Retaule de la Transfiguració (Huguet): diferència entre les revisions

És sens dubte una de les peces més significatives i vistoses del tresor catedralici de Tortosa. Una de les escenes que inclou és la del [[Judici Final]] amb els morts sortint de les tombes, on, un dels morts que apareix és, precisament, el [[comitent]] Pere Ferrer.<ref>{{citar web |url=http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2667838 |títol=Notícia de l'apertura del Museu catedralici de Tortosa|consulta=25 de juliol de 2011 |autor= |data= |obra= |editor=Vilaweb |llengua= }}</ref>

Les imatges representades recullen passatges de la vida de Jesús, de [[Moisès]] i del profeta [[Elies]] que tenen en comú que es produeixen dalt d'una muntanya. El foc que representa "la Glòria del Senyor", signosigne de purificació i de destrucció, és present a bona part de les escenes convertint el relat [[iconogràfic]] en una manifestació de misteri, una expressió de glòria i de santedat i un vehicle pel qual el [[comitent]] deixava palesa la seva [[soteriologia]].

A l'església oriental, des de començaments del segle VI, es va considerar la Transfiguració com una de les [[Dotze Grans Festes]] de l'any litúrgic. Per contra, a occident, no va comptar amb aquest predicament, amb una reduïda aplicació en el culte i, conseqüentment, en la iconografia, amb l'excepció dels regnes hispànics i especialment de la corona catalano-aragonesa, on la festa dedicada a la transfiguració es practicava a les acaballes del primer mil·lenni, com ho demostra el sermó pronunciat el 1004 per Llobet Benet, abat de [[Santa Maria d'Arlés]], ''in die Transfiguracionis Domini'', on es fa un recull de la implantació de la festa a la [[Marca Hispànica]] a l'època.{{sfn|Molina i Figueras|1999|p=70}} Una mostra de la seva difusió en el segle XV, quan varen ser realitzades aquesta obra i el [[Retaule de la Transfiguració (Martorell)|Retaule de la Transfiguració]] de [[Bernat Martorell]], és l'ús que en feia [[sant Vicent Ferrer]] per a el·laborarelaborar el seu sermó de Quaresma, on recordava, a partir d'aquest passatge, el necessari compliment del [[dejuni]] i la [[penitència]].{{sfn|Ferrer|1927}}

Les repetides comparaciócomparacions amb el conjunt pictòric del Conestable identifiquen similituds en la gama cromàtica, però també remarquen paral·lelismes compositius i tipològics com els que es poden observar a la taula de l'Ascensió. Entre elles s'estableix un efecte especular, ja que es troben en costats diferents i posicions, pis superior del costat de l'Epístola al Retaule del Conestable i pis inferior del costat de l'Evangeli en aquest retaule; però a més, la posició dels personatges està invertida.{{sfn|Jardí Artigas|2009|p=232-233}}

No existeix documentació del seu encàrrec, si bé es considera que el comitent va ser el sacerdot Pere Ferrer, rector d'[[Ascó]],{{sfn|Almuni i Balada|2000|p=82}} o els seus marmessors testamentaris.<ref group="n.">La data estimada d'execució del retaule és 1465, mentre que el testament i possible mort de Ferrer és de 1463; sembla raonable que pugui haver estat encarregat pels seus familiars o marmessors seguint la voluntat del difunt. {{harvnb|Molina i Figueras|1999|p= 108}} </ref> El seu escut familiar figurava al guardapols original i també és visible en un dels sepulcres de la taula de la resurrecció dels morts. Consta documentat un permís de 1441 a aquest sacerdot per a ocupar una capella amb sepulcre al [[deambulatori]] (''capella retro altare maius''). Ferrer va sufragar misses i aniversaris perpetus per aconseguir la salvació de la seva ànima i les dels membres de la seva família. Al seu testament de 1463 apareix ratificada aquesta disposició i hi consta l'acabament de la construcció del sepulcre.{{sfn|Gudiol|Ainaud de Lasarte|1948|p=119}}<ref group="n.">''«...Item volo et mando fieri et celebrari duo aniversaia perpetua in sede Derthusae illa videlicet que in capitulis super missis de tabula per me dimissis fuerunt dimissa et ordinata quòrum unum volo fieri et celebrari pro anima patris et matris meorum sepultorum et traslatorum in vese seu tumulo meo, retor altare maius per me constructe statim in diem crastinum post festum Transfigurationis Dni mi Jhu-xpi»''. Transcrit a {{harvnb|Gracia|1923|p=10-11}}</ref>

La primera escena, tot i que cronològicament posterior, és el lliurament de les [[Taules de la Llei]] al cim del [[mont Sinaí]]. És un passatge molt popular en el qual Moisès, quan està conduint al seu poble a través del desert, puja al mont Sinaí a parlar amb Déu sobre el futur del poble jueu i li lliura les [[Taules de la Llei]] amb els deu manaments.{{Citar Bíblia2|Èxode|24|15|18}} Jehovà està representat al mig d'un núvol, rodejat d'una legió d'àngels de color rogenc simulant el foc que representa "la Glòria del Senyor" esmentada a {{Citar Bíblia|Èxode|24|17}}. Com també succeeix a la taula de l'esbarzer, el núvol acompanyat de la veu de Déu -se suposa que greu, emulant el tro- són instruments tradicionals de la revelació divina i de la presència misteriosa de Déu.{{sfn|Puig|2010||loc=capítol 5}}

El misteri del foc, què és alhora visible i immaterial, el converteix en una manifestació de misteri, una expressió de glòria i de santedat absoluta de Déu en un moment transcendental en què comunica el desig de salvar alel seu poble de l'opressió dels egipcis i elegeix Moisès perquè els faci de guia en la seva fugida.{{sfn|Sesboüé|1990|p=68}}

A la següent taula, al mig del carrer dret, es representa l'escena de l'[[extermini dels missatgers d'Ahazià]], un passatge bíblic recollit al [[Segon Llibre dels Reis]] en el que un foc baixà del cel matant alsels soldats del rei d'Israel, Ahazià. L'escena representa el final d'una disputa entre Ahazià i el profeta Elies.

La taula és la representació de la [[Segona Vinguda]] de Crist acompanyat de tota la cort celestial en el moment del Judici Final i la resurrecció dels morts, si bé sense fer cap al·lusió a la separació entre justos i pecadors. L’escena tanca el cicle de revelacions divines recollides al retaule i manifesta les inquietuds del comitent que la va concebre i el caràcter escatològic del programa iconogràfic.{{sfn|Molina i Figueras|1993| p=159}} Bona part de la composició està dedicada al judici en sí, amb Crist sedent i amb una túnica totalment blanca fistonejada en or que, entreoberta, permet veure el seu pit amb la nafra del costat. S'inscriu dins una [[màndorla]] i porta un [[nimbe]] daurat. Aixeca els braços oberts mostrant les ferides sagnants. A banda i banda està acompanyat per [[Maria]] i [[Sant Joan Evangelista]] agenollats en el seu rol d'intercessors; estan situats al davant dels [[apòstol]]s i altres personatges, tots ells disposats a ajudar Crist en el seu acte judicial. A l'escena hi ha quatre àngels, dos d'ells amb els [[instruments de la Passió]]: Creu i flagelflagell, un d'ells, i columna i llança, un altre. Els altres dos àngels fan sonar dues tubes enfocades cap a la part inferior de la taula, que representa la zona terrenal, situada per sota dels núvols que hi ha als peus dels personatges divins. Aquest espai simula una vall amb el mar al fons i un cel daurat per sota dels núvols. Podria representar la [[vall de Josafat]], referida a {{citar Bíblia|Joel|4|2}} «..i reuniré a totestota la gent i els portaré a la vall de Josafat.. », un nom que significa “judici”. {{sfn|Rodríguez Barral|2011|p= 71}}

Al centre de l'escena, un d'aquests personatges representa alel [[comitent]] Pere Ferrer. És una figura implorant amb els braços cap al cel; porta una [[tonsura]] i es troba al costat de la làpida de la seva tomba on es veu una ferradura, símbol heràldic familiar.{{sfn|Molina i Figueras|1999|p= 67}}

Les dues taules de l'esquerra tenen les imatges de [[Sant Miquel Arcàngel]] i [[Santa Bàrbara]] i, al costat dret, es representen a [[Caterina d'Alexandria|santa Caterina d'Alexandria]] i [[ Andreu apòstol|Sant Andreu]].{{sfn|Molina i Figueras|1999|p= 66}}

Tots quatre sants estan representats en un enquadrament de tres quarts del seu cos, de forma que mantenen una harmonia visual amb la imatge central quèque només mostra la part superior del cos de Crist, ja que està dins la sepultura i no s’hi veuen les cames. Darrere d'ells hi ha un mur baix que sembla un continu entre les quatre taules, com si estiguessin en un únic escenari.