Diferència entre revisions de la pàgina «Remences»

5 bytes afegits ,  fa 7 anys
cap resum d'edició
(Reversió a l'edició del 2013-04-05 09:09:24 per Arnaugir, número 11624242 usant popups)
Però a la mort de [[Martí l'Humà]] sense descendència, s'entronitza com a rei de la Confederació de Catalunya-Aragó [[Ferran d'Antequera]] mitjançant el [[compromís de Casp]].
 
Encoratjats els senyors amb el canvi dinàstic, aprofiten les [[Corts de Barcelona (1413)|Corts de Barcelona]] de [[1413]] convocades per [[Ferran d'Antequera|Ferran I]] d'Antequera per atendre les demanesdemandes econòmiques del monarca a canvi d'aconseguir la reparació dels greuges soferts i l'aprovació de la constitució antiremença, que permet al senyor poder fer foragitar de [[Pau i Treva de Déu|Pau i Treva]] el pagès que abandonés el mas i a aquells que, després de canviar de domicili, pretenien mantenir els seus drets sobre les terres i amenaçaven els senyors i els nous cultivadors (en referència als que ocupaven i explotaven amb tercers els masos rònecs). El [[1413]] es dóna termini d'un any per vendre a vassalls o cedir les terres al senyor.
 
Durant el regnat d'[[Alfons el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]), a les [[Corts de Tortosa (1429)|Corts de Tortosa]] de l'any [[1430]], els senyors van declarar que "''els pagesos havien de continuar vivint com ho havien fet sempre i que no tenien dret a proclamar la seva llibertat''" i l'Església creia que els pagesos havien de continuar pagant els mateixos drets que pagaven abans de la "''injusta demanda de llibertat''".
 
===La situació dels vasalls===
Els vasallsvassalls havien de viure a les terres que cultivaven sense possibilitat d'eixir-hi sense autorització del seu senyor. No podien vendre els seus inmoblesimmobles i, en cas de morir sense testar o sense descendència, una tercera part del seu patrimoni anava a parar a mans del seu senyor. La dona i filles del pagès podien servir a la casa del senyor si aquest ho decidia, qui tenia també [[dret de cuixa]] (''prima nocte'').
 
===El sindicat remença i la preparació de la guerra===
Amb aquesta finalitat es constituí un gran '''sindicat remença''', que durant el bienni [[1448]]-1449 tingué, més de 400 reunions controlades per un oficial reial.
 
La [[Diputació del General]] defensà els interessos dels senyors, i enpel gener de [[1449]] envià ambaixades a [[Nàpols]] a parlar amb el rei, s'oposà a que es fes pública la decisió reial i manà detenir els oficials que la pregonaren.
 
Col·labora activament amb la Diputació, l'alta noblesa, l'alt clergat i el [[Consell de Cent]], els dirigents del qual i el propi municipi són propietaris de camperols de remença.
 
Malgrat la prohibició, es van fer les reunions, però l'oferta feta pels pagesos es va quedar curta davant dels 400 mil.000 florins que van oferir les [[Corts Catalanes|Corts]] el [[1452]].
 
Noves contraofertes pageses i la negativa de les Corts a fer efectiva l'ajuda mentre el monarca no tornés a [[Catalunya]] li van portar a recolzar de nou els remences i a suspendre provisionalment, els [[mals usos]] i servituds fins que s'arribés a un acord.
El [[27 de juny]] de [[1458]] mor sobtadament el rei [[Alfons el Magnànim|Alfons]] a qui succeeix el seu germà [[Joan el Gran|Joan II]] qui, ja havia presidit les Corts de [[1454]] en la seva qualitat de lloctinent general de la [[Corona d'Aragó]], que li havia atorgat el seu germà.
 
===Revolta dels remences i guerra civil catalana: Dosdos motius amb enemic comú===
[[Fitxer:Placa remença Amer.jpg|thumb|right|Monument commemoratiu a [[Amer]]. ''En aquest monestir, el 8 de novembre del 1485, els síndics remences signivensignaven el compromiscompromís d'acceptar l'arbitratge del Rei Ferran II en llur conflicte amb els senyors feudals. La vila ho rememora en el 500 aniversari de l'efemèrides. Amer, 8 de novembre del 1985'']]
:''Vegeu articles específics: [[Guerra dels remences]] - [[Guerra civil catalana]]''
 
[[Joan el Gran|Joan II]] tenia un enfrontament amb el seu fill, [[Carles de Viana]] per la [[Regne de Navarra|corona de Navarra]]. Carles gaudia de la protecció del seu oncle [[Alfons el Magnànim|Alfons]], a Nàpols. La mort d'aquest, facilita a [[Joan el Gran|Joan II]] l'empresonament de [[Carles de Viana]]. Les [[Corts catalanes]] de [[Lleida]] assumiran la seva defensa quan és empresonat el [[1460]], enfrontant-se amb el rei.
 
La mort al [[1461]] del príncep Carles, esés la guspira que provoca l'inici de la [[guerra civil catalana]] entre la [[Diputació del General]] i [[Joan el Gran|Joan II]]. Paral·lelament, els remences fan costat al rei i inicien una [[Guerra dels remences|revolta]] contra la noblesa i, per tant contra la Diputació que els recolzava. La revolta va ser liderada per [[Francesc de Verntallat]] des d'[[Hostoles]] i van actuar preferentment a la muntanya. Tot i això, quan, deu anys més tard, el [[28 d'octubre]] de [[1472]], [[Joan el Gran|Joan II]] entra a [[Barcelona]], guanya la guerra, i se signa la '''Capitulació de Pedralbes''', no va abolir ni les servituds ni els [[mals usos]].
 
Fruit d'un sentiment d'abandonament de la corona a les reivindicacions remences, en [[1485]] va esclatar una [[guerra dels remences|segona revolta remença]] encapçalada pel remença radical [[Pere Joan Sala]]. Esclafada aquesta revolta, [[Ferran II]], fill de [[Joan el Gran|Joan II]], va dictar la [[Sentència Arbitral de Guadalupe]] ([[1486]]). Aquesta sentència redimia els [[mals usos]] previ pagament de 60 [[Sou (moneda)|sous]] per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals.
1.440

modificacions