'''''The establishment''''' o simplement '''''establishment''''' és un terme [[anglès]] usat per referir-se al grup dominant visible o elit que ostenta el poder o l'autoritat en una nació.<ref>{{ cita ref-web |url= http://www. wordreferencediccionari. com/definicioncat/ stablishmentlexicx.jsp?GECART=0058541 | títulotítol= Stablishment oEntrada "establishment " al GDLC | consulta=22 editorialabril 2013 |obra= Wordreference.com[[Gran Diccionari de la Llengua Catalana]] | editor= fechaacceso[[Enciclopèdia Catalana]] |data= 29|llengua= maigcatalà 2011}} </ref> El terme suggereix un tancat grup social tancat que selecciona els seus propis membres (oposat a la selecció per herència, mèrits o eleccions). El terme pot ser usat per a descriure estructures específiques d'elit arrelades en institucions específiques, però la seva aplicació sol ser informal i és probablement més utilitzat pels mitjans de comunicació que pels acadèmics. El terme s'utilitza amb més freqüència en el [[Regne Unit]], on inclou als dirigents polítics, els alts funcionaris públics, els financers i els industrials més importants, els directius de la [[BBC]] i els membres de la [[Cort noble|cort]]. El terme en aquest sentit, va ser encunyat pel periodista britànic [[Henry Fairlie]], que al setembre de [[1955]], a la revista [[Londres|londinenca]] ''[[The Spectator]]'' va definir a la xarxa de persones prominents i ben connectades com '' The establishment'', tot explicant: ▼{{inacabat|MALLUS}}
▲'''''The establishment''''' o simplement '''''establishment''''' és un terme [[anglès]] usat per referir-se al grup dominant visible o elit que ostenta el poder o l'autoritat en una nació.<ref>{{cita web|url=http://www.wordreference.com/definicion/stablishment|título=Stablishment o establishment | editorial = Wordreference.com | fechaacceso = 29 maig 2011}} </ref> El terme suggereix un tancat grup social que selecciona els seus propis membres (oposat a la selecció per herència, mèrits o eleccions). El terme pot ser usat per a descriure estructures específiques d'elit arrelades en institucions específiques, però la seva aplicació sol ser informal i és probablement més utilitzat pels mitjans de comunicació que pels acadèmics. El terme s'utilitza amb més freqüència en el [[Regne Unit]], on inclou als dirigents polítics, els alts funcionaris públics, els financers i els industrials més importants, els directius de la [[BBC]] i els membres de la [[Cort noble|cort]]. El terme en aquest sentit, va ser encunyat pel periodista britànic [[Henry Fairlie]], que al setembre de [[1955]], a la revista [[Londres|londinenca]] ''[[The Spectator]]'' definir a la xarxa de persones prominents i ben connectades com'' The establishment'', explicant:
{{Citació | Per «establishment», no només vull definir els centres oficials de poder -encaraper bé que, certament, són part d'això-, sinó a tota la matriu de relacions oficials i socials dins la qual s'exerceix el poder. L'exercici del poder al Regne Unit (més específicament, a Anglaterra) no pot entendre's a menys que essense reconeguireconèixer que aquest s'exerceix socialment. <ref> [[Henry Fairlie | Fairlie, Henry]], «Political Commentary»,'' [[The Spectator]]'' (23 de setembre de 1955). </ref>}}
El terme va ser recollit ràpidament pels diaris i revistes de tot Londres, tornantla qual cosa va tornar famós aen Fairlie, però, Fairlie no va ser el primer a utilitzar el terme '' the establishment'' en aquest sentit, [[Ralph Waldo Emerson]] ho havia fet una segle abans, .<ref> Fairlie, Henry. «Evolution of a Term», '' [[The New Yorker]]'' (19 d'octubre de 1968). </ref> elL' ''[[Oxford English Dictionary]]'' citaria la columna de Fairlie com el seu ''locus classicus''.
Aquest ús de la paraula va ser influenciat probablement pel terme britànic «[[Estat confessional|església establerta]]», que s'usa per a les esglésies oficials a [[Gran Bretanya]]. Molt aviat el terme vaes serva trobatconsiderar poc útil en la discussió de les elits del poder en molts països, encaratot i que la paraula anglesa s'utilitza com a [[préstec lingüístic]] en molts idiomes. En l'argot de la [[sociologia]], un que no pertany al'a l' ''establishment'' és un'' outsider'' (estrany). <ref> [[Norbert Elias]],'' The Established and the Outsiders ' '(1965) i '' Scientific establishments and Hierarchies'' (ed. withamb othersaltres) (1982). </ref>
== Ús estès ==
El terme és utilitzat sovint pels dissidents per queixar-se d'un petit grup que domina una gran organització. Per exemple, ael [[1968]], els acadèmics radicals van formar el «Sociology Liberation Movement» (Moviment d'Alliberament de la Sociologia) per repudiar la direcció excessivament dominant de la l'[[American Sociological Association]] (Associació Sociològica Americana), a la qual es referien com ell' «'' establishment'' de la sociologia nord-americana». <ref> Alan Barcan, '' Sociological theory and educational reality'' (1993) p. 150 </ref>
El terme és usat també, erròniament usat, en el context de la política de [[Hong Kong]], on els partits polítics, els grups comunitaris, les cambres de comerç, els sindicats i individus que cooperen i són lleials amb el [[Partit Comunista de XinaXinès]] i el govern de Hong Kong posterior a [[1997]], són etiquetats (més sovint autoetiquetadosautoetiquetats) com «pro-'' establishment''». El terme va aparèixer per primera vegada al voltant de [[2005]], per contrastar amb el terme «camp pro-democràcia» i per desplaçar altres etiquetes més comuns i despectives. Així mateix, l'etiqueta d '«oposició», atorgada al camp pro-democràcia, és usada amb connotacions negatives al [[llengua cantonès]], parlat per la majoria en aquest territori, mentre que «pro-'' establishment''» és considerat com a positiu, ja que utilitza els [[Escriptura xinesa | caràcters]] usats per constructiu i per sistemàtic i ordenat.
== Referències ==
|
