Lod: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ Ref |
|||
Línia 30:
Les comunitats cristianes van créixer i al segle IV tenia un bisbe i el [[415]] es va celebrar a la ciutat un sínode de bisbes palestins en el que l'heresiarca Pelagius es va penedir per obtenir l'aixecament del càrrec d'heretgia. Justinià hi va construir una església.
La llegenda hi fa néixer a [[sant Jordi]], mort com a màrtir el [[303]] a [[Nicomèdia]] per orde del emperador [[Dioclecià]]. Les seves despulles o al menys el cap foren portats a
Al inici del segle V s'hi va celebrar un sínode i diversos bisbes de Lodd van participar a concilis i consten les seves signatures a les actes: [[Aeci]] al [[Primer Concili de Nicea]] (325), Dionisi{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} al de [[Primer Concili de Constantinoble|Constantinoble]] (381), ''[[Fotinus]]'' al de [[Concili de Calcedònia|Calcedònia]] ([[451]]).
Línia 42:
Va ser restaurada per [[Ricard Cor de Lleó]], i aviat Sant Jordi fou adoptat per Ricard com a patró d'[[Anglaterra]] i en general fou considerat el patró dels cristians orientals. De fet fins a [[Eduard III d'Anglaterra]], Sant Jordi no fou patró efectiu del país. El [[1204]]/[[1205]] els croats per mig de negociacions van obtenir [[Jaffa]] i una mena de lloguer sobre Lodd, Ramlah i rodalies. El [[1221]] fou saquejada pels mongols. Els mamelucs la van fer servir de pedrera per la construcció de la mesquita de Al-Shodr (Jordi), el mateix Sant Jordi dels cristians. Va esdevenir un llogaret de poca importància. El tractat de pau de [[1229]] amb els [[aiubites]] reconeixia als croats la possessió plena de Lodd. El nom de Georgiòpolis es va mantenir entre els cristians fins al segle XVI.
Lodd fou ocupada pel sultà [[Bàybars I
Sota domini otomà després del [[1517]], Ramla va eclipsar totalment a Lodd, que va quedar com a un llogaret governat per un cadi dependent del cadi de Ramla. El [[1546]] va patir un terratrèmol. El [[1552]] es va constituir en ''wakf'' en favor del celebre ''imaret'' de Jerusalem fundat per [[Khurrem Sultan]]. El [[1622]] els sawalma de la zona participaven en una coalició en favor d'Ahmed ibn Turabay l'emir de [[Lajjun]] contra [[Fakhr al-Din II]].
Línia 52:
El [[11 de juliol]] de [[1948]] en la guerra entre Israel i els àrabs, Lydda fou ocupada pels israelians i de la seva població àrab només van restar 1.056 persones. Es van fer barris nous i el [[1958]] ja havia tornar a arribar a 19.000 habitants ara quasi tots jueus. El [[1980]] va arribar a 40.000 habitants. El [[1972]] l'[[exèrcit roig japonès]] va fer una [[Matança de Lod|matança al aeroport de Lod]] de 28 passatgers, en nom del [[Front Popular d'Alliberament de Palestina]] dirigit per [[Georges Habash]], que de infant fou un refugiat de Lod.
== Referències ==
{{referències}}
{{Commonscat|Lod}}
| |||