu que la ciutat va portar el nom d' '''Alexandria Margiana''' per un temps; els clàssics anomenen a la ciutat com a ''Margiana'' i al riu com a ''Margus'' ([[Murghab]]). Les excavacions arqueològiques de l'era soviètica revelen que la ciutat podria haver estat fundada o refundada-ampliada pel rei [[selèucida]] [[Antíoc I Sòter|Antíoc]], entre els anys [[280 aC|280]] i [[261 aC]], amb el nom de '''Margiana''' o '''Antioquia Margiana''' (Ἀντιόχεια Μαργιάνη), al lloc on avui hi ha la fortalesa de Gavur Gala (turc Gayur Kala). Però a un centenar de quilòmetres s'han trobar restes molt anteriors, del [[segle XV aC]]. A la mateix època, vers la meitat del segle III aC es va construir un mur per defensar la zona cultivada de les incursions dels nòmades de l'estepa.
 
Després del [[selèucides]] van venir els [[Imperi Part|parts]]. En aquest temps la ruta de caravanes entre Orient mitjà i [[Xina]], sortint de Merv, passant per [[Balkh]], [[Darwaz]] i el nord del [[BadakhshanBadakhxan]], seguint a l'[[Alay]], [[Kashghar]] i l'imperi xinès. Als parts els van seguir els [[sassànides]], amb els que es va donar un regne tolerant que va permetre la convivència entre [[budisme|budistes]], [[zoroastrians]], [[maniqueus]] i [[cristians nestorians]]. Ja el primer sassànida [[Ardashir I]] va dominar Merv. Les monedes sassànides trobades i encunyades a la ciutat proven que va estar sota aquest domini per quatre segles. Al segle V i havia un bisbe [[nestorià]] i el [[553]] va esdevenir la seu de la província metropolitana de l'església siríaca oriental <ref>Marquart, ''Eranshahr''</ref> (fins al segle XI). La ruita comercial es va desplaçar al seu temps al nord, sortint de Merv cap a [[Shardjui]], [[Samarcanda]] i [[Semireche]] (el País dels Set Rius) i era un centre comercial d'artesania i empori a la ruta caravanera. El sistema agrícola de la regió de Merv continuava sent capdavanter i extraordinari; els geògrafs del segle X el descriuen i en donen detalls: els canals eren mantinguts i vigilats amb cura sota direcció d'un ''mulawalli '' o ''mukassim al-ma'' (equivalent del persa ''mi-rab'', un funcionari d'irrigació) que disposava d'un equip de cabussadors (''ghawwasun''); hi havia un embassament més amunt de la ciutat, al riu, i l'abastiment d'aigua estava mesurat per un dispositiu especial de mesura anomenat ''mikyas'' (per analogia al Nilometre) que era una planxa de fusta amb un senyal a cada ''shaira'' o interval mesurat; el servei del ''diwan al-kastabzud'' (persa ''kast u afzud'') tenia en compte a tots els que tenien dret a beneficiar-se de l'aigua.
 
Sota els sassànides fou seu d'un [[marzpan]] que governava les "Marques del Nord" i er el punt més avançat del imperi després del qual ja venien les ciutats-estat de [[Sogdiana]], el [[Khwarazm]] i la gran estepa dominada pels [[Turcs Occidentals]]. Podria ser la ''Ho-Mo'' (en realitat Mo-ho) del viatger budista xinès [[Hueng-tsang]].<ref>
 
a una carta xinesa del segle XIV hi figura amb el nom Ma-li-wu</ref> El darrer rei sassànida [[Yazdegerd III]] (632-651) fou assassinat no lluny de la ciutat <ref> fou enterrat pel metropolità cristià de Merv Iliyya a Pa-yi Baban</ref> pel [[marzuban]] persa Mahui Suri <ref>
Sota els sassànides fou seu d'un [[marzpan]] que governava les "Marques del Nord" i er el punt més avançat del imperi després del qual ja venien les ciutats-estat de [[Sogdiana]], el [[Khwarazm]] i la gran estepa dominada pels [[Turcs Occidentals]]. Podria ser la ''Ho-Mo'' (en realitat Mo-ho) del viatger budista xinès [[Hueng-tsang]].<ref> a una carta xinesa del segle XIV hi figura amb el nom Ma-li-wu</ref> El darrer rei sassànida [[Yazdegerd III]] (632-651) fou assassinat no lluny de la ciutat <ref> fou enterrat pel metropolità cristià de Merv Iliyya a Pa-yi Baban</ref> pel [[marzuban]] persa Mahui Suri <ref> Per aquest acte el perses van anomenar a la ciutat com ''Khudah-dushman'' "Desfavorable als Reis" </ref> que es va rendir al acostar-se els àrabs manats per [[Abd-Al·lah ibn Àmir]], governador del [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]], signant un pacte amb Mahui pel que aquest pagaria un fort tribut de tres milions de dirhams i 200.000 ''djaribs'' de blat i ordi; els ''dekhans'' (àrab ''dikhans'') de l'oasi s'encarregarien de recaptar els impostos i les tropes de guarnició àrab serien allotjades pels habitants.<ref> la guarnició fou de quatre mil homes </ref> Va esdevenir la capital de la província del Khorasan. El [[671]] [[Ziyad ibn Abih]] Sufyan va enviar 50.000 homes de [[Bàssora]] i [[Kufa]] a colonitzar la regió, que foren instal·lats pel següent governador Rabi ibn Ziyad al-Harithi (671-673); els colons àrabs es van barrejar amb la població iraniana local sobretot quan van adquirir terres i van esdevenir subjectes al tribut per part dels ''dikhans''. Els colons que venien de Kufa van retenir les seves simpaties alides. Merv fou la base des de la qual [[Kutayba ibn Muslim]] va sotmetre part de l'Àsia Central incloent [[Balkh]], [[Bukharà]], [[Regne de Fergana|Fergana]] i [[Kashghària]] i es va acostar a Xina.
 
Al [[segle VII]], l'emigració àrab a la zona fou considerable i els colons la van portar a un nivell de prosperitat que mai havia conegut. Les tècniques agrícoles es van expandir, però mancava blat que era importat de les valls de [[Kashka Darya]] i [[Zarafshan]]; probablement al segle VIII o IX es va introduir la sericultura. L'arqueologia moderna mostra que la ciutat de Merv no era continuada sinó que tenia tres principals nuclis: Gavurkala, que corresponia a la Merv sassànida;<ref> la ciutadella era anterior i havia sorgit a l'entorn del castell d'un ''dekhan'' o noble, però no era la Merv [[aquemènida]] ja que no podia ser tant anterior</ref> Sultankala, a l'oest de l'anterior, sorgida a partir del segle VIII; i Abd Allah Khankala, al sud de l'anterior. A la part occidental de Gavurkala es va formar un barri, que ja existia quan van arribar els àrabs, i fou anomenada Rabad per aquestos i encara que la gran mesquita es va construir a Gavurkala, el centre de gravetat es va desplaçar cap al Rabad i s'hi van traslladar l'administració i els edificis religiosos; al final del [[segle VII]] es va construir la segona Gran Mesquita a la vora del canal Razik que marcava el límit del Rabad i que al [[segle VIII]]{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}<!-- no va ser califa al segle VIII --> fou donada pel califa [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] als [[xafiïtes]]. En temps d'[[Abu Muslim]] a la meitat del segle VIII el nucli principal de la ciutat es va desplaçar encara més a l'oest fins al canal Madjan, en el que fou Sultankala, que va tenir una muralla de rajola amb diverses torres.<ref> aquesta muralla fou restaurada per [[Malik Shah I]] vers 1070-1080 </ref> Un monestir cristià de nom Masardjasan és esmentat al nord de Sultankala.
Al inici del segle XI foren els [[gaznàvides]], sense vinculació amb el califat els que la van governar; el seu domini fou breu i el [[1037]] el seljúcida [[Čaghri Beg Dawud]]) es va apoderar de Merv, i els turcmans van dominar el Khorasan. Malik Shah I va construir una gran muralla a l'entorn de Merv. El [[1100]] va pujar al tron [[Sandjar]], que va governar la meitat oriental del imperi. Sota els seljúcides Merv es va recuperar i a aquesta ciutat foren enterrats els sultans seljúcides [[Alp Arslan]] i Sandjar.<ref> el mausoleu de Sandjar a Merv de 27 x 27 metres es conegut com ''Dar al-Akira'', Casa de l'Endemà </ref>
 
Durant tot aquest període Merv va continuar sent una gran ciutat i encara va arribar al seu zenit. La ciutat ocupava una superfície de 130 km², un 30 % més que l'actual Barcelona, i la seva població va arribar a superar el milió d'habitants,<ref> a http://geography.about.com/library/weekly/aa011201a.htm s'assenyala 200.000, xifra més probable referida estrictament a la ciutat</ref> moment en què Barcelona en tenia 30.000. Hauria estat la ciutat més gran del mon entre [[1145]] i [[1153]]. Se l'anomenava la "mare del mon", "la trobada del gran i el petit", la "capital del Khorasan" i era considerada la capital del mon islàmic oriental. Es parla de la gran biblioteca i la madrassa fundada per Nizam al-Mulk, i altres institucions culturals. El seu mercat és esmentat com "el millor de les grans ciutats de l'Iran i Khorasan" (Herrmann 1999). al segle XII existia al sud-oest de Merv la casa anomenada ''al-Diwakush'' on es desenvolupava l'estudi de la sericultura. [[Al-Istakhri]] explica que la ciutat exportava seda en brut i els seus tallers eren cèlebres, com també ho era el cotó exportat a diversos països, en brut o manufacturat. La regió tenia grans propietats latifundistes que donaven grans beneficis als seus propietaris; fins i tot diversos pobles pertanyien a una sola persona; els camperols estaven lligats feudalment als ''dikhans'' o ''dekhans'' dels que rebien el pagament en natura o en espècies.
 
El govern de Sandjar va estar marcat pels conflictes amb els [[kara-khitai]]s i els [[khwarizmshahs]],<ref> aquestos sota [[Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin]] van arribar a les muralles de Merv el [[1141]]/[[1142]], van entrar a la ciutat i es van emportar el tresor</ref> i va acabar el [[1153]]; els nòmades [[oghuz]] de l'altra costat de l'[[Amu Darya]] que havien estat subjectes a Sandjar sota un oficial de policia anomenat ''shina'', es van revoltar, van derrotar a Sandjar i van saquejar i ocupar la ciutat. S'hi van mantenir fins que [[Khwarizm]] va imposar el seu domini al Khorasan septentrional que van conservar fins a laa invasió dels mongols. Amb tot això va començar a perdre importància mentre altres ciutats com Nishapur la guanyaven.
El [[1505]] va passar als uzbeks que foren expulsats al cap de cinc anys perl safàvida [[Ismail I]]. Durant dos segles i mig va restar en mans de Pèrsia, sent objecte de repetits atacs uzbeks i sense parar de decaure; el domini persa va durar fins el [[1785]] quan fou conquerida per Amir-i Masum (el futur [[Shah Murad]] 1785-1799) fill de l'atalik [[Daniyal Biy|Daniyal Beg]] de la dinastia [[Mangit]] de [[Khanat de Bukharà|Bukharà]]. Estava llavors en mans d'un cap turcman [[Qajar (tribu)|qajar]] de nom Bayram Ali Khan que va morir en la lluita. Uns anys després l'emir de Bukharà va retornar ([[1789]]/[[1790]]) i va fer arrasar la ciutat fins als fonaments, van destruir l'embassament de ''Sultan Bad'' (48 km més amunt al Murghab) i van deixar buit el districte; tota la població de la ciutat i de l'àrea a l'entorn, unes cent mil persones, foren deportats per fases a oasis i pobles de Bukharà; la majoria eren perses xiïtes i van resistir l'assimilació pels sunnites bukharians, amb els que compartien llengua. Els seus descendents encara existeixen i són coneguts com marvis i foren llistats com iranians al cens soviètic dels anys vuitanta, vivint principalment a Bukharà i [[Samarcanda]] i a la zona fins el riu Zarafshan. El [[1823]] Merv va passar a [[Khanat de Khivà|Khivà]].
 
El [[1832]] Merv estava en ruïnes i en mans del khan de Khivà quan hi va passar Sir Alexander Burnes. En aquest temps els turcmans [[tekkeTekeoğulları]], que vivien al riu [[Tejen]], foren foçats pels perses a emigrar al nord. Khivà es va oposar al seu avanç però finalment, vers [[1856]], els turcmans van esdevenir el poder sobirà a Merv i el seu territori i ho van restar fins a l'ocupació russa de l'oasis. La bandera d'aquest khanat de Merw era vermella fosca, sensiblement quadrada però dentada al vol.<ref> Lux Wurm, Drapeaux de l'Islam </ref> El [[1884]] l'exèrcit rus ocupava l'oasi. L'amaneça afganesa fou eliminada l'any següent per la victòria del general Komarov. Des de [[1887]] es van fer esforços (amb cert èxit) per restablir la prosperitat agrícola i es van construir dos embassaments al Murghab (Hindu Kush i Sultan Band). Hi va passar la via fèrria Transcàspia de [[Krasnovodsk]] a Bukharà, Samarcanda i [[Taixkent]] via [[Askhabad]] i Merv, i des de aquesta ciutat una branca anava cap [[Kugha]] al sud, a la frontera afganesa. Durant l'imperi rus formà part de la província de [[Transcàspia]].
 
Des de [[1924]] formà part de la [[República Socialista Soviètica del Turkmenistan]] independent el [[1991]]. El [[1935]] es va refundar [[Bayram Ali]] que fou declarada capital del districte (''rayon'') del mateix nom i que el 1969 tenia 31.000 habitants.
225.140

modificacions