=== L'incompatibilisme del liberalisme llibertarillibertarista ===
La tesi metafísica del liberalisme llibertarillibertarisme és un punt de vista filosòfic dins de l'incompatibilisme, que té un concepte de lliure albir que demana a l'individu ser capaç de prendre més d'un possible curs d'acció sota un conjunt determinat de circumstàncies.
Els partidaris del liberalismellibertarisme llibertari eles divideixen entre els defensors de les teories no físiques i els de les teories físiques o naturalistes. Les teories no físiques sostenen que una [[ment]] no física sobrepassa la causalitat física, pel que els events físics en el [[cervell]] que condueixen a la realització d'accions no poden tenir una explicació purament física. Aquesta explicació troba suport en el [[dualisme]] filosòfic ment-cos. Segons aquest punt de vista, el món no pot estar tancat sota de la visió de la [[física]]. Es creu que una voluntat extra-física té un paper important en el procés de presa de decisions. D'acord amb una explicació teològica més o menys relacionada, una [[ànima]] pren les decisions per sobre de la causalitat física.
Tot i així, no és necessari rebutjar el [[fisicalisme]] (que no existeix cap altra cosa d'un objecte que les seves propietats físiques) per donar suport al liberalisme llibertarillibertarisme: les doctrines naturalistes combinen ambdues teories mitjançant l'indeterminisme físic. El determinisme físic des del punt de vista del fisicalisme implica que només hi ha un possible futur, que no és compatible amb el lliure albir del liberalisme llibertarillibertarisme. Algunes explicacions recorren al [[panpsiquisme]], la teoria que la qualitat de la ment està associada amb totes les partícules i domina l'univers sencer, tant en les entitats conscients com en les que no.<ref>{{cite web |url=http://cms.brookes.ac.uk/staff/PeterElls/FreeWill/NaturalisticFreeWill.rtf |title=Naturalistic, Libertarian Free Will |publisher=Peter Ells}} {{en}}</ref> Altres apropaments a la teoria no requereixen que el lliure albir sigui una part constituent fonamental de l'univers; l'atzar ordinari pot donar compte per si mateix de l'"espai de decisió" que es creu necessari per als liberals. La lliure [[voluntat]] és vista doncs com un cas particular d'un procés complex, d'alt nivell amb un element d'indeterminisme. Un exemple d'aquest tipus d'apropament ha estat desenvolupat per [[Robert Kane (filòsof)|Robert Kane]]. Tot i que en el moment en què C. S. Lewis va escriure ''Miracles'',<ref>{{ref-llibre|autor=Lewis, C.S|títol=Miracles|any=1947}}</ref> la [[mecànica quàntica]] (i l'indeterminisme físic) es trobava tan sols en un punt de partida pel que fa a la seva acceptació, va afirmar que si es pogués provar que el món físic és indeterminista, això proporcionaria una porta d'entrada en el sistema tradicionalment tancat en què un event científicament descrit com a [[probabilitat|probable]] o improbable no podia ser descrit filosòficament com una acció d'una entitat no física o d'una realitat psicològica (tenint en compte que sota el punt de vista fisicalista l'entitat no física ha de ser diferent de la identitat o del procés mental de l'ésser conscient).
