Obre el menú principal

Canvis

9 octets eliminats ,  fa 6 anys
[[Fitxer:Schopenhauer.jpg|thumb|right|Gran part de l'obra d'[[Arthur Schopenhauer]] tracta de la noció de voluntat i de la seva relació amb la llibertat.]]
Algunes postures filosòfiques són difícils de categoritzar com a compatibilisme o incompatibilisme, determinisme fort o liberalisme llibertarillibertarisme. [[John Locke]], per exemple, va negar que l'expressió "lliure albir" tingués cap sentit (és interessant comparar-ho amb el no-cognitivisme teòlogic, una afirmació similar sobre l'existència de Déu). També creia si el determinisme era cert o no, era una qüestió irrellevant. Creia que la característica definitòria del comportament voluntari era que els individus tenien l'habilitat de ''posposar'' una decisió prou temps per reflexionar sobre les conseqüències de l'elecció: "...la voluntat en la veritat, no significa cap altra cosa que el poder, o l'habilitat, de preferir o escollir"<ref>"...the will in truth, signifies nothing but a power, or ability, to prefer or choose". Locke, J. (1689). ''An Essay Concerning Human Understanding'' (Assaig sobre l'enteniment humà) (1998, ed). Book II, Chap. XXI, Sec. 17. Penguin Classics, Toronto.</ref> De forma similar, [[David Hume]] va discutir la possibilitat que el debat sobre el lliure albir no fos, de fet, més que un problema lingüístic. També va suggerir que el lliure albir podria ser en realitat una "falsa sensació o experiència similar" (una ''vel·leïtat''), que està associada a moltes de les nostres accions quan les duem a terme. Després de reflexionar-hi, ens adonem que aquestes accions eren necessàries i havien estat determinades tot el temps.<ref>Hume, D. (1765)''An Enquiry Concerning Human Understanding'', Indianaplolis: Hacket Publishing Co. Second edition. 1993. ISBN 0-87220-230-5</ref>
[[Arthur Schopenhauer]] va plantejar el problema de lliure albir i responsabilitat moral en aquests termes:
Usuari anònim