Revisió del 10:35, 8 abr 2013 modifica Jordi Roqué (discussió \| contribucions) Autopatrullats 59.078 edits Reversió a l'edició del 2013-04-05 09:09:24 per Arnaugir, número 11624242 usant popups ← Edició anterior		Revisió del 14:31, 26 abr 2013 modifica desfés Valldepi (discussió \| contribucions) 1.455 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 18: Però a la mort de [[Martí l'Humà]] sense descendència, s'entronitza com a rei de la Confederació de Catalunya-Aragó [[Ferran d'Antequera]] mitjançant el [[compromís de Casp]]. Encoratjats els senyors amb el canvi dinàstic, aprofiten les [[Corts de Barcelona (1413)\|Corts de Barcelona]] de [[1413]] convocades per [[Ferran d'Antequera\|Ferran I]] d'Antequera per atendre les ~~demanes~~demandes econòmiques del monarca a canvi d'aconseguir la reparació dels greuges soferts i l'aprovació de la constitució antiremença, que permet al senyor poder fer foragitar de [[Pau i Treva de Déu\|Pau i Treva]] el pagès que abandonés el mas i a aquells que, després de canviar de domicili, pretenien mantenir els seus drets sobre les terres i amenaçaven els senyors i els nous cultivadors (en referència als que ocupaven i explotaven amb tercers els masos rònecs). El [[1413]] es dóna termini d'un any per vendre a vassalls o cedir les terres al senyor. Durant el regnat d'[[Alfons el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]), a les [[Corts de Tortosa (1429)\|Corts de Tortosa]] de l'any [[1430]], els senyors van declarar que "''els pagesos havien de continuar vivint com ho havien fet sempre i que no tenien dret a proclamar la seva llibertat''" i l'Església creia que els pagesos havien de continuar pagant els mateixos drets que pagaven abans de la "''injusta demanda de llibertat''". ===La situació dels vasalls=== Els ~~vasalls~~vassalls havien de viure a les terres que cultivaven sense possibilitat d'eixir-hi sense autorització del seu senyor. No podien vendre els seus ~~inmobles~~immobles i, en cas de morir sense testar o sense descendència, una tercera part del seu patrimoni anava a parar a mans del seu senyor. La dona i filles del pagès podien servir a la casa del senyor si aquest ho decidia, qui tenia també [[dret de cuixa]] (''prima nocte''). ===El sindicat remença i la preparació de la guerra=== Línia 30: Amb aquesta finalitat es constituí un gran '''sindicat remença''', que durant el bienni [[1448]]-1449 tingué, més de 400 reunions controlades per un oficial reial. La [[Diputació del General]] defensà els interessos dels senyors, i enpel gener de [[1449]] envià ambaixades a [[Nàpols]] a parlar amb el rei, s'oposà a que es fes pública la decisió reial i manà detenir els oficials que la pregonaren. Col·labora activament amb la Diputació, l'alta noblesa, l'alt clergat i el [[Consell de Cent]], els dirigents del qual i el propi municipi són propietaris de camperols de remença. Malgrat la prohibició, es van fer les reunions, però l'oferta feta pels pagesos es va quedar curta davant dels 400 ~~mil~~.000 florins que van oferir les [[Corts Catalanes\|Corts]] el [[1452]]. Noves contraofertes pageses i la negativa de les Corts a fer efectiva l'ajuda mentre el monarca no tornés a [[Catalunya]] li van portar a recolzar de nou els remences i a suspendre provisionalment, els [[mals usos]] i servituds fins que s'arribés a un acord. Línia 44: El [[27 de juny]] de [[1458]] mor sobtadament el rei [[Alfons el Magnànim\|Alfons]] a qui succeeix el seu germà [[Joan el Gran\|Joan II]] qui, ja havia presidit les Corts de [[1454]] en la seva qualitat de lloctinent general de la [[Corona d'Aragó]], que li havia atorgat el seu germà. ===Revolta dels remences i guerra civil catalana: ~~Dos~~dos motius amb enemic comú=== [[Fitxer:Placa remença Amer.jpg\|thumb\|right\|Monument commemoratiu a [[Amer]]. ''En aquest monestir, el 8 de novembre del 1485, els síndics remences ~~signiven~~signaven el ~~compromis~~compromís d'acceptar l'arbitratge del Rei Ferran II en llur conflicte amb els senyors feudals. La vila ho rememora en el 500 aniversari de l'efemèrides. Amer, 8 de novembre del 1985'']] :''Vegeu articles específics: [[Guerra dels remences]] - [[Guerra civil catalana]]'' [[Joan el Gran\|Joan II]] tenia un enfrontament amb el seu fill, [[Carles de Viana]] per la [[Regne de Navarra\|corona de Navarra]]. Carles gaudia de la protecció del seu oncle [[Alfons el Magnànim\|Alfons]], a Nàpols. La mort d'aquest, facilita a [[Joan el Gran\|Joan II]] l'empresonament de [[Carles de Viana]]. Les [[Corts catalanes]] de [[Lleida]] assumiran la seva defensa quan és empresonat el [[1460]], enfrontant-se amb el rei. La mort al [[1461]] del príncep Carles, esés la guspira que provoca l'inici de la [[guerra civil catalana]] entre la [[Diputació del General]] i [[Joan el Gran\|Joan II]]. Paral·lelament, els remences fan costat al rei i inicien una [[Guerra dels remences\|revolta]] contra la noblesa i, per tant contra la Diputació que els recolzava. La revolta va ser liderada per [[Francesc de Verntallat]] des d'[[Hostoles]] i van actuar preferentment a la muntanya. Tot i això, quan, deu anys més tard, el [[28 d'octubre]] de [[1472]], [[Joan el Gran\|Joan II]] entra a [[Barcelona]], guanya la guerra, i se signa la '''Capitulació de Pedralbes''', no va abolir ni les servituds ni els [[mals usos]]. Fruit d'un sentiment d'abandonament de la corona a les reivindicacions remences, en [[1485]] va esclatar una [[guerra dels remences\|segona revolta remença]] encapçalada pel remença radical [[Pere Joan Sala]]. Esclafada aquesta revolta, [[Ferran II]], fill de [[Joan el Gran\|Joan II]], va dictar la [[Sentència Arbitral de Guadalupe]] ([[1486]]). Aquesta sentència redimia els [[mals usos]] previ pagament de 60 [[Sou (moneda)\|sous]] per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals.

Remences: diferència entre les revisions