Retaule de l'Epifania (Huguet): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
retocs
m orto
Línia 12:
| museu= Museu Episcopal de Vic
}}
El '''Retaule de l'Epifania ''' és una obra gòtica de 1450 atribuïda a la primera etapa del pintor [[Jaume Huguet]]. És un petit retaulet d'oratori privat amb tres escenes de la vida de Jesús, amb l'[[Adoració dels Reis Mags]] com a escena principal. ÉsEs conserva al [[Museu Episcopal de Vic]].<ref name=MEV>{{citar web |url=http://www.museuepiscopalvic.com/coleccions_more.asp?id=114&s=&r=
|títol=Fitxa de l'obra al Museu episcopal de Vic|consulta=31 març 2013 |autor= |data= |obra= |editor= Museu episcopal de Vic |llengua= }}</ref>
Com a altres obres del primer període de l'autor, mostra influències de l'estil dels [[primitius flamencs]], especialment amb obres de [[Rogier van der Weyden]].
 
==Dades de context ==
Línia 35:
Segons la descripció bíblica els reis varen ser guiats per un estel fins al pessebre on havia nascut el Nen Jesús. Aquest fet ha esdevingut un símbol molt representatiu de l'esdeveniment. La iconografia clàssica situa el naixement de Jesús en un pessebre on, posteriorment, té lloc l'[[adoració dels pastors]]{{citar Bíblia2|Lluc|2|15-20}} i l'[[Adoració dels Reis Mags|Epifania]].
=== Estil ===
Assumint l'autoria huguetiana descrita, el paisatge amb força detall i el cel blau del fons de l'escena quèque omplen les zones superiors dels [[camper]]s mostren similituds amb les seves obres primerenques com la [[predel·la]] de [[La Flagel·lació (Huget)|La Flagel·lació]] del [[Louvre]] o el [[Retaule de Vallmoll]] del [[MNAC]],{{sfn|Alcoy|1993|p=203}} unes característiques d'influència [[primitius flamencs|flamenca]]. No hi ha [[daurat]]s ni [[estofat (art)|estofat]]s per a representar els fons i els cels, una tècnica que farà servir més endavant.
Aquesta influència realista és palesa a la indumentària que porten els reis mags i el seu seguici, els quals van vestits seguint la moda dominant del [[comtat de Borgonya]] de l'època. Destaca la manera com van calçats, amb [[borseguí|borseguins]] de punxes de color negre damunt de [[esclop|galotxes]] de fusta, un tipus de calçat que Huguet faria servir posteriorment al rei Gaspar del [[Retaule del Conestable]] i que és present al [[Retaule dels sants Joans (Bernat Martorell)|Retaule dels sants Joans]] de [[Bernat Martorell]]{{sfn|de Ortueta Hilberath|1993|p=47}} i al Retaule de les santes Clara i Caterina de la [[catedral de Barcelona]] fet pel continuador del taller de Martorell, [[Pere Garcia de Benavarri]].
La coincidència de la indumentària amb obres de Martorell, va fer pensar a [[Chandler R. Post]] en una influència del [[gòtic internacional]] d'aquest pintor en l'estil d'Huguet i fins i tot a plantejar-se una formació al taller de Martorell.{{sfn|Alcoy|1993|p=203}}
Línia 45:
 
Es desconeix quina va ser la darrera [[restauració (art)|restauració]], actualment el retaule presenta algunes clivelles i fractures profundes que sembla havien estat dissimulades en alguna intervenció de la peça. També s'entreveuen retocs i consolidacions de restauracions antigues, però destaca especialment una capa superficial fosca de [[vernís]] envellit que dificulta l'observació i qualificació de la [[policromia]].{{sfn|Salvadó Cabré |2001 |p=40}}
També hi ha protuberàncies a la superfície que corresponentcorresponen a [[Clau (falca)|claus]] que sobresurten de la taula.{{sfn|Salvadó Cabré |2001 |p=291}}
 
== Descripció ==
És una taula rectangular encerclada en un marc daurat amb els muntants laterals en forma de pinacles enllaçats al seu terç superior per un arc conopial de la mateixa fusteria daurada rematat amb formes florals. Sense que es pugui considerar un altar portàtil, les seves reduïdes mides permetien traslladar-lo amb facilitat i poder realitzar la pràctica privada de la [[pregària]]. Entre la [[ducat de Borgonya|societat flamenca]] varen ser habituals els díptics i petits oratoris d'ús personal com els quèque [[Hans Memling]] va produir a la segona meitat del segle XV.
Pictòricament s'estructura en tres escenes distribuïdes per pisos que formen un cicle complet: [[Anunciació]] del naixement del Messies, [[Adoració dels Reis Mags|Epifania]] o reconeixement de la humanitat pagana i la [[crucifixió de Jesús|Crucifixió]] o mort redemptora per la qual havia vingut.{{sfn|Alcoy|1993|p=202}}{{sfn|Melero Moneo|2001|p=516}}
 
Línia 58:
 
 
Al pis inferior, l'escena principal quèque dóna nom al retaule està dedicada a l'Epifania o [[Adoració dels Reis Mags]]. La representació de l'Epifania podia tenir un sentit [[eucarístic]] quan es mostra juntajunt amb altres com l'[[Últim Sopar]] o la Crucifixió, si aquestes no formen part del [[Passió_de_Jesús#Escenes_de_la_Passió|cicle de la Passió]], sinó que es manifesta el sacrifici de Crist com una forma de pensament eclesiàstic que parla de l'[[Eucaristia]] com a via de participació en el sacrifici de Crist.{{sfn|Melero Moneo|2001|p=516}} L'Eucaristia representa el reconeixement del Messies per part dels representants de la humanitat pagana, la conversió cristiana i un signe de fidelitat i submissió a l'ésser diví. En aquest cas es produeix un mimetisme entre l'adoració dels reis cap a Jesús a l'escena de l'epifania i la dels comitents a l'escena de la crucifixió.{{sfn|Alcoy|1993|p=202}}
Aquesta combinació de les dues icones no necessàriament comportava reunir dues taules, tal com es pot observar al Retaule de Santa Columba del [[primitius flamencs|flamenc]] [[Rogier van der Weyden]], on dins del pessebre de l'escena principal de l'Epifania hi ha penjat un crucifix a la paret, una imatge clarament extemporània que relaciona el Nen acabat de néixer amb aquell que se sacrificarà per salvar la humanitat.{{sfn|Alcoy|1993|p=202}}
 
Línia 76:
 
*{{citar llibre|cognom=Alcoy|nom=Rosa|enllaçautor=|títol=Jaume Huguet, 500 anys|capítol=Retaule de Sant Vicenç de Sarrià| url=http://books.google.cat/books?id=A8UOAQAAMAAJ |consulta=23 de març de 2013|any=1993|editorial=Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura|isbn=978-84-393-2364-8|ref=harv}}
*{{ref-llibre|cognom=Alcoy|nom=Rosa|títol=San Jorge y la princesa : diálogos de la pintura del siglo XV en Cataluña y Aragón|lloc=Barcelona|editorial=Publ. i Ed. Univ. de Barcelona|any=2004|isbn=9788447528165|url=http://books.google.es/books?id=TQBXX0b7grMC&pg=PA100&dq=epifania+%22episcopal+de+vic%22&hl=ca&sa=X&ei=GZdhUa7nOcHDhAeg9YCoBw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=epifania%20%22episcopal%20de%20vic%22&f=false|consulta=7 abril 2013|llengua=castellà|ref=harv}}
* {{ref-llibre|cognom=Almuni i Balada|nom=Victòria|títol=Catedral de Tortosa. Guia històrica i descriptiva|lloc=Tortosa|editorial=Capítol de la catedral de Tortosa|any=2000|isbn=8469904009|consulta=24 març 2013|coautors=Lluís i Guinovart, Josep|ref=harv}}
 
Línia 86:
* {{ref-llibre|cognom=Gudiol|nom=Josep|títol=El retablo del "Sant Esperit" de la Seo de Manresa|url=http://books.google.cm/books?id=HdhOAAAAYAAJ|consulta=25 de Novembre de 2011|data=1954|editor=Caja de Ahorros|llengua=castellà|ref=harv}}
 
* {{ref-llibre|cognom=Melero Moneo|nom=Marisa|títol=Imágenes y promotores en el arte medieval : miscelánea en homenaje a Joaquín Yarza Luaces|lloc=Bellaterra|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions|any=2001|isbn=9788449022517|url=http://books.google.es/books?id=tFJKT4z9IIMC&pg=PA516&lpg=PA516&dq=epifania+crucifixio+relaci%C3%B3&source=bl&ots=xnKLMY1r9X&sig=Yf3AvcagCPNrZPV9Ov2Yblq15H4&hl=ca&sa=X&ei=7jRbUdbdBMHAO4q8gIAO&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=epifania%20crucifixio%20relaci%C3%B3&f=false|consulta=2 abril 2013|coautors=Yarza Luaces, Joaquin|capítol=La Epifania y la Crucifixión del retablo de Marinyans|llengua=castellà|ref=harv}}
*{{citar llibre|cognom=de Ortueta Hilberath|nom=Elena|enllaçautor=|títol=Jaume Huguet, 500 anys|capítol=La representació de la natura en l'obra d'Huguet| url=http://books.google.cat/books?id=A8UOAQAAMAAJ |consulta=23 de març de 2013|any=1993|editorial=Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura|isbn=978-84-393-2364-8|ref=harv}}
*{{ref-llibre|cognom=Réau|nom=Louis|títol=Iconografía del arte cristiano : Iconografía de la Biblia. Nuevo Testamento|lloc=Barcelona|editorial=Del Serbal|any=1996|isbn=8476281897|consulta=20 març 2013|llengua=castellà|edició=2a. ed.|ref=harv}}
*{{Citar publicació |cognom=Roig i Torrento |nom=M. Assumpta |article=Iconografia del retaule a Catalunya (1675-1725) |url=http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/5199/TMART2de4.pdf?sequence=2 |format=Tesi doctoral |consulta= 23 setembre 2011|publicació= |editorial=Universitat Autònoma de Barcelona |data=1990 |ref=harv }}
*{{Citar publicació |cognom=Rowland |nom=Benjamin |article=Gabriel Guardia: A Fifteenth Century Painter of Manresa |url=http://www.jstor.org/stable/3050827|format= |consulta= 23 març 2013|publicació= The Art Bulletin|llengua=anglès|editorial=College Art Association|data=1932 |ref=harv }}