Sometent: diferència entre les revisions

El '''sometent''', actualment dissolt des de 1978 pel [[Senat espanyol]], fou en els seus inicis una [[paramilitar|organització paramilitar]] d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.<ref name="sapiens127">{{citar ref | cognom1=Mata | nom1 =Jordi | cognom2 =Alcoberro | nom2 =Agustí | enllaçautor2 =Agustí Alcoberro | títol = 10 arguments per rebatre els equívosequívocs històrics més habituals sobre Catalunya | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper | número = núm.127 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Març 2013 | pàgines = p.24-35 | issn =1695-2014 }}</ref>

Els seus orígens provenen del [[sagramental]], els orígens dels quals es troben en les recopilacions efectuades per les [[Corts de Catalunya]] en 1068{{CC|data=abril de 2013}} i d'un [[usatge]] denominat ''[[Princeps namque]]''. Ambdós textos legals configuren el caràcter alhora policial (en l'àmbit local) i militar (en el general) conferit al sometent. Fou institucionalitzat definitivament durant el regnat de [[Jaume I]], al segle XIII.

Els compromesos en el sagramental, doncs, eren cridats mitjançant –com tot dret feudal– fogueres enceses de cim a cim, en forma d'host, a so de corn, toc de trompeta o repic de campanes, o sigui "''metent so''". D'aquesta última manera, del repic de campanes (o bé ''so metent''), en sorgeix el nom posterior, que preval al de sagramental a partir sobretot del segle XVI, quan el mot sometent substitueix el mot ''host''. De la frase ''metre so'', doncs, se’n deriva el mot ''sometent''. Quan el so era ''via fora'', s'anava a guerrejar fora de la terra. En els segles XVI i XVII adquirí un paper fonamentalment policial –contra bandolers, [[hugonot]]s i pirates,de fet Barcelona com a ciutat lliure també va arribar a cridar a sometent als ciutadans contra algúnalgun senyor feudal per defensar ciutadans de Barcelona contra l'abús d'aquest o caballers–cavallers– definit per la Constitució de [[1561]], vigent fins a mitjans del segle XVII.

Davant qualsevol fet delictiu, tot home i dona tenia l'obligació de cridar amb crits de "VIA FORA" per aixecar la clamor del sometent. Tenien l'obligació d'acudir al toc de sometent tots els homes menors de 60 anys i majors de 16. Les despeses anaven a raó de meitat i meitat, l'una pel Senyor feudal i l'altra pel Comú. Posteriorment el sou els fou garantit pel govern mitjançant els impostos municipals i cada membre s'ocupava de mantenir en bon estat la seva arma (normalment un [[trabuc]]) a casa.

La mobilitzacómobilització del Comte de Santa Coloma per tal de reprendre Salses es feu per la via del [[Sometent General]] el juny de 1639,{{CC|data=abril de 2013}} i amb l'exèrcit del Marquès de los Vélez amenaçant el Principat, el 28 de setembre de 1640 es tornà a aixecar Sometent General, aquest cop contra l'exèrcit hispànic. Finalment el setembre de 1649 davant la invasió de l'exèrcit de Garay, les autoritats franceses van proclamar el Sometent General, aixecant homes fins i tot al Rosselló i Cerdanya. Però si el Sometent General mobilitzava a tot el païs, també es convocaven sometents més locals. El setembre de 1640 el sometent del Rosselló s'ajuntà a les tropes franceses en socors d'Illa, el març de 1642 els Sometents del Vallès entre altres contribuirencontribuïren a la derrota de l'exèrcit de Pedro de Aragón i el 12 de maig de 1652 Girona aixecava el Sometent per combatre els partidaris d'Espanya que feien incursions al voltant de la ciutat mobilitzant 60 homes. De fet el nombre de sometents que s'aixecaren en el conflicte és massa elevat per ésser detallat amb exactitud. El que és clar és que la formació del Batalló no evità en la pràctica la mobilització per via del sometent.

La dissolució del sometent no fou per gaire temps, car l'any [[1945]] el general [[Francisco Franco]] el reorganitza, sota el nom de ''[[Somatén Armado]]'' amb la principal finalitat de combatre els [[Maquis]]. Així, el sometent [[Abel Rocha]] posà fi a les accions de l'anarquista [[Quico Sabaté]] a [[Sant Celoni]], el 1960. El seu caràcter conservador, tot i així, no féu que el dictador el reimplantés del tot: bàsicament es repartí per 297 pobles de menys de 10,000 habitants, aplegant un total de 4.344 individus que, l'any 1978, van ser acomiadats. Finalment, és dissolt definitivament pel [[Senat espanyol]] el 1978.